Crònica GP de Turquia: El somni d’uns, la victòria de Hamilton

Heptacampió.  Per molt que fos quelcom esperat, no deixa de ser històric que Lewis Hamilton hagi igualat els set títols de Michael Schumacher. Per a uns, la cursa de Hamilton ha estat perfecta, per a aquest humil personatge que us escriu ha estat un gran premi de dues meitats del britànic: incapaç al principi, dominador un cop ha tingut pista lliure i menys aigua a l’asfalt.

Diguem el que diguem, res canviarà les estadístiques que des de 2014 mostren 6 títols de 7 possibles de Lewis Hamilton. Es pot discutir si ha tingut més o menys rivals, si tot és més perfecte avui dia i per tant més fàcil per a un cotxe dominador (Hamilton duu 47 curses seguides puntuant), però els títols hi són i el seu nom, també.

Inici de somni per a Racing Point. Després de la sorprenent qualificació d’ahir, amb els Racing Point i els Red Bull a les dues primeres files, el somni ha continuat amb Lance Stroll mantenint el liderat per davant del seu company Sergio Pérez. Els Red Bull, sortint del cantó brut, han patinat moltíssim i tant els Mercedes com els Renault els han avançat. Hamilton ha atacat a Daniel Ricciardo per l’interior de la corba u i el moviment evasiu de l’australià ha fet que toqués al seu company Esteban Ocon, mentre Valtteri Bottas també feia virolla. A la mateixa volta Hamilton se sortia lleument, així que la cosa quedava amb els Racing Point primer i segon, Sebastian Vettel tercer des de l’onzè lloc, els dos Red Bull i Hamilton.

Mentre els Williams ja havien sortit amb intermedis, no ha estat fins a la volta 7 que Charles Leclerc ha començat el canvi de pneumàtics de pluja a intermedis de tothom. 
Les aturades han provocat que els Red Bull avancessin a Vettel, i després d’un curt VSC per retirar el cotxe avariat d’Antonio Giovinazzi, Max Verstappen ha atacat a Pérez pel segon lloc però ha fet una virolla. El domini de Racing Point continuava, amb Albon que havia avançat a Vettel i Hamilton pel tercer lloc.

El DRS canvia les coses. La pista s’anava assecant i lògicament, el liderat dels Racing Point minvava, però sense ser res perillós. Sortir de la traçada implicava arriscar en pista més molla, i l’eventual guanyador Hamilton s’ha passat 15 voltes darrere del Ferrari de Vettel sense poder-lo avançar.
Per una vegada els pilots podien defensar-se dels atacs d’altres pilots i recuperar la posició si es passaven, però tot s’ha acabat a la volta 30, quan direcció de carrera ha ordenat l’activació del DRS. De sobte les posicions que costava guanyar eren ben fàcils d’aconseguir amb DRS, i de fer per a mi no hagués calgut el DRS. Hamilton s’ha desfet de Vettel i Albon ràpidament i l’avantatge dels Racing Point s’ha desfet, ara si, com un glaçó a ple sol.

L’anglès ha arribat finalment al liderat quan ha avançat a Pérez després de l’aturada de Stroll.

Box o no box, aquesta és la qüestió. Un cop acabada la cursa i veient que els dos primers no han posat pneumàtics intermedis nous, sembla ser que està clar que no calia tornar a aturar-se, però la realitat és més difusa. Fa l’efecte de que les rodes noves anaven especialment bé a Ferrari i en part a McLaren, i el fet de que Leclerc fos sempre el primer a iniciar el cicle d’aturades feia que la resta dubtés. 

En particular sembla greu la decisió de fer aturar a Stroll. Hamilton s’estava menjant als Racing Point, i Leclerc retallava distàncies però estava a més de 30 segons. Potser els Racing Point podrien haver fet doble podi si no l’haguessin aturat?

Sigui com sigui, els Racing Point se les haurien vist amb els Ferrari, que han arribat a l’alçada de Pérez a l’última volta. Leclerc ha avançat el mexicà però aquest li ha tornat, i quan el monegasc hi tornava a la corba 12, s’ha passat de frenada, cedint el podi a Pérez i Vettel per quedar quart (i maleir la seva pròpia pell després de la bandera a quadres). Cinquè ha estat Sainz amb una gran remuntada des d’una posició de sortida dolenta, amb els Red Bull, Lando Norris, un decepcionat Stroll i Ricciardo tancant els punts.

Hamilton s’engrandeix o Bottas s’empetiteix? Com dèiem a l’inici, el setè títol de Hamilton era esperat, però ningú no s’esperava una actuació tan pobre del seu company i únic rival, Valtteri Bottas. El finès ha fet virolla a la primera corba, ha tocat a Ocon a la primera volta a la corba 12, i a partir d’allí, amb el cotxe tocat, ha fet un festival de sortides de pista, no arribant a estar en posició de punts en cap moment de la cursa i patint la ignomínia de ser doblat per Hamilton.

Els aficionats de Hamilton consideraran la distància entre els dos pilots com a prova del talent de l’anglès, però els detractors de Bottas opinaran més aviat que el finlandès mai ha arribat a posar nerviós a Hamilton i que toca un canvi al monoplaça número 2 de Mercedes. De la mateixa manera que la gent discutia els títols de Schumacher perquè per contracte Barrichello no havia de quedar davant seu, podem considerar que Hamilton no ha tingut company a l’alçada des que va marxar Rosberg?

Serà que Max té part de raó quan diu que el 90% de la graella guanyaria amb aquest Mercedes? 

Per cert, no vull acabar sense comentar el xou amb l’asfalt i la poca adherència. És massa demanar que la sort dels pilots no depengui de si el seu cotxe pot generar la temperatura necessària? La pluja ha tapat una mica la cosa, però els lliures van ser esperpèntics. No pot ser que els organitzadors asfaltin amb el permís de la FIA però sense el coneixement del subministrador de pneumàtics. I no ens oblidem de l’inici ahir de la Q2 amb una grua encara retirant un cotxe…

-Valtteri Bottas. Horrible. Potser només Latifi ha estat pitjor.

-Nicholas Latifi. En mullat, a massa segons de tothom.
-FIA/organitzadors. Quin embolic amb l’asfalt…

-Racing Point. Han perdut un doble podi.

-Red Bull. Massa errades entre tots.
-Renault. Ocasió perduda a la primera corba.

-Sebastian Vettel. Ha tornat a ser el pilot que pot ser.

-Carlos Sainz. Excel·lent remuntada en silenci.

-Sergio Pérez. Impossible fer més avui.