Crònica GP de Canadà: Així no, Fórmula 1

Estava sent una cursa digna.  A veure, el gran premi del Canadà no estava sent una cursa històrica, però tenia el seu interès. Semblava que algú podia trencar per fi el domini de Mercedes, i a més algunes esquerdes apareixien a l’armadura platejada amb la nova evolució de motor, amb Lewis Hamilton bloquejant els pneumàtics i Valtteri Bottas tornant a la seva versió menys efectiva. Sebastian Vettel havia aconseguit la seva primera pole en gairebé un any i liderava la cursa.

El moment clau de la cursa. (Mercedes AMG F1)

La decisió. El moment clau ha arribat a la volta 48. Vettel i Hamilton han mantingut sempre les dues primeres posicions. L’aturada més prompte de l’alemany havia allargat la distància però l’anglès havia reduït les distàncies, arribant a estar dins de la zona de DRS.
Vettel ha perdut lleugerament el control a l’entrada de la xicana 3/4, una de les poques amb herba a l’escapatòria. El Ferrari ha fet un recte per l’herba i l’alemany ha tornat a la pista barrant el pas a Hamilton, que havia fet la traçada normal. Hamilton ha hagut d’aixecar el peu per evitar el toc, però és molt discutible que Vettel tingués el control total del seu cotxe.
Els comissaris no ho han vist així i han sancionat el pilot de Ferrari amb 5 segons. Vettel ha creuat la meta davant de Hamilton però en cap moment des de l’incident ha arribat a tenir més de tres segons de diferència sobre el Mercedes, així que Hamilton ha sigut declarat el vencedor.
Després de la cursa semblava que Vettel ni pujaria al podi, però finalment hi ha accedit, no sense haver canviat els cartellets de primer a segon al cotxe de Hamilton.
Ferrari ha notificat la seva intenció d’apel·lar la decisió – veurem si aconsegueixen canviar alguna cosa.

Els durs, els pneumàtics preferits. Al darrere de Vettel, Hamilton i un Charles Leclerc una mica apagat, semblava que la lluita se centraria en les remuntades de Valtteri Bottas i Max Verstappen. Però ni això ha sigut molt emocionant, degut a que ben aviat tothom ha vist que el pneumàtic dur rendia força bé en les condicions caloroses de Montréal.
Més enllà de l’abandonament de Lando Norris per incendi en un fre i del toc entre Sergio Pérez, Alexander Albon i Antonio Giovinazzi que ha acabat amb Albon sense aleró i plegant més tard, poca cosa més ha passat en una cursa novament marcada per una única aturada per a la majoria.
Val la pena destacar el paper galdós d’un Bottas desconegut aquesta temporada, Verstappen recuperant fins al cinquè i els Renault separant els Red Bull a la sisena i setena posicions. Stroll a casa i Kvyat han completant els punts.

Vettel va mostrar el seu descontent (captura TV)

Ironia. Ningú no en parlarà massa dels del paràgraf anterior, sinó de Vettel i Hamilton, i de la decisió que molta gent, ja siguin aficionats, ex pilots o caps d’equip, no entenen.
Llegint la lletra del reglament es pot justificar la sanció a Vettel sota el fet inapel·lable de que Hamilton ha hagut de frenar per evitar el toc amb el Ferrari, però llegir el reglament d’aquesta manera pot assassinar la competició. A quina línia posem la frontera? Quan és un avançament perillós? Fins a quin punt un pilot té control quan se surt de la pista? Què és just i què no? Què hauria passat en una corba amb escapatòria d’asfalt, com la de la forquilla on Hamilton s’ha passat de frenada diverses vegades?
La ironia de la Fórmula 1 actual és reivindicar la història de l’esport i al mateix temps capar la història que s’està creant avui dia. La ironia de la suposada categoria reina és que la competició sol ser menys interessant i competida que en altres categories de menys anomenada. Però sobretot, la gran ironia es que en un circuit anomenat en honor a Gilles Villeneuve es sancionin coses que ni tant sols haurien de ser investigades. Es recorda a Villeneuve com un heroi, però avui dia potser només parlaríem de les sancions que li aplicarien a cada cursa. És això el que volem?

-La “decisió”. Si penalitzem aquestes coses, pleguem…

-Kevin Magnussen. Accident dissabte i queixes ahir.
-Alfa Romeo. No aixequen el vol.

-Valtteri Bottas. Més semblant al de 2018 que al de 2019.

-Red Bull. Renault els ha plantat cara.
-Lando Norris. Mala sort per al britànic.

-Sebastian Vettel. Ha pagat massa car un sol error.

-Renault. Per fi una cursa digna del possible 4t equip.

-Lance Stroll. Pel que se l’arriba a criticar, bé que ha puntuat.