Entrevistem a… Raimon Duran (i 2)

Avui us duem la segona part de l’entrevista amb en Raimon Duran. Aquest cop parlem més en general de l’estat de la Fórmula 1 i de temps passats.

Un cop més, gràcies Raimon per la teva col·laboració!

Fórmula 1 en Català: Que n’opina d’abaratir els costos de la Fórmula 1, per permetre l’entrada de nous equips?

Raimon Duran: Evidentment amb costos més baixos hi hauria més equips. Però no es una equació fàcil ni es una solució lineal. També baixaria el nivell d’excel·lència i qualitat d’ara, en tot (tècnicament) i això repercutiria en la imatge i potser en la competició. És un tema molt complex doncs potser marxarien grans marques (Ferrari inclosa) i les noves potser no aportarien el que aporten les que hi ha ara.

Els actuals propietaris (Liberty) tenen el més calent a l’aigüera doncs el món evoluciona ràpidament, els costums, expectatives i gustos dels espectadors canvien, hi ha competència “d’entertainment” tant a TV com a la manera que la gent omple les hores de lleure, el paper i “el format” que l’automòbil –i de rebot l’automobilisme esportiu- tindrà en el futur, etc…

Han de trobar un equilibri entre els costos (tema directament relacionat amb els diners que volen guanyar i els que poden repartir als equips i/o organitzadors de curses) i tot això que dic més amunt, sense malmetre l¡espectacle, la imatge i el prestigi que la F1 s’ha guanyat durant quasi 70 anys i casi 1.000 Grands Prix. Jo crec que se’n sortiran.

F1Cat: Què li sembla l’actual situació de McLaren i Williams?

RD: Molt trista i preocupant en ambdós casos. Les raons per les que han caigut a on estan son diferents però tenen un denominador comú: “mort d’èxit” i manca d’evolució/modernització. Ull, amb això darrer no vull dir que no estiguin “a l’última”. En ambdós casos estan més a prop de la NASA que d’un equip de F2. Parlo d’estructura d’empresa/equip de curses en molts fronts diferents.

Evidentment no conec detalls profunds però sí que sé coses internes significatives i penso que en ambdós casos, especialment en el de Williams, cal un canvi de propietaris i rumb, cosa que haurà de passar tard o d’hora, ja sigui perquè mori en Frank Williams o la cosa vagi a pitjor. En el cas de McLaren, la cosa es diferent. McLaren era Ron Dennis i quan ell va començar a tocar masses tecles la cosa va començar a descontrolar-se. Sense ell, cal veure si els actuals propietaris tenen l’energia, la motivació i la clarividència necessàries per redreçar la situació. A mi em sembla que no! Però ull, el que jo digui te molt poca importància i fins i tot poc fonament. Es més aviat una intuïció. Penso que veurem canvis importants aviat i alguna cosa ja s’està movent, segur. Jo, quan en Ron Dennis va ser expulsat de la companyia vaig dir… “uiiii… això acabarà venent-se a trossos”. Un tros podria ser l’equip de F1.

F1Cat: Com es canalitza el flux de diners entre el patrocinador i l’equip? Es fan terminis o una aportació inicial? Aquesta aportació s’incrementa per causa d’accidents o avaries, requerint noves negociacions?

RD: Be, això depèn de cada cas, cada equip, cada patrocinador i cada circumstància. Hi ha operacions molt “creatives”. I per descomptat no es el mateix si es un equip de F1 o un equip d’una altra categoria. I en aquest cas, de si és un equip privat (tipus F2 o F3) o un equip oficial (o encobert) d’una marca (tipus GT o WTCR).

En el cas de la F1 se’n podria escriure un llibre gruixut de la quantitat de coses que s’han fet i es fan. I les que no sabem!!

Fora de la F1 i/o les grans marques (com podrien ser Audi, Porsche, Toyota, Mercedes al WEC i GT o les japoneses a SuperGT), quan parlem d’un pilot que vol “llogar” un seient, posem de F3 o F2 per fer una temporada, també hi ha de tot. Els equips potents i guanyadors, son més exigents en tot, doncs tenen més requesta i poden escollir. I llavors escolleixen els millors pilots i entre ells els que donin més seguretat financera. Els equips guanyadors poden demanar cobrar tota la temporada per avançat. A mida que es va baixant de nivell, es normal que hi hagin terminis: una part per avançat abans de l’inici de la temporada i tot pagat a mig any. O depenent de l’experiència del mànager/negociador, anar sempre 2-3 curses per endavant només, per exemple.

Tot això sempre que els quartos hi siguin, es clar! Les avaries acostumen a anar incloses en el preu excepte algunes coses com per exemple la trencadissa d’un motor per culpa del pilot (no haver seguit les instruccions rebudes en cas d’alarma prèvia, per exemple o per “passar-lo de voltes”, cosa ara ja quasi impossible gràcies als sistemes electrònics de les caixes de canvi).

Per les destrosses per accidents (ja siguin culpa del pilot, d’un altre o d’una carambola) generalment hi ha assegurances que cobreixen un capital assegurat màxim i sempre amb franquícia pels primers milers d’euros (quantitat variable segons la categoria). En algun cas, algun pilot o “padrí” (tipus Red Bull) pot dir que ho volen tot inclòs. Llavors el preu canvia, però. En aquest cas, l’equip pot sortir-hi guanyant o perdent una fortuna!

I per descomptat que cada situació no prevista en el contracte porta a una nova negociació.

Dit tot això, s’ha de dir que de vegades es corren curses sense contracte o amb contractes cursa a cursa i coses així. Quan “hi ha gana” o necessitat per part de l’equip, tot es possible!

F1Cat: En la seva etapa a Arrows hi va aparèixer un curiós personatge, en Malik Ado Ibrahim; quina experiència vau tenir amb ell?

RD: Hahahaha… fa anys que ningú m’havia parlat d’ell. De fet no recordo gaires vegades que m’hagin preguntat per ell en una entrevista. L’autoproclamat príncep Malik era un tipus de personatge que a la F1 apareix cada X anys: un aventurer/especulador dels negocis, que sap “engatussar” a un equip amb “gana de calés” i que acostuma a acabar desapareixent o a la presó! N’hi ha una bona llista i n’han aparegut a pràcticament tots els equips. Alguns com McLaren han sabut torejar-los abans de donar-les-hi res. Així i tot han picat alguna vegada. Altres, com Arrows amb el príncep Malik, eren més llargs que ell i el van deixar fer fins que a en Tom Walkinshaw se li van inflar les pilotes. I altres han portat l’equip a la fallida, com els darrers que van entrar a Manor.

A nivell persona, en Malik era un paio simpàtic, agradable, educat, divertit i “campetxano” però jo mai me’l vaig prendre seriosament.

F1Cat: Per acabar, quina és la millor cursa dins del món del Motorsport per vostè?

RD: Ostres… bé, depèn del punt de vista. Des del punt de vista les curses més competides i divertides que mai he vist son les del llegendari Formula Ford Festival que es va fer durant molts anys al traçat curt de Brands Hatch. Es feia a final d’any i aprofitant l’universalitat de la categoria hi anaven pilots de tot el món. Per tots era una oportunitat única per poder mesurar-se amb altres pilots diferents dels habituals i conèixer el seu nivell real. Entre 120 i 140 pilots es repartien en 8 eliminatòries i els 13 o 14 primers passaven a quarts de final i així fins a la gran final. O sigui que durant el cap de setmana veies 15 curses, cadascuna més espectacular que les anteriors, i cada cop més igualades. A més a més, com he dit es feia al circuit anomenat Indy, que es feia en menys d’un minut i que des de molts punts es veia sencer, o sigui que podies seguir la cursa perfectament. A part feien curses de Fórmula Ford antics, de veterans, etc… o sigui que era un no parar. Per a mi, els 5-6 anys que hi vaig anar son les millors curses que he vist. A més a més, amb en Jordi Gené, l’any 1988 vam fer el 5è lloc absolut (entre 120 pilots o quelcom així) i es clar, el record es millor.

Ara encara es fa però ja no es com era llavors. Actualment les millors curses en pla entreteniment, per mi son les de bones de Resistència, ja siguin les de Blancpain GT o les del WEC o IMSA. La barreja de cotxes de vàries categories i la barreja de pilots de varis nivells fan que hi hagin avançaments i situacions compromeses constantment. 

Des del punt de vista dels cotxes corrent, penso que la millor cursa deuen ser les 500 Milles d’Indianapolis, per la velocitat a la que giren i les opcions que acostumen a haver amb els Pace Car. Tot hi haver estat al circuit d’Indianapolis no he estat mai a la cursa (sí l’he seguit desenes de vegades per TV) però he vist els IndyCar en acció (als USA i a Europa, quan la Champ Car va venir fa uns anys) i penso que deu ser lo màxim. Probablement les 500 milles de Daytona (NASCAR) deuen ser quelcom espectaculars també.

Pel que fa a la F1, alguns GP tenen punts molt macos de veure: corbes com la 9 del Circuit de Catalunya (antiga “Nissan”), el famós Eau Rouge/Radillon i Pouhon a Spa, la 130R i les “S” a Suzuka, Copse i Stowe a Silverstone i altres, son escenaris dignes de veure per la velocitat a la que hi passen. Però les curses en sí, no sabria dir quina es la millor, doncs varia molt d’any en any degut a molts factors. Actualment, Baku i Hockenheim donen bones curses, per exemple.

En quan a l’esdeveniment en sí, hi ha curses que tenen una gràcia especial. Els GP a Silverstone i a Suzuka tenen un ambient fantàstic, amb un públic entès i apassionat sense estridències. Bé a Japó els aficionats son un “espectacle” en sí! També a Monza tot i que a mi personalment els “tifosi” m’enfarfeguen una mica. Les curses de F1 a Hockenheim, Nürburgring o Spa tenen la gràcia de l’ambient als càmpings, etc… Les de Mont-real, Singapur i Melbourne perquè la ciutat es bolca a la cursa. Àustria pel paisatge, Mònaco per la seva “tonteria”, Interlagos per les seves grades en festa permanent. Montmeló per ser a casa i Paul Ricard per ser “quasi” com a casa.

Fora de la F1 hi ha un parell d’esdeveniments que per mi son únics: un es el GP de Macau, cursa a la que he tingut sort d’anar-hi moltes vegades (i a on vam assolir podis tant amb en Jordi Gené com amb en Pedro de la Rosa i quasi amb en Marcel Costa i en Daniel Campos-Hull) i l’altre son els 1.000km de Bathurst, carrera mítica en el encara més mític circuit de Mount Panorama prop de Sydney. No hi he estat mai… però està la 1a de la llista de “pendings”.

Em demanàveu quin a era la millor cursa … com veieu, se’m fa MOLT difícil escollir-ne una!