Jordi Domènech:

Coincidint amb els problemes de Pirelli a Qatar, es va saber que la marca italiana seguirà sent la subministradora dels pneumàtics de Fórmula 1, Fórmula 2 i Fórmula 3. Des de 2011 que Pirelli es la proveïdora i ho serà fins al 2027, tot i que el campionat té una opció de allargar-ho un any més fins el 2028. En tot cas, Pirelli ha dit que no seguirà més enllà del present contracte.
Del procés de selecció actual s’ha sapigut que Bridgestone també es va postular per a tenir el subministre. La marca japonesa va ser de fet la primera en ser subministradora única de facto a partir de 2007, i tal com Pirelli diu avui dia, va marxar el 2010 en haver acomplert els objectius de màrqueting.
I es que ser subministrador únic no és fàcil. Els pneumàtics han d’anar bé a tothom, però també s’han de degradar, i quan passa alguna cosa, les crítiques sempre cauen al mateix lloc.
Jo francament sóc partidari de donar llibertat als subministradors de pneumàtics – una marca nova sempre era un impuls per als equips petits.

.

Joan Enric: La veritat es que amb el tema pneumàtics tinc el cor molt dividit. D’una banda soc partidari d’un sol proveïdor que fabriqués uns pneumàtics tant durs com aquells Michelin MXL de carrer dels anys 80 i deixar-nos ja de tanta estratégia i compostos i que guanyi qui arribi primer. Però d’un altre banda voldria 6 proveïdors de pneumàtics que provoquessin molts merders segons la duresa i obliguessin a cometre errors a l’hora de de triar. No se que pensar; en qualsevol cas, espero que Pirelli espabili i faci les coses bé.

Núria Casas-Salat:

No em sembla una bona idea anunciar la renovació de Pirelli després del GP de Qatar. El constructor de pneumàtics va donar una pèssima imatge dient que no podia garantir la seguretat si els cotxes feien més de 18 voltes, independentment del compost que utilitzessin, tots estaven limitats al mateix nombre de voltes. Em va semblar una falta de respecte a l’espectador la imatge del diumenge, després de què el dissabte es fes la cursa Sprint, que va ser molt distreta, i es va veure el rendiment que donava cada compost, i la varietat d’estratègies de cara a la cursa llarga. En canvi van limitar el nombre de voltes a tots els compostos i va resultar ser un xurro de cursa.
Hauria trobat més encertat que haguessin limitat les voltes per compostos, hauria donat més joc a la cursa de diumenge, enlloc de contar quantes voltes portava cada pilot. Potser la Fórmula 1 s’hauria de plantejar una renovació de constructor.

.