Zolder

Zolder va tenir el gran premi de Bèlgica en 10 ocasions.

Gunnar Nilsson va guanyar el seu únic GP a Zolder.
El Circuit Zolder (també conegut com a Circuit van Terlaemen o Omloop van Terlaemen) va ser construït l’any 1963 a proposta del club AMC Bolderberg, que portava ja un parell d’anys organitzant curses a la zona. Amb disseny de John Hugenholtz, director de Zandvoort, el circuit es va fer important als 70. Spa-Francorchamps havia quedat proscrit per ser massa perillós, i el gran premi de Bèlgica s’havia d’alternar entre Nivelles i Zolder. Però Nivelles va fer fallida i Zolder, després d’afegir unes chicanes, va acabar tenint tots els grans premis belgues entre 1975 i 1982.
Precisament l’edició de 1982 va quedar marcada per l’accident mortal de Gilles Villeneuve. L’any següent Spa, en la seva versió actual, va tornar a tenir el gran premi i Zolder només va tenir una edició més abans de que la cursa tornés al circuit de les Ardenes.
Zolder ha vist passar un gran nombre de campionats com el DTM, les World Series o fins i tot la Champ Car en una rara visita europea, però actualment només campionats nacionals passen pel circuit.

Una volta al circuit: La primera corba era una esquerra que es tancava. La segona era una dreta que s’obria cap a una corba a fons, al costat del canal, seguida de Lucien Bianchi, a dretes. Seguia llavors un tros a fons només interromput per una chicane al mig, que duia fins les dues dretes de Terlaemen (on Villeneuve va tenir l’accident). Nova recta i corba lenta a dretes. Recta i última S dreta-esquerra per entrar a meta.

Localitat: Heusden-Zolder, Limburg, Bèlgica
Creador: John Hugenholtz
Longitud (1973): 4220 m
Longitud (1975-1984): 4262 m


Inauguració: 1963

Primer GP: 1973
Primer GP de F1: 1973
GPs totals: 10
GPs de F1: 10

Configuració 1973
Rècord de la volta ràpida en cursa: 1’25.42, 177.850 kph, François Cévert, Tyrrell 006-Ford, 1973
Volta més ràpida mai donada: 1’22.46, 184.234 kph, Ronnie Peterson, Lotus 72E-Ford, 1973 (pole)
Rècord de la cursa més ràpida: 1h 42’13.43, 173.380 kph, Jackie Stewart, Tyrrell 006-Ford, 1973

Configuració 1975-1984
Rècord de la volta ràpida en cursa: 1’19.294, 193.497 kph, René Arnoux, Ferrari 126C4, 1984
Volta més ràpida mai donada: 1’14.846, 204.996 kph, Michele Alboreto, Ferrari 126C4, 1984 (pole)
Rècord de la cursa més ràpida: 1h 35’41.995, 187.047 kph, John Watson, McLaren MP4/1B-Ford, 1982

Més pole positions: 2, Lauda i Andretti
Més primeres files: 2, Lauda, Andretti, Reutemann i Arnoux
Més victòries: 2, Lauda
Més voltes ràpides: 1, Cévert, Regazzoni, Lauda, Nilsson, Andretti, G. Villeneuve, Laffite, Reutemann, Watson i Arnoux
Més podis: 4, Reutemann
Més punts: 26, Lauda
Més curses liderades: 3, Lauda
Més voltes liderades: 162, Lauda

Més pole positions: 3, Lotus i Ferrari
Més primeres files: 6, Ferrari
Més victòries: 4, Ferrari
Més voltes ràpides: 4, Ferrari
Més podis: 8, Ferrari
Més punts: 65, Ferrari
Més curses liderades: 6, Ferrari
Més voltes liderades: 261, Ferrari

Any Títol del GP Pole Victòria Volta ràpida
1973 XXXI GP van Belgie PET (Lot) STE (Tyr) CEV (Tyr)
1975 XXXIII GP van Belgie LAU (Fer) LAU (Fer) REG (Fer)
1976 XXXIV GP van Belgie LAU (Fer) LAU (Fer) LAU (Fer)
1977 XXXV GP van Belgie AND (Lot) NIL (Lot) NIL (Lot)
1978 XXXVI GP van Belgie AND (Lot) AND (Lot) AND (Lot)
1979 37e GP van Belgie LAF (Lig) SCH (Fer) GVI (Fer)
1980 XXXVIII GP van Belgie JON (Wil) PIR (Lig) LAF (Lig)
1981 XXXIX GP van Belgie REU (Wil) REU (Wil) REU (Wil)
1982 XL GP van Belgie PRO (Ren) WAT (McL) WAT (McL)
1984 (42nd) GP of Belgium ALB (Fer) ALB (Fer) ARN (Fer)