Crònica GP de Canadà: Vettel recupera el liderat

Vettel contraataca.  Basant-nos en l’experiència dels últims anys, Mercedes hauria dominat al Circuit Gilles Villeneuve i Ferrari hauria retallat punts no aquí, sinó a Mònaco.
Però aquesta temporada i els jocs de pneumàtics disponibles fan predir les curses més difícil que mai. Mercedes no va anar tant malament al principat però en canvi aquí l’avantatge de potència de l’equip alemany sembla haver desaparegut. Veurem les properes evolucions de motor dels de Brackley, però aquest any si sembla ser que Ferrari i Red Bull estan a l’alçada de les fletxes de plata.

L’accident de Stroll i Hartley. (captura TV)

Incidents inicials. Sebastian Vettel va aconseguir la primera pole de Ferrari a Canadà des de l’any 2001, amb Valtteri Bottas, Max Verstappen, Lewis Hamilton, Kimi Räikkönen i Daniel Ricciardo completant les sis primeres posicions.
Els Red Bull sortien amb l’hipertou contra els ultratous de Ferrari i Mercedes. Ricciardo va aprofitar els seus per avançar Räikkönen però Verstappen no va poder amb Bottas, mentre Vettel marxava davant.
La cursa però es va veure interrompuda de seguida per un cotxe de seguretat degut a l’espectacular accident entre Brendon Hartley i Lance Stroll a la corba cinc. El pilot local va patir sobreviratge i va deixar Hartley sense espai en el que només es pot qualificar d’incident de cursa. Preocupant la imatge del casc del pilot de Toro Rosso colpejant l’halo; se’l van endur a un hospital per precaució però sortosament el neozelandès està bé.
Un cop reiniciada la cursa, hi va haver un nou toc, aquest entre Carlos Sainz i Sergio Pérez, a la corba u. Els dos van poder continuar i malgrat les queixes del mexicà, no hi va haver sanció tampoc per al madrileny.

Poca varietat estratègica. Aviat les posicions es van estabilitzar i vam entrar en una fase força avorrida que va durar ben bé tota la cursa. Malgrat les tres zones de DRS, entre els sis primers no hi va haver ni un sol avançament en pista després de la primera volta. Tampoc entre els Renault, ni tant sols a la batalla entre Charles Leclerc i Fernando Alonso…
El cert és que la selecció dels hiper, ultra i supertous va limitar les opcions. L’hiper no dura tant poc i l’ultra i el super no són massa més lents, cosa que fa que ningú s’atreveixi a fer dues aturades perquè els seria impossible amb l’hiper aconseguir prou temps per a fer una segona aturada.
Tothom excepte Stoffel Vandoorne va fer la cursa amb una aturada, i en el seu cas s’havia aturat a la volta 1 aprofitant el Safety. De fet Marcus Ericsson també va aturar-se a la volta 1 i va fer tota la cursa amb el supertou.
Amb tothom anant a la mateixa estratègia, les posicions es van modificar a boxes, amb Ricciardo avançant Hamilton, els Renault avançant a Esteban Ocon i Alonso avançant Leclerc. Però el pilot espanyol protagonitzaria el tercer i últim abandonament de la cursa a la volta 40, amb problemes a l’escapament.

Vettel no va perdre mai el liderat. (Scuderia Ferrari)

La bandera a quadres, metàfora. Vettel va aconseguir la seva cinquantena victòria de forma còmoda, amb Bottas segon resistint el consum i els atacs de Verstappen. Ricciardo va quedar davant d’uns poc inspirats Hamilton i Räikkönen. Doblats a més d’un minut i mig del líder, Nico Hülkenberg, Sainz, Ocon i Leclerc van completar la zona de punts.
La cursa va tenir un incident final quan la bandera a quadres va ser mostrada abans d’hora, cosa que va fer que la cursa fos retallada en dues voltes i va canviar la volta ràpida que havia fet Ricciardo a l’última volta (malgrat que es van completar les 70 igualment).
La model Winnie Harlow va ser la persona que va ensenyar la bandera (seguint ordres) i cap a ella van anar els atacs furibunds de les xarxes socials, però per a mi això convida a una reflexió un pèl més profunda. Com vam veure amb el xoc del cotxe de seguretat a la IndyCar la setmana passada, deixar a famosos fer el que han de fer els oficials de cursa no és recomanable. L’agreujant per a molts també és el fet de que Harlow, que en una entrevista pre-cursa havia admès que no li interessava molt la Fórmula 1, tingui el privilegi de mostrar la bandera a quadres, cosa que per exemple es podria deixar fer a un aficionat mitjançant algun sorteig.
La reflexió és, necessita la Fórmula 1 aquest tipus d’atenció? Als VIPs els agrada el pàdoc però ells no són els protagonistes. Ho són els pilots, i els aficionats, i es tracta de que la gent s’apassioni amb les curses, i que creguin que val la pena assistir a un GP. 

Si tot això fos poc, el producte a la pista no ajuda. Vam viure dues curses excitants degut al Safety, però sense ell els realitzadors de televisió es veuen obligats a repetir diverses vegades un incident de primera volta o a enfocar al públic perquè a la pista no passa res. Però si més no, el mundial està força apassionant, amb només un punt separant Vettel i Hamilton al capdavant.

-McLaren. Al final no era culpa d’Honda.

-Williams. Un any per oblidar.
-Pneumàtics. No permeten variables estratègiques.

-Lewis Hamilton. Un d’aquells GP on rendeix per sota del seu nivell.

-Renault. Clarament el 4t equip si la fiabilitat va bé.
-Mercedes. Potser tants anys de domini els han acomodat?

-Sebastian Vettel. Una cursa gairebé perfecta.

-Red Bull. Cada cop més a prop en tots els circuits.

-Charles Leclerc. Apunta al seient de Räikkönen.