Jordi Domènech: Amb la quantitat de països i ciutats que semblen voler ara la Fórmula 1 i que ampliar encara més el calendari no sembla ja possible donat l’estrès que provoca als membres d’equip, sembla que Liberty vol rotar alguns grans premis, fent-los bianuals.
Evidentment els GP que paguen més hi serien cada any (tot i que jo trobo un excés 4 GP a l’Orient Mitjà…) però la idea seria que traçats propers geogràficament poguessin alternar-se. Per exemple Spa amb Zandvoort, Montmeló amb Mònaco o Monza… 
La cosa es que, per una banda als circuits no els surt a compte tenir GP cada dos anys, perquè les millores les han d’implementar però sense tenir beneficis cada any sinó cada dos anys; i per l’altra, crec que la Fórmula 1 faria bé de no deixar-se portar pels diners només. Bernie Ecclestone estima els diners com ningú, però mai va oblidar la base europea del campionat. Volem realment un mundial amb un terç a Estats Units i Orient Mitjà?

Just Serrainat: Aquests últims anys, hem vist com el campionat ha anat creixent en curses, amb un afany de tenir un mercat més gran d’espectadors i ampliar els països a visitar.

Això ha fet que saltin moltes veus que creuen que s’ha de posar un topall a aquest creixement i per això Liberty es planteja la rotació de circuits a Europa.

La temporada 2022 vam tenir vint-i-tres curses i vint-i-dos aquest any, però són moltes les propostes que té l’organització sobre la taula de nous circuits que volen entrar a la competició.

Si és una bona idea no ho tinc clar, ja que pels circuits fixos com el de Barcelona, les despeses són iguals si hi ha cursa o no, en canvi, pels circuits com el de Mònaco sí que hi ha un estalvi, pel fet que el recorregut s’ha de crear cada temporada.

És veritat que el campionat no pot anar creixent cada any, ja que el calendari té un límit i pels equips més curses implica un major esforç de personal i econòmic ( tot i que també més curses impliquen més diners per les escuderies) i un moment o altre hauran de marcar un topall de curses

(es parla d’un límit de 24 curses).

En definitiva, s’haurà de veure com evoluciona aquesta idea i que en pensen els circuits afectats per la proposta i l’interès que els genera.

Joan Enric: La F1 i la FOM només tenen un amic, i son els diners.

Cada vegada veurem més GP’s estranyíssims que van a parar allà només perquè el polític, el promotor, o el dictador edulcorat de torn posa els diners per gaudir d’una caríssima desfilada de monoplaces que, víctimes del seu tamany i la seva aerodinàmica, passen, l’un rere l’altre, en impecable fila índia, cinquanta o seixanta vegades per la recta principal.

Son molts clients els que volen pagar per dinar a taula, i el xef es veu obligat a fer fora del menjador als uns per encabir als altres, sense manies ni respecte. Es aquesta la F1 que vull i que m’agrada? Doncs no; i aquesta F1 moderna cada vegada la trobo més llunyana

Núria Casas-Salat: Em sembla que Libery nomes mira pel tema econòmic, i també sembla que vulgui conquerir tot el món. Realment calen tants grans premis als EEUU ? Allà ja tenen altres competicions de motor. No dic que no se n’hagin de fer, però amb un ja en tenen prou com a altres països. Jo abans posaria un Gran Premi a l’Argentina que 3 als EEUU.

A part que amb les modificacions per la seguretat que han de fer els circuits per poder allotjar una cursa, son bastant elevades, i si ara tenen només una cursa cada 2 anys, em sembla que no surt a compte. El bressol de la Fórmula 1 és Europa, mantinguem-la enlloc d’anar exportant aquest esport a llocs on han de regalar les entrades perquè hi hagi públic a les grades com es va fer a Corea.