Indianapolis

L’Indianapolis Motor Speedway ha format part del calendari de la Fórmula 1 en 19 ocasions.

Tot i la debacle de 2005, la temporada següent les grades seguien força plenes. (Copyright: Scuderia Ferrari)

Indianapolis és el circuit original d’Estats Units, el primer que es va dir “Speedway” i el que ajudaria a forjar l’amor dels estatunidencs pels ovals.
L’empresari Carl G. Fisher, havent acompanyat a pilots a competir a Europa, es va adonar que es necessitava un espai on poder provar els automòbils, que llavors tot just feia uns 10 anys que havien començat a aparèixer. Juntament amb altres empresaris va comprar terres i en cinc mesos de 1909, 500 treballadors, 300 mules i unes quantes màquines a vapor van remoure el sòl, construir edificis i fer el traçat rectangular de 4023 m tal com el coneixem avui.
Inicialment el circuit era cobert de pedretes i una mescla d’oli i quitrà, però aviat es va veure que no era sostenible per a les curses. A finals del mateix any 1909 es va cobrir la superfície amb 3.200.000 totxos (“bricks”). D’aquí ve el nom de “Brickyard”, i de fet fins al 1961 no es va asfaltar totalment tot el circuit, només deixant la línia de meta de totxos com a recordatori.
El 1926 Eddie Rickenbacker va comprar el circuit, però després de la Segona Guerra Mundial el volia vendre, i molts pensaven que el circuit desapareixeria. El tres vegades guanyador de les 500 milles Wilbur Shaw va convèncer Tony Hulman de comprar el circuit l’any 1945, i des de llavors el traçat ha estat en possessió de la família Hulman-George.
Ràpidament les 500 milles d’Indianapolis, iniciades al 1911, van convertir-se en una de les curses més importants del calendari mundial, però la inclusió de les 500 milles al calendari de la Fórmula 1 entre els anys 1950 i 1960 només es pot entendre com un intent de que el campionat no fos exclusivament europeu. El “major espectacle de l’automobilisme” corria sota les seves pròpies normes, i només Ferrari amb Alberto Ascari va intentar còrrer-hi l’any 1952. Els pilots americans ja tenien el seu propi campionat (el que avui coneixem com a IndyCar) i no paraven massa atenció al fet de quedar també classificats al mundial de Fórmula 1.
Amb els anys l’Speedway va anar diversificant curses, donant la benvinguda a la NASCAR el 1994 i construint un circuit “normal” aprofitant la recta i la primera corba de l’oval. En aquest circuit hi arribaria la Fórmula 1 a partir de l’any 2000, si bé el circuit no va renovar el contracte després de 2007, havent vist de prop el desastre amb els pneumàtics Michelin de 2005.
Actualment les 500 milles es segueixen disputant, i la pròpia IndyCar disputa una cursa al circuit interior, circuit que MotoGP també va usar entre els anys 2008 i 2015.
Entre les altres atraccions que ofereix Indianapolis, hi ha un camp de golf i el museu del circuit.

Una volta al circuit: L’oval és ben fàcil, 4 corbes a esquerres bastant semblants però que a 370 quilòmetres per hora es tornen molt complicades. Pel que fa al traçat de la Fórmula 1, s’anava en sentit contrari a l’oval. La primera corba era una S dreta-esquerra seguida d’una llarga dreta que es tancava. Seguia una ràpida dreta i una rodona a esquerres amb una dreta tancada que donava a la recta del darrere. Corba a esquerres i dues corbes molt lentes, dreta i esquerra. Seguia una dreta lleugera i a partir d’aquí s’entrava a l’oval, tot a fons fins la línia de meta.

Localitat: Speedway, Indiana, Estats Units
Creadors: Carl G. Fisher, James A. Allison, Arthur Newby i Frank W. Wheeler
Longitud (1950-1960): 4023 m
Longitud (2000-2007): 4192 m

Configuració 1950-1960 (de fet, 1911-actual)
Rècord de la volta ràpida en cursa: 1’01.59, 235.170 kph, Jim Rathmann, Watson-Offenhauser, 1960
Volta més ràpida mai donada: 1’00.15, 240.772 kph, Jim Hurtubise, Christensen-Offenhauser, 1960 (FP5) (Fora del període 1950-1960, la més ràpida és 37.616, 385.052 kph, Arie Luyendyk, Reynard 95I-Ford, 1996, FP4)
Rècord de la cursa més ràpida: 3h 36’11.36, 223.320 kph, Jim Rathmann, Watson-Offenhauser, 1960

Configuració 2000-2007
Rècord de la volta ràpida en cursa: 1’10.399, 214.366 kph, Rubens Barrichello, Ferrari F2004, 2004
Volta més ràpida mai donada: 1’09.454, 217.283 kph, Rubens Barrichello, Ferrari F2004, 2004
Rècord de la cursa més ràpida: 1h 29’43.181, 204.648 kph, Michael Schumacher, Ferrari F2005, 2005