La Pregunta: Gran Premi de Bahrain

Jordi Domènech:er definir el meu circuit ideal, començaria explicant què és per a mi un traçat ideal. No vull les corbes més ràpides, amb 5 G laterals, ni els circuits més llargs, ni 25 corbes. És excitant veure un F1 solitari anant al màxim? Sí, però al cap de 10 voltes desitges alguna cosa més, i per a mi un circuit ha de ser principalment per a veure-hi bones curses més que la màxima eficiència aerodinàmica.

La recta de meta i l’arribada a la primera corba hauria de ser força llarga. El primer sector podria ser com el de Sepang, amb unes primeres corbes amples que permeten diverses traçades i sortir en paral·lel fins a la següent frenada. D’aquí, passaria a una corba llarga ràpida com la 3 del Circuit de Barcelona-Catalunya, seguida d’una recta més llarga que enganxés amb l’S de Senna d’Interlagos i la Descida do Sol. D’aquí passaríem a la “paella” del Gilles Villeneuve amb la seva llarga recta de després, la S del mur dels campions i una recta que enganxés amb l’última corba peraltada d’Indianapolis, les esses de Suzuka i finalment amb la Parabolica de Monza com a corba final.

Joan Enric Fugueras: El meu circuit ideal seria aquell que permetés que la F1 moderna esdevingués, un altre vegada, per el que va ser creada: per fer curses de cotxes.

Els cotxes actuals, condicionats per l’aerodinàmica i pel seu enorme tamany, no poden oferir curses com cal, i els circuits pateixen, per aquestes característiques reglamentàries.

El meu circuit ideal ja existeix, en forma de les esses de Suzuka, de 130R al mateix circuit, d’Eau Rouge, d’Stavelot, de Pouhon o de Stowe; el que passa es que la tècnica actual ha fet que aquests indrets, abans desafiants, ara siguin molt més senzills.

Crear artificialment un circuit combinant coses ja es va intentar a Austin i bé, fa gràcia si, però no es el que cal.

Soc incapaç de dibuixar un circuit que combinés rectes i corbes i que fos desafiant; us podria dibuixar el Nordschleiffe, però tots el coneixeu i el podeu trobar a internet. Potser aquell ho es, el circuit ideal, però per seguretat no tornarà mai més, com tampoc tornarà un altre revolt mític com es Tamburello que, avui dia amb les Techpro seria segur…també val a dir que si 130R s’ha tornat “segur” …perquè es va mutilar Tamburello? , però era un moment de crisi i drama, i potser era comprensible.

En resum, soc amant també dels urbans com Mònaco i, malgrat jo tenia 6 anys quan es va disputar la darrera cursa, crec que Montjuïc era una meravella, però si he de dir quin seria el meu circuit ideal he de dir que qualsevol que fos l’escenari de la tornada de les curses de debò.

.

 

Just Serrainat: D’entrada hem de tenir en compte que el circuit ideal que a mi o a qualsevol persona li agradaria veure, segurament no seria viable i un veritable infern pels pilots i monoplaces, ja que al moment de fer el disseny, s’han de tenir en compte moltes variables i definir llocs on cotxe i pilot puguin relaxar-se momentàniament.

Per començar, m’agrada molt una sortida tipus Imola, on després d’una recta de sortida (no del tot recta) hi hagi una xicana curta i estreta, per sortir a una zona de pujada com les esses de Suzuka i ja posats seguida d’una llarga recta de baixada amb una corba ràpida com la 130R.

Sortint de la corba ràpida, una recta curta i una altra xicana, per entrar a una zona més lenta amb rectes curtes i corbes lentes tipus circuit de les Amèriques (sector 3), després  de la gran recta de darrere.

Pel tram final, després de sortir de la zona lenta, una zona més ràpida amb una recta llarga i alguna corba ràpida per finalitzar amb una xicana i una corba ràpida que doni a la recta d’arribada com a Montmeló que m’encanta. 

Si no fos perquè  podríem acabar dissenyant un circuit com el de Nordschleife, a qui no li agradaria que tingués una baixada com Eau Rouge de Francochamps, les esses de Senna d’Interlagos o  la variant d’Ascari de Monza.

Com s’haurà pogut apreciar, a part del circuit americà, totes les altres zones que inclouria pertanyent a circuits clàssics, ja que la majoria de circuits moderns (made in Tilke), tenen coses bones, però cap que realment hem cridi l’atenció.

També haig de remarcar, que m’agraden molt els circuits urbans, però també s’ha de reconèixer que per les seves característiques, moltes vegades no ens donen curses tan emocionants al no donar tantes opcions de lluita i avançaments.

Alex March: El meu circuit ideal estaria situat en un indret on la climatologia pogués jugar de tant en tant males passades als pilots.

Seria una pista que combinaria seccions ràpides per desafiar als pilots més valents, amb d’altres més lentes per a poder facilitar els avançaments.

També m’agradaria que la pista tingués desnivells, que les escapatòries fossin de grava o herba, i que fos ample en certs punts per facilitar diferents trajectòries però mai sense arribar als nivells dels Tilkodroms.

Dit això, us deixo un el “layout” del meu traçat ideal. Com es pot comprovar, m’he inspirat en els revolts que més m’agraden dels circuits que formen part del calendari: