Jordi Domènech:

Resposta curta? Si.
Resposta una mica més llarga… Per començar, els que em llegiu ja sabeu que no estic d’acord amb els calendaris tan llargs de la Fórmula 1. Un Gran Premi ha de ser quelcom especial, i si em fem 25 a l’any amb un o dos països tenint més d’una cursa, ja no son tant especials.
Però si l’actual propietari del campionat vol fer tantes curses, potser tindria sentit agrupar-les una mica per zona. Aquest any hi ha 3 viatges a Amèrica del Nord per a 4 curses, i l’any que ve n’afegirem un altre, del qual encara no en sabem la data.
Durant molts anys els GP de Canadà i Estats Units van anar junts, a les époques de Montréal i Watkins Glen, Montréal i Detroit i fins i tot Montréal amb Indianapolis. Austin ara va junt amb Mèxic, però aquest any anem a Miami entre Imola i Montmeló, i a Montréal just després de Baku.
En aquest últim cas, els equips hauran de fer 9000 km de viatge entre el 12 i el 16 de juny. Ah! I a final de temporada el circ farà 12000 km entre el 13 de novembre, data del GP de Brasil, i el 17 de novembre, dijous del GP d’Abu Dhabi.
A més, hi ha tensions pel que fa al transport de mercaderies. La pandèmia i la guerra a Ucraïna ha limitat la disponilibitat d’avions de càrrega, ha encarit les rutes i fa que calgui evitar alguns espais aeris. Els treballadors logístics de la Fórmula 1 i dels equips fan miracles, però ja l’any passat (sense guerra) hi van haver mercaderies que van arribar a l’últim minut. Haas ja en va patir les conseqüències als test, i MotoGP va haver d’anul·lar un dia d’entrenaments al GP d’Argentina.
Per tant, fem calendaris més curts i més racionals.

Just Serrainat:

Es molt hipòcrita estar parlant aquests dies de la necessitat d’un estalvi d’energia pel tema de la guerra d’Ucraïna i delcanvi climàtic com a problemes recurrents i després veure casos com els de la Fórmula 1.

Com sempre en aquesta competició, veiem incongruències pensades només des del punt de vista econòmic i d’espectacle,quan aquestes grans empreses, són les que primer haurien de donar exemple i marcar el camí a seguir.

Moltes vegades es parla dels grans pressupostos necessaris pels equips de la competició i els desplaçaments estic segurque ens són una part important (estem parlant de moure una gran infraestructura de material i personal) i els viatgesintercontinentals han de representar una despesa molt gran i fer una cursa a Europa i una als Estats Units, per tornar després al Vell Continent no té cap sentit.

Definitivament, ho trobo una total incongruència, però com ja he comentat, sembla que aquesta gent prioritza altres necessitatsabans de pensar en optimitzar les de la competició i els equips.

Joan Enric: La Formula 1 no es pot omplir la boca parlant de sostenibilitat, optimització de recursos i ecologia, i després fer anar a tota la caravana d’europa a américa i tornada a europa en tres setmanes. Els calendaris s’han d’optimitzar sense cap mena de dubte per evitar aquests viatges transoceànics sense sentit, i situar les curses de forma que els desplaçaments entre una i l’altre siguin lógics i aprofitant les inercies d’un viatge per engegar el proper. En cas contrari, només som testimonis d’hipocresia, bones cares i alló que hom en diu coloquialment “paripé”. I el cas de Miami ja clama al cel, entre el viatget innecesari i la bassa artificial pels iots.

Núria Casas-Salat:

1r punt de vista. Tenint en compte el cost de la vida, i que fer un desplaçament d’aquestes característiques costa un ull de la cara com a mínim. Trobo que son despeses innecessàries anar saltant de continent d’aquesta manera. Seria molt més pràctic anar fent les curses primer totes les d’un continent, després les d’un altre continent i així successivament. De cara a la contaminació del planeta, també aniria millor. Però això seria ideal si tota la gent implicarà en les curses (des dels mecànics dels equips, pilots, staff, fins els mateixos treballadors de la pròpia formula 1) anessin tots junts i aquests es moguessin segons calendari i tornessin a casa només per vacances. Però tots sabem que això no és així.

2r punt de vista. De cara a moure l’economia, aquest sistema ja va bé.

Tinc un amic que treballa per Moto GP (organització de la cursa), i quan coincidim entre cursa i cursa es fa un tip de viatjar. Ell està al circuit 4 o 5 dies abans de la cursa i marxa el dia següent després de la cursa, quan han desmuntat tot i carregat els camions o transports. Durant tot aquest temps que està al circuit ho té tot pagat, estada en hotel i menjar, els capricis no. Llavors torna a casa i s’està 3 o 4 dies i torna a marxar. De fet els equips i la fórmula 1 no es poden permetre mantenir tota la gent que treballa en aquest espectacle durant els dies que no hi ha res a fer. Per tan els desplaçament sempre hi seran. Poden mantenir el personal fora quan les curses son en setmanes consecutives, però quan son setmana si setmana no, no surt a compte. Crec que l’organització de la Fórmula 1 no deu diferir tan de la de Moto GP.

Alex March:

Penso que no tè cap mena de sentit. Si la Fórmula 1 vol vendre una imatge de competició sostenible, hauria de tenir un calendari logísticament més coherent. No és lògic fer dues curses pels Emirats, anar a Austràlia, després fer una cursa a Europa, creuar el “xarco” per còrrer a Miami, per inmediatament anar al Circuit. Per acabar-ho d’adobar, tenim el sprint final de temporada on es torna als EUA, i es va al Japó per acabar la temporada al mateix punt on s’havia iniciat, els Emirats.
Els mitjans de transport amb els que es mou la Fórmula 1, no són avions de combustibles sostenibles. A més a més, el circ mou tones de materials dels equips i de l’organització per poder dur a terme els G.P.
Algun dels pilots que tant parla de compromís amb el medi ambient en podria parlar en alguna entrevista, per almenys fer reflexionar a Liberty. A veure si de cara els propers anys es corregeix aquesta problemàtica i tenim un mundial més ben planificat.

Marc Costa: No sé exactament desde quan però la fórmula 1 es mou (literament) per diners. Almenys aquest és el motiu principal. Potser no sempre ha estat així, però almenys des dels 2000s crec que és bastant evident que és així. Des que el senyor Hermann Tilke es va posar a dissenyat circuits per països de dubtosa tradició automobílistica -l’últim Jeddah a Arabia Saudí- la Fórmula 1 ha anat ampliant els seus horitzons. La pregunta que ens hem de fer és doncs: Els circuits clàssics van tenir també un origen similar? Potser sí però com que fa tant de temps ho considerem “tradició”; potser no i hem perdut el purisme i l’ideal de les carreres. Jo vaig trobar molt a faltar l’A1 Ring, ara Red Bull ring, i crec que hom trobaria a faltar Silverstone, Monza, Monte Carlo, Spa-Francorchamps, Interlagos, Suzuka -que ja fa massa que no el veiem però per altres motius-. Dit això la vida continua i sincerament, els desplaçaments d’una punta a l’altra del món a poc ens haurien d’importar als afeccionats: les restriccions que imposen no són pas més especials que les auto-imposades per la normativa per altres motius iguals d’absurds. Si un traçat és divertit i emocionant -Holanda?- anem-hi, encara que sigui a la Pampa, entre GP d’Austria i GP d’Estiria, si dóna més calers a la F1… doncs perquè no… Ésclar, sempre que no em toquin els que he dit abans! Que són els meus… segur que tu en tens d’altres.