Opinió: Hi ha “fake news” a la Fórmula 1?

Des de fa un parell d’anys, el concepte de “fake news” o notícies falses és un tema recorrent. El terme s’ha popularitzat fins a un punt que gairebé tothom el veiem a diari per les xarxes socials, on sovint rebem imatges i notícies que acaben sent muntatges o mitges veritats interessades o “tunejades”.

És també mostra de com s’ha degradat l’ofici del periodisme. No es tracta de donar lliçons des d’aquest humil lloc, però sí que és veritat que molts mitjans de tota la vida s’han lligat tant políticament i econòmicament a determinats grups que ara tenen el cul llogat, com se sol dir, i per tant no fan periodisme sinó més aviat d’agència de relacions públiques per agrair els serveis al poder de torn i/o també promouen notícies d’escàs valor informatiu simplement per sumar clics.

Aquesta introducció poc relacionada amb el motor serveix per a dir que al capdavall, la Fórmula 1 acaba sent un reflex del món en general. I tal com està passant a la resta d’àmbits, no tots els periodistes del motor escriuen lliurement. Des de sempre s’ha parlat dels biaixos nacionalistes de molts “juntaletras” que diria José María García, però avui en dia molts repeteixen senzillament els comunicats dels equips, que evidentment diuen el que volen que es digui. Repetim, això no és periodisme, és ser un tauler d’anuncis…

Així doncs, tenim notícies falses, o si més no, relats interessats a la Fórmula 1? He buscat cinc exemples més o menys polèmics. Tres d’ells són d’aquesta temporada mentre que 2 son més antics, però rellevants igualment. Comencem.

1r exemple: “Vettel va ser campió perquè tenia sempre el millor cotxe”

La rapidesa amb la qual Sebastian Vettel va aparèixer i va vèncer va molestar a alguns. Recordo quan Lewis Hamilton comentava que una marca de begudes energètiques no tenia solera, però sobretot crec que al periodisme espanyol va emprenyar molt que Vettel fos campió mentre Fernando Alonso era a Ferrari, trencant el somni d’un pilot nacional vencent amb l’escuderia més famosa del món.

Clar que el Red Bull era un gran cotxe. Ningú guanya títols sense tenir un gran cotxe, i especialment al 2011 i a la segona meitat de 2013, el Red Bull va ser molt dominant.

Però els números no menteixen. El domini de Red Bull ha estat menys intens que els de Ferrari amb Schumacher o el de Mercedes, aconseguint menys victòries i menys podis que l’Scuderia o les fletxes de plata, i especialment al 2012, McLaren va aconseguir les mateixes poles i victòries que Red Bull.

Així doncs, per què els títols de Vettel son menyspreats en comparació amb els títols d’altres pilots? Per què no es té aquesta percepció amb Lewis Hamilton, o amb altres pilots?

2n exemple: “Ferrari té el millor cotxe de 2018”

Lligant amb la campanya de desprestigi a Vettel, aquest any s’ha parlat àmpliament de que el Ferrari SF71H era el millor cotxe de la graella. Em fa la sensació que per una banda, novament a una part de la premsa espanyola li agrada dir que Vettel no es capaç de guanyar ni amb el millor cotxe (i que altres pilots -tots sabem a qui es refereixen- farien una millor feina), però per altra banda, Mercedes a través del seu cap Toto Wolff també ha promocionat aquesta idea.

Mercedes porta dominant des del 2014, i a la marca alemanya ja li va bé el relat de que segueixen guanyant tot i no tenir el millor cotxe. Ara bé, és cert això? A dia d’avui, Mercedes lidera totes les estadístiques rellevants. Ferrari només la supera en avaries mecàniques (0 a 2) i l’iguala en podis aconseguits.

És cert que possiblement Lewis Hamilton estigui marcant la diferència, però també és cert que tant Kimi Räikkönen com Valtteri Bottas estan tenint temporades molt similars. Objectivament crec que els cotxes estan igualats i que són detalls petits els que marquen la diferència, i que per tant “el millor cotxe” gairebé canvia a cada sessió d’entrenament!

3r exemple: “El Haas és el tercer o quart millor cotxe”

Aquesta crec que li podem adjudicar a Fernando Alonso. L’asturià, en plena guerra amb Kevin Magnussen després de l’incident a la Q2 de Monza, va declarar que ell lluitava tot just per entrar a la Q2 però que els Haas tenien el tercer o quart millor cotxe i que per tant haurien de ser sempre a la Q3 i en canvi pels seus pilots es quedaven fora. Evidentment, la caverna mediàtica ara se’n riu dels Haas i troba que tot el que fan és ridícul, perquè per a ells el que diu Alonso és paraula del Senyor.

Però si mirem ben bé veurem que no és veritat. Haas mai ha sigut el tercer millor cotxe. En totes les qualificacions fetes en sec sempre hi ha hagut dos Mercedes, dos Ferrari i almenys un Red Bull davant d’ells. I en quant a ser el quart millor cotxe… Estem en una temporada en que, tal i com passa amb Mercedes i Ferrari, el títol de “millor de la resta” varia cursa a cursa.
Si mirem totes les Q3 de l’any, un Haas ha estat el “millor de la resta” 6 cops, per 4 de Renault i Force India i una de Toro Rosso. Si a Force India no li haguessin tret els punts, el quart, el cinquè i el sisè de constructors estarien separats per només 15 punts entre ells.
Així doncs, quin és el quart millor cotxe? Per a mi el més consistent en tot tipus de circuits és el Force India. Els Renault pateixen en pistes de potència i els Haas no solen anar bé en pistes més revirades.

4t exemple: “Williams està pitjor que mai”

Aquesta és més generalitzada. Deixant de banda la part polonesa a qui no va agradar que Robert Kubica no obtingués el volant titular, arreu s’opina que Williams està tant malament i rendeix tant poc en part pel cotxe però també en part per tenir pilots de pagament.

Malgrat que Lance Stroll sigui campió de F3 i que Sergey Sirotkin fos dues vegades tercer de la GP2, els seus mèrits no compten i l’equip està així per ells. Que haurien d’haver mantingut a Felipe Massa, o bé fer còrrer a Kubica i ja veuríem què bé que aniria Williams.
Bé, no. Per començar, l’equip ha admès diversos problemes aerodinàmics amb el cotxe, i per altra banda, Williams ja fa alguns anys que pateix. Certament la van encertar al 2014 quedant tercers del mundial, però tant sols un any abans, amb Pastor Maldonado i Valtteri Bottas, van sumar cinc miserables punts, igual al 2011, amb Maldonado i Rubens Barrichello. Si aquells anys Williams no va ser última del mundial de constructors va ser perquè existien Marussia i Caterham al 2013 i Virgin, Lotus i HRT el 2011, els equips fundats sota la promesa inexistent d’un límit pressupostari.
Williams està malament? Sí. Ara bé, fa una desena d’anys que Williams no rasca bola amb pilots de tot tipus. Per desgràcia els podis han estat més l’excepció que la norma per a l’equip de Grove, i no crec que la culpa sigui dels pilots.

5è i últim exemple: “Senna bo, Prost dolent”

Aquest últim potser és el més polèmic, i no sembla haver-hi un detonant intencionat, més que els aficionats d’un i altre. Alain Prost i Ayrton Senna van protagonitzar la rivalitat més famosa i la primera retransmesa en directe per a tot el món. El món del motor es dividia però la història els tenia destins diferents. Mentre Prost es va retirar feliçment després d’un relativament còmode quart títol a Williams, Senna moria tant sols tres curses després al volant també d’un Williams que havia deixat de ser tant bo.

Per naturalesa humana, quan algú mor se solen oblidar els seus pecats i es destaquen les seves virtuts. Senna va ser elevat a mite i amb el creixement de Michael Schumacher, molts es preguntaven si els èxits de l’alemany no haurien sigut els del brasiler.
Al 2012 amb l’aparició de la pel·lícula Senna, de nou els mèrits del tricampió brasiler van sortir a la llum, però força gent va criticar com es va reflectir la seva relació amb Prost, on es posava l’accent en el conflicte i els suposats favors que Jean-Marie Balestre, llavors president de la FIA, li feia.
El mateix tetracampió francès va dir que “havíem gravat hores d’entrevistes sobre la relació amb ell, els últims mesos parlàvem de coses personals, coses que no explicaré mai, però ha acabat sent una cosa més comercial sobre el bo i el dolent”.

Com tantes vegades, ni un era un sant ni l’altre era el dimoni. Tots dos van ser els millors del món en un moment donat, i tots dos tenien coses fosques i paranoies respecte al tracte que McLaren els donava. Tots dos tenien un talent natural immens i tots dos feien servir totes les armes, dins i fora de la pista, per vèncer al seu rival, a vegades amb mètodes qüestionables. Per tant, deixem de santificar Senna i de demonitzar Prost.

Bé, què en penseu? Hi ha notícies falses o relats interessats a la Fórmula 1? No us quedeu només amb els titulars, sempre hi ha coses al darrere del que ens expliquen…