Com la majoria de seguidors de la Fórmula 1 sabreu que, aquest any, el revolt número 10 del circuit de Singapur ha patit un canvi que ha sigut significatiu tant per la diferència de temps per volta com per la configuració de les suspensions dels cotxes per part dels corresponents enginyers.
La temporada passada, aquest revolt era una essa amb dos vèrtex amb uns pianos considerables. Des de la celebració de la primera cursa en aquest circuit, tant pilots com enginyers van dir que aquella chicane tenia uns pianos extremadament alts. La FIA deia que aquells pianos s’havien fet d’aquella alçada per minimitzar el fet que els pilots ajustessin tant el traçat òptim, per poder tenir un pas de revolt més ràpid, que es sortissin de la zona reglamentària de la pista i per evitar accidents a altes velocitats; cal recordar que aquest revolt apareix després d’una llarga recta. Amb aquesta excusa van passar unes quantes temporades, amb unes volades dignes d’una nova categoria dins la Fórmula 1 que, com diu el company Jordi Domènech, podria batejar-se com “Fórmula 1 freestyle”.
Les queixes per part dels equips no van cessar tot i haver passat la cursa i finalment han donat els seus fruits: aquest any, aquesta chicane l’han convertit en un revolt d’esquerres amb un sol vèrtex i amb un piano d’una mida mitjana.
|
| El revolt 10 amb la chicane que temporades enrere portava de corcoll a tothom. |
Tot seguit us afegeixo una compilació de les diferents opinions que he pogut anar trobant de diferents personatges que han viscut directament aquest canvi de traçat:
En primer lloc, Pastor Maldonado, un pilot provinent de la GP2 que es caracteritza per ser agressiu, creu que era millor abans i que era molt més exigent, tant pel pilot com pels mecànics, per què calia configurar la suspensió amb un índex d’atac molt elevat per evitar que el fons pla dels monoplaces toqués a terra i es fes malbé alguna part del cotxe.
Qui comparteix la mateixa opinió és l’enginyer de cursa del Veneçolà: Xevi Pujolar. Dóna les mateixes raons, creu que donava més oportunitats d’avançaments espectaculars i un punt més d’emoció.
Fernando Alonso discrepa d’aquestes opinions i creu que és millor ara, ja que si es donés el cas que algun cotxe arribés a la frenada i es desestabilitzés o patís un problema de frens estaria “mort”, perquè no podria fer res per evitar els moviments bruscos que suposa saltar aquells dos pianos pel mig a la velocitat que s’arriba des de la recta anterior.
