Jordi Domènech: Podríem dir que la gestió de Liberty ha viscut fins al moment dues etapes diferents. Quan ho van agafar en primer lloc, molts vam aplaudir que portessin a l’esport al segle XXI en aspectes com la promoció en xarxes socials. Fins i tot la sèrie de Netflix Drive to Survive ens va semblar una bona idea.
Però a mesura que han passat els anys, hem vist algunes pràctiques típiques d’empresa d’Estats Units. Per exemple, creure que el producte pot créixer il·limitadament volent tenir més i més curses (això acaba devaluant el valor de cada gran premi, si abans només n’hi havien 16 i ara en volem 25). Un altre exemple és el de lliga tancada: abans qualsevol equip podia entrar a la Fórmula 1 si tenia els mitjans, però ara estan posant problemes a tot un nom com Andretti. I per acabar, les narratives que es fabriquen i es creuen ells mateixos: com les històries falses de Netflix o la fal·lera, no sabem de qui, per les curses esprint.
No m’agradaria veure la F1 seguint per un camí tant de plàstic, on el nombre de VIPs és més important que la cursa.

Joan Enric: No. No ha millorat.
Es més, empitjora.
Jo soc un dels pocs, o molts, que van aplaudir la marxa d’Ecclestone i vam rebre amb il·lusió l’arribada de Liberty, confiant plenament que “Indycaritzarien” la F1, de la que fa anys soc molt crític en matèries d’espectacle i reglament…però no ha estat així. Si Ecclestone es venia al poder del dòlar, Liberty encara ho ha fet més, i es disposa a tocar coses per a mi intocables, com son Mònaco i Spa per portar-nos coses rares.
Si, ja se que vam estar un parell de temporades sense Spa, però crec que la F1 ha de mantenir un culte als clàssics que la van fer gran, i tenir respecte. Parlant amb tot respecte, també diré que això no es la NASCAR. I es ben cert que potser em contradic, dient que vull un punt més USA a la F1 i al mateix temps criticant que es matin vaques sagrades, però es que es complementari; tu pots dur a la F1 la filosofia USA que prima l’espectacle sí, però també has de saber respectar els clàssics que van fer mítica la F1.
Omplir la F1 de circuits urbans de pa sucat amb oli i fer una temporada de 30 curses no es la via correcte, i aquí Liberty m’està caient al peus.

Núria Casas-Salat: Jo crec que no. Últimament s’ha perdut molt en Fórmula 1, ja podem dir les curses amb pluja ja quasi no existeixen, sembla que posar el Full Wet sigui pecat.
Una altra de les coses en les que hem perdut és la coherència a l’hora d’aplicar el reglament, no es pot aplicar d’una manera en una cursa i totalment diferent en una altra cursa, ja feien dobles interpretacions, però actualment les curses son un caos, mai saps per on et sortiran els comissaris. No es pot tenir uns criteris en una cursa i uns altres totalment diferents en una altra cursa. Sinó vegem les curses de l’any passat de USA i Abu Dhabi, son totalment oposats en límits de pista i avançaments.

Alex March: Jo no aprecio cap millora en quan a espectacle dins la pista.
Crec que les curses són igual d’avorrides o igual de divertides que en l’era Ecclestone.
Noves solucions com ara les curses a l’esprint no estan aportant res destacable i els nous Grans Premis com ara Miami no sembla que hagin seduït als aficionats més fanàtics.
Tampoc s’ha aconseguit captar a nous fabricants cosa que pot fer pensar que les decisions en quan a reglament del duo Liberty-FIA no s’estan fent bé del tot.
Fora de l’apartat esportiu, l’única millora substancial que veig respecte l’era Ecclestone és l’explotació que Liberty fa de les xarxes socials. Ara crec que es penja molt més contingut que abans. Moltes vegades s’ensenyen imatges que durant la cursa no s’han vist però que han estat interessants, es mostren team radios divertits o fets destacats del passat.
Per acabar, m’agradaria afegir que també m’agrada molt la banda sonora que s’utilitza per introduir als pilots, però en canvi penso que el logotip anterior era molt millor.

Marc Costa: La Fórmula 1 com a circ que és -entre altres coses- necessita renovar els pallassos i els trucs per seguir venent entrades. Liberty Media ha fet coses crítiques per rellançar la Fórmula 1 com a espectacle mediàtic -tot i que encara té feina per fer- adaptant-la als nous temps -xarxes socials, Netflixs-, atraient nous constructors i els nous patrocinadors de dubtosa qualitat moral -abans el tabac i les apostes, ara les criptos-. Tot això té contrapartides, ja que quan segueixes el rastre del diner acabes ensumant sang. Fins ara estic satisfet, però si no frenen és començaran a trobar amb problemes: Deixem Mónaco i Spa en pau si us plau.