La Pregunta: Gran Premi d’Itàlia

GP d’Itàlia: Creieu que els pilots arrisquen més avui en dia?

Just Serrainat: ​Amb les millores de la seguretat tan actives com passives i l’evolució de l’aerodinàmica dels vehicles, és normal que els pilots vagin més al límit, però si mirem vídeos antics de curses, també els pilots anaven arriscant al màxim si tenim en compte les característiques dels cotxes i les pistes en cada moment de la història de la competició.
Tots sabem que els pilots estan fets d’una pasta especial, ja que per fer aquesta feina, el concepte del risc i la por no poden estar dins els límits que la majoria considerem normals, d’altra manera ja no podrien competir a nivells tan alts.
Veient lluites com les de Senna i Prost, amb uns monoplaces molt menys segurs que els actuals i unes pistes on la seguretat no tenia res a veure amb les d’avui en dia, no sé si podríem afirmar que ells arriscaven molt més que en la competició actual.
Crec que ara el focus està molt posat a cuidar al màxim la seguretat dels pilots i això fa que potser ells tinguin la sensació de poder arribar al límit amb una major protecció en cas de problemes, tot i saber que el risc sempre està allà i que per desgràcia accidents com el d’aquest cap de setmana a Spa amb el pilot francès Anthoine Hubert els hi pot costar la vida.
En definitiva, els pilots com he comentat abans, estan fets amb un motlle particular i crec que si mirem la història de l’automobilisme, podem veure que sempre han anat al límit, essent conscients del risc que corren, però pensant que és l’única manera d’arribar a ser campions i ser una part important d’aquesta història.

Núria Casas-Salat: ​Definitivament crec que si. I és per el disseny dels circuits actuals. Abans la majoria d’escapatòries eren de grava, el que potenciava que els cotxes al sortir de pista, tenien una major probabilitat de quedar encallats i no poder continuar amb la cursa.
El disseny dels circuits que s’han fet nous, hi ha un major numero d’escapatòries fetes d’asfalt, que facilita el retorn del pilot a pista per continuar la cursa. I molts dels circuits que ja funcionen de fa molts anys, han substituït la major part de les escapatòries de grava a asfalt. El fet que siguin així, crec que fa que en alguns trams els pilots arrisquin més del compte.
Aquest fet té dues contrapartides, una que el nombre d’avisos/sancions hagi augmentat degut a què els pilots quan surten de pista, hi tornen amb facilitat. I l’altre és que si el pilot arriba a les tanques de protecció, l’impacte és més fort i en alguns cassos pot sortir rebotat, com aquest cap de setmana passat a la F2. En canvi quan hi ha la grava, el frena.
Avui en dia l’automobilisme és molt més segur que anys enrere, tot i que no hem d’oblidar que els pilots quan surten a pista, es juguen la vida i que actualment la mortalitat ha baixat molt, però malauradament encara podem assistir a la mort d’algun d’ells.  (D.E.P. Anthoine Hubert).

Joan Enric Fugueras: Resulta molt evident que el fet de tenir davant teu, en aquella corba ràpida com Stavelot; Malmedy o 130R una safe barrier en comptes d’un mur de formigó, fa que l’afrontis amb molta més velocitat i sense tanta por al risc.
Les escapatòries asfaltades i amples, com a Paul Ricard, també ajuden molt a que el pilot prengui riscs; però jo no ho qualificaria com a riscs ja que la presència d’aquests elements de seguretat fan que, de forma inherent, els riscs hagin estat minimitzats de forma evident i que el pilot busqui el límit sense la por a un dany físic.
No crec que arrisquin més si no que el risc en si, aquell llindar on ja ets tu conscient de que et trobes en situació de risc, ara es troba molt més amunt.
El problema es que, com que el risc es més lluny, quan arribes a aquest llindar de risc ho fas a més velocitat que abans i quan la topada es presenta, ho fa de forma més violenta, i una massa de 600 kg llençada a 300 kph genera una gran quantitat d’energia i inèrcia que cal dissipar en el moment de l’impacte; això no ha canviat…l’únic que ha canviat es que l’impacte es produeix en una superfície que absorbeix molt millor l’impacte, així com també ho fa la pròpia estructura moderna del cotxe.
Amb el que no pots lluitar mai es amb la fatalitat i la mala sort. Si Hubert, en comptes de rebotar contra les barreres i quedar-se travessat, en posició perpendicular respecte al camí de Correa, hagués quedat ensorrat sota la pila de pneumàtics, hagués sortit del cotxe amb un simple mal de cap.
No crec que arrisquin més, crec que arrisquen el que el seu instint els hi permet. El risc era enorme en aquell Spa de 14 km que era una simple carretera local en molts dels seus trams, i ara es molt més segur, però el simple fet de moure’t a elevada velocitat ja es un risc i mai podrem aconseguir que sigui zero.
I, si un dia ho aconseguim, es que ja ens dediquem als e-sports, i que el motorsport ha estat, simplement, prohibit.
Espero no veure-ho.

Alex March: Jo crec que si. Fa uns anys els pilots anaven més a poc a poc consumint etapes per arribar a la Fórmula 1. Normalment s’esperaven a realitzar una bona actuació en el campionat que disputaven per a pujar de categoria.
Aquestes temporades extres que passaven a cada campionat, feia que els pilots adquirissin una experiència addicional competint i que anessin madurant no només com a pilot sinó també com a persones.
Crec que aquest era el cas d’Anthoine Hubert. El jove francès havia anat progressant pas a pas tot combinant el seu talent amb una gran ètica de treball, fins a convertir-se l’any passat en campió de les GP3.
Per altra banda, avui en dia trobem molts pilots que pugen de categoria sense que els seus resultats destaquin gaire.
Aquesta pressa per promocionar de categoria, provoca que pilots molt joves i inexperts condueixin amb molta pressió a sobre per aconseguir els seus somnis. Això sumat amb l’exigent entorn del Motorsport, pot portar a que un pilot realitzi una arriscada acció sense ser conscient del que pot passar.
Segurament els grans avenços que hi ha hagut en matèria de seguretat, han contribuït a que alguns pilots potser no calibrin ni el risc ni les conseqüències igual que abans.
Malauradament el risc sempre hi serà en aquest esport d’herois que tant estimem.

Què en penseu vosaltres de la pregunta? Deixeu-nos un comentari o participeu al nostre Facebook.

Les dades imprescindibles per aquest cap de setmana

Quins pneumàtics fa servir cadascú?

Horaris del GP d’Itàlia

Divendres

Lliures 1: 11.00 (Movistar)

Lliures 2: 15:00 (Movistar)
Qualificació F2: 16.55 (Movistar)
Qualificació F3: 17.50 (Movistar)

Dissabte
Cursa 1 F3: 10.30 (Movistar)

Lliures 3: 12.00 (Movistar)

Qualificació: 15.00 (Movistar)
Cursa 1 F2: 16.45 (Movistar)

Diumenge
Cursa 2 F3: 09.30 (Movistar)
Cursa 2 F2: 10.50 (Movistar)

Cursa: 15.10 (Movistar)

Breus d’última hora:

-La FIA ja està investigant les causes de l’accident mortal d’Anthoine Hubert. Tanmateix, la policia belga ha confiscat els cotxes d’Hubert, Juan Manuel Correa i Giuliano Alesi per a la seva pròpia investigació.

-Ahir Ferrari va organitzar una gran festa a Milà amb motiu dels 90 anys de l’escuderia. L’esdeveniment va comptar amb la presència de l’equip actual, així com amb noms del passat com Jean Alesi, Mario Andretti, Gerhard Berger, Ivan Capelli, Arturo Merzario i Felipe Massa entre d’altres.

-Monza s’ha assegurat la continuitat del GP fins l’any 2024. Així doncs, el circuit podrà celebrar el seu centenari amb cursa de Fórmula 1 i potser amb algunes reformes.

No us oblideu de fer la Superporra!! 
Teniu temps fins a les 3 de la matinada de divendres a dissabte!