El top 10 dels editors de Fórmula 1 en Català
10. George Russell (GB, Williams-Mercedes, baixa 4 llocs)
El pilot britànic va seguir en la seva línia de ser l’estendard de Williams, i la seva progressió es va veure premiada amb l’ascens a Mercedes per al 2022. Va tenir sort amb el podi fortuït a Spa, però havia fet una volta de classificació molt notable, i va puntuar en tres ocasions més per ajudar a l’equip a ser vuitens al mundial. A final de temporada Latifi es va acostar en ritme, trencant el seu rècord de no ser mai batut en quali. El repte a Mercedes serà molt més dur i encara queden dubtes sobre el seu ritme de cursa.
9. Valtteri Bottas (SF, Mercedes, puja 1 lloc)
Va fer prou per guanyar el títol de constructors la seva última temporada a Mercedes. El finès va estar més a prop que mai en classificació, aconseguint 4 poles contra 5 del seu company Lewis Hamilton, però en cursa poques vegades podia afectar la batalla del seu company amb Max Verstappen. La victòria a Turquia va ser convincent, però en diverses curses com Imola, Baku o Abu Dhabi va estar absent. Com sempre va tenir més mala sort que el company (perdent podis a Mònaco o Qatar), però l’envestida a Hongria va ser tota seva.
8. Fernando Alonso (E, Alpine-Renault, nova entrada)
Després de dues temporades lluny de la Fórmula 1, el retorn del bicampió asturià va ser prou digne, acabant entre els 10 primers i davant del seu company d’equip. Dues curses van destacar especialment: Hongria, on la seva defensa sobre Hamilton va ajudar a la victòria de l’equip amb Ocon, i el podi de Qatar on només es va beneficiar realment de l’abandonament de Bottas. En general, un bon paper amb un cotxe que mai va passar de ser el cinquè millor de la graella, mentre espera un vehicle millor l’any que ve.
7. Charles Leclerc (MC, Ferrari, igual)
El pilot monegasc va començar amb un lògic domini sobre el seu nou company Carlos Sainz, però l’espanyol va acabar davant seu als punts amb només un podi contra els 4 de Sainz. Ara bé, Leclerc va estar més a prop d’aconseguir una victòria amb una cursa meritòria a Silverstone, i va fer les dues poles de l’equip a Mònaco i Azerbaidjan. Però la cursa de Mònaco es va esfumar amb el xoc a la segona volta d’aquella Q3, i també va perdre una bona posició a Rússia per sortida de pista. L’any que ve serà important per veure qui té la preeminència a l’equip…
6. Pierre Gasly (F, AlphaTauri-Honda, puja 2 llocs)
Una temporada molt consistent per a Pierre Gasly. El francès va sumar un podi a Baku però més impressionants van ser les seves curses a Zandvoort o Mèxic, quedant quart per mèrits propis i sense abandonaments. Gasly va dominar completament en classificació al seu company novell Yuki Tsunoda i va ser el principal argument d’AlphaTauri per lluitar-li la cinquena posició a Alpine. En més d’una ocasió es va classificar per davant del Red Bull de Pérez – potser l’ambient familiar de l’equip ex-Minardi li agrada més?
5. Sergio Pérez (MX, Red Bull-Honda, baixa 2 llocs)
El pilot mexicà va complir en el seu primer any a Red Bull. Possiblement va molestar més a Hamilton que Bottas a Verstappen (especialment a l’última cursa), i va guanyar a Baku, però poca cosa més. Els seus 5 podis semblen pocs comparats amb els 10 de Bottas, cosa que va decantar el mundial de constructors, i ja no diguem amb els 18 del seu company. De cara a l’any que ve, si Red Bull competeix pels dos mundials, ha d’aportar més consistència a davant, especialment els dissabtes.
4. Carlos Sainz (E, Ferrari, puja un lloc)
Aquest any, amb diversos canvis de pilots, es va posar èmfasi en qui s’adaptava millor al seu nou equip, i sens dubte, Sainz n’ha sortit guanyador de la comparativa. El madrileny es va adaptar molt bé a Ferrari i pocs esperaven que superés en podis i punts a Leclerc. El monegasc segueix sent habitualment millor els dissabtes, però Sainz ha assentat una base de seriositat i consistència que agrada a Maranello. Si els dos pilots tenen un cotxe per lluitar el 2022, segur que Sainz aconseguirà la seva primera victòria.
3. Lando Norris (GB, McLaren-Mercedes, puja sis llocs)
La davallada de McLaren a final de temporada no ens ha de fer oblidar la primera meitat espectacular de Norris. Alguns se’l prenien en broma pel seu caràcter jovial i la seva joventut, però aquest any ha estat força per davant d’un pes pesant com Ricciardo. De fet, com a Ferrari, Norris va sumar 4 podis per només 1 de l’australià, però el de Ricciardo va ser la victòria a Monza. Va tenir mala sort amb la pluja de Rússia, on havia dominat la cursa i finalment va arriscar massa quedant-se a la pista. Sempre als punts excepte a la no-cursa de Spa i a Hongria, on el van fer fora.
2. Lewis Hamilton (GB, Mercedes, igual)
Hi hauran queixes d’Abu Dhabi fins a la fi del món, però creiem que Hamilton va tenir sort d’arribar amb possibilitats de títol a l’última cursa. L’anglès va fer errades impròpies d’un heptacampió a Imola i Baku i va estar molt per darrere del seu company a Mònaco. També el van salvar dues banderes vermelles a Imola i Silverstone, sumant 43 punts en curses on potser hauria quedat fora dels punts. L’equip no el va ajudar en algunes estratègies, però va acabar l’any molt fort i certament sense l’accident de Latifi, probablement hauria set campió.
1. Max Verstappen (NL, Red Bull-Honda, igual)
Frank Williams solia dir que Michael Schumacher era perillós fins i tot conduint un cotxet de bebè. I en certa manera Verstappen ens recorda al Kàiser. Sempre al límit del reglament i sempre envoltat de polèmica, però amb una velocitat imparable. El neerlandès va acabar primer o segon en totes les curses excepte el novè d’Hongria (amb danys pel toc de Bottas) i els abandonaments de Baku, Silverstone i Monza, on realment només a Monza va ser-ne culpable. Va ser l’home més consistent també en quali, així que per nosaltres, merescut campió.
Aquí podeu veure els resultats de la nostra votació:
Com sempre, podeu criticar-nos, discutir els que hem deixat fora, etc. Però sobretot, sobretot, que passeu tots molt bones festes i ens retrobem l’any que ve!!
