La Pregunta: Gran Premi de Mèxic

GP de Mèxic: Té massa importància l’aerodinàmica?

Just Serrainat: ​Podríem dir que els monoplaces de Fórmula 1 giren al voltant de tres eixos, que són el disseny del cotxe, el propulsor i la perícia del pilot i és la integració dels tres factors els que defineixen el resultat final.
Clarament l’aerodinàmica ha estat sempre un dels factors més importants a aquesta categoria, on hem anat veient com els enginyers sempre estan buscant modificacions que permetin al monoplaça esgarrapar alguna dècima, moltes vegades al límit de les normes que marca la FIA.
Aquests últims anys no hem vist canvis potser tan revolucionaris amb una normativa més restrictiva de la FIA, però els enginyers han hagut que treballar igualment a fons per adaptar l’estructura i aerodinàmica dels cotxes amb canvis com el límit a les mides dels alerons o el xassís d’aquest any i inclús l’amplada dels pneumàtics, que els obliga a re-dissenyar totalment moltes parts del monoplaça.
Ens agradi o no, tal com està definida actualment la Fórmula 1, l’aerodinàmica sempre tindrà una importància essencial en el rendiment dels cotxes, tot i que si no va acompanyada d’un bon propulsor, tampoc ens donarà un monoplaça guanyador i si no només hem de veure l’exemple del binomi McLaren-Honda d’aquestes últimes temporades.
A més lligat al tema de l’aerodinàmica, trobem el factor del potencial econòmic de cada equip, ja que són molt diferents els recursos de I+D que pot tenir un equip dels grans davant als més modests (enginyers dedicats a investigació, túnels de vent…).
També crec que l’evolució del campionat durant la seva història, és la que ha anat donant cada vegada més importància al disseny aerodinàmic  dels cotxes, des d’aquells primers monoplaces dels anys 30 sense cap tipus d’aerodinàmica (com a molt la seva forma) i que a mesura que anaven evolucionant necessitaven anar afegint components que els permetessin anar més ràpids, mantenint el control de la bèstia per no acabar estavellats fora de la pista.
En definitiva potser si té massa importància el tema de l’aerodinàmica, però igual d’important per mi és disposar d’un bon propulsor i una perfecta integració dels dos components per aconseguir un monoplaça campió.

Joan Enric Fugueras: Molt, massa… excessiva. Personalment crec que s’ha anat massa lluny.
Malgrat varies “intentones” reglamentàries per limitar-ne la seva importància, no ens en hem sortit mai; la darrera aquest mateix any, i l’anterior el 2009… i aquí si que hi va haver algú que se’n va sortir be gràcies als descobriments aerodinàmics. Va ser Brawn GP que va endur-se un Mundial només arribar al campionat i, per què no dir-ho, Ross Brawn, que va fer un dels majors negocis de la história quan Mercedes va trucar després a la porta i li va comprar l’equip, tancant una operació amb uns beneficis que serien l’enveja de gurus de l’economia.
Però deixem els diners i anem al que ens ocupa avui, que es com atravessar una paret d’aire el mes fàcil possible.
No hi ha cap mena de dubte que la Fórmula 1 es, per definició, un esport mecànic però no es menys cert que per anar de pressa amb un cotxe has de travessar l’aire que t’envolta i també el que s’oposa al teu avanç i aquí entra en acció la aerodinàmica. Podem veure a cada cursa com l’Albert Fàbrega ens explica amb detall per televisió els nous alerons i aleronets amagats en racons i raconets que serveixen només per, perdoneu l’expressió, guanyar una collonèsima de segon per volta…però el nostre esport es un que es cronometra a la mil·lèsima, i això fa que l’obsessió per controlar absolutament tots els fluxos d’aire que abracen el monoplaça es torni entre una malalta, una ciència i un art.
Desde aquells “wing cars” dels anys ’70 hem avançat una barbaritat i hem arribat a uns G’s laterals molt grans i un pas per corba increïble, inimaginable amb el nostre cotxe d’anar pel carrer…encara que aquest sigui un Porsche o un Ferrari, res a veure, res, amb un F1.
Corbes que es tracen a una velocitat que farien que, molt per sota d’ella, el nostre caríssim Ferrari acabés estampat en un rierol son possibles gràcies al ‘downforce’ i els pneumàtics; el límit es molt alt i quan el cotxe llisca de quatre rodes ja fa molta estona que el nostre superesportiu de luxe hagués fet una virolla o fos ja al damunt la grua del RACC.
Crec que cal ser valents i fer que la F1 torni a ser mes pura; no es pot eliminar l’aerodinàmica doncs es necessaria la seva evolució i estudi per extrapolar-la a la gran sèrie on cal baixar més i més els consums, però si reduir-la, creant tres packs aerodinàmics bàsics per circuits estil Mònaco, Montmeló i Monza, i no basar-nos en aquesta dèria d’aleronets que ens comencen a recordar a les bogeries que vam veure el 2007 i 2008. Cal basar les curses en el motor, que es l’embrió d’on van néixer les curses, i en el xassís, després en els pneumàtics i, en darrer terme, l’aerodinàmica.
Contràriament al que molta gent pensa, el Cx d’un F1 es pèssim, amb aquelles quatre rodes descobertes que son quatre parets, però el “downforce” es la mare de tot, i ajuda a escalfar les gomes, que ajuden a passar per revolts a un ritme d’infart.
Potser cal que recordem i abracem aquella frase del Commendatore Ferrari, que va dir als anys 60: “L’aerodinàmica es per aquells que no saben fer motors”

Jordi Domènech: Així ràpidament, sí; l’aerodinàmica és massa important a la Fórmula 1.
Ara bé, el meu problema amb l’aerodinàmica és que necessàriament va en contra de l’espectacle. Tots els cotxes de Fórmula 1 es dissenyen de cara a obtenir el màxim rendiment sense altres cotxes al voltant per tal de ser els més ràpids el dissabte i sortir davant el diumenge.
Al mateix temps, tots estem cansats de sentir coses com “l’aire brut”, “no puc acostar-me al cotxe de davant”, “perdo adherència i gasto més els pneumàtics”. Com hem arribat fins aquí?
Des que es van descobrir les aplicacions dels alerons a les curses a finals dels 60, els enginyers s’han centrat a millorar la velocitat de pas per corba. La primera gran expressió va ser l’efecte terra de finals dels 70, amb cotxes molt durs per evitar pèrdues aerodinàmiques però que sortien volant si quelcom fallava.
La prohibició dels cotxes-ala va ser la primera destinada a millorar la seguretat retallant el pas per corba, però els enginyers sempre acaben trobant la manera de recuperar la velocitat perduda. I la FIA que retallava: adéu el 1993 a les ajudes electròniques que optimitzaven l’aerodinàmica, reducció de l’alçada de l’aleró del darrere el 1995, augment de l’alçada de l’aleró davanter el 2001 i finalment gran retallada de l’aerodinàmica el 2009.
I de sobte aquest any va i decideixen, al contrari del que havia passat els últims 20 anys, fer normes dedicades expressament a fer els cotxes més ràpids en corba tocant l’aerodinàmica. I si, els cotxes són més ràpids que mai a gairebé tots els circuits, però els costa encara més avançar-se els uns als altres.
Veure un Fórmula 1 fent una corba a 250 és impressionant, però no facilita els avançaments. Avui en dia, i ja fa força anys, els cotxes no poden seguir-se els uns als altres en corba perquè perden sustentació aerodinàmica. A més, les distàncies de frenada són més curtes ja que els cotxes poden prendre les corbes més ràpid.
Si limitéssim l’aerodinàmica a un aleró davanter de dos elements i un del darrere amb un sol element, centrant la majoria de la sustentació al fons pla del cotxe, els monoplaces es veurien menys afectats per “l’aire brut”. A més, per molt que siguin una proesa tècnica els monoplaces actuals, realment tenen sentit els alerons davanters actuals de 7, 8 o 9 elements? 

Què en penseu vosaltres de la pregunta? Deixeu-nos un comentari o participeu al nostre Facebook.

Les dades imprescindibles per aquest cap de setmana

Quins pneumàtics fa servir cadascú?

Horaris del GP de Mèxic

Divendres

Lliures 1: 17.00 (Movistar i Vodafone)

Lliures 2: 21:00 (Movistar i Vodafone)

Dissabte

Lliures 3: 17.00 (Movistar i Vodafone)

Qualificació: 20.00 (Movistar i Vodafone)

Diumenge

Cursa: 20.00 (Movistar i Vodafone)
Resum: 00.30 (Esport3)

Breus d’última hora:

-Recordeu que de dissabte a diumenge hi ha canvi d’hora.

-Pierre Gasly i Brendon Hartley pilotaran els Toro Rosso, davant de rumors cada cop més intensos sobre el fet que Daniil Kvyat podria no continuar amb Red Bull.

-Recordeu també la nova web de la Superporra: http://superporra.formula1encatala.cat

-A les properes setmanes s’han de definir les noves normatives de cara a l’any 2021. Entre les propostes es parla d’un sistema de recuperació d’energia únic i més senzill i també la possibilitat d’introduir la tracció a les 4 rodes.

No us oblideu de fer la Superporra!!