Abans de res, però, mencionar que el nostre Oriol Servià fa gairebé 20 anys que corre als Estats Units. El 2005 va obtenir la seva única victòria al que era llavors la Champ Car, i aquest any disputarà per novena vegada les 500 milles. Servià ha acabat la cursa 7 vegades i sempre entre els 12 primers, amb una quarta posició com a millor resultat el 2012. És possible que altres mitjans descobreixin les 500 milles aquest any, però a Fórmula 1 en Català ja fa anys que seguim el pilot català. No podem parlar d’ell al dedicar-nos a la F1, però com a catalans res ens agradaria més que veure Servià guanyant la cursa!
Indy: la cursa més gran del món? |
Així doncs, Fernando Alonso tindrà moltes hores de proves per acostumar-se al pilotatge a l’oval.
La qualificació és una de les particularitats de les 500 milles. Fa anys, a l’haver-hi més cotxes que llocs a la graella, hi havia el “Bump Day” (literalment “dia d’empènyer”) on els pilots podien sortir totes les vegades que volguessin per entrar a la graella i fer fora el pilot que fos últim.
Avui en dia, però, la falta de cotxes fa que amb prou feines s’arribi a tenir el número tradicional de 33 vehicles a la pista. Al contrari que a la Fórmula 1, els cotxes marquen el seu temps fent la mitjana de quatre voltes seguides a l’oval. Durant el primer dia de qualificació es decideix qui ocuparà els llocs del primer al novè i del desè a l’últim, i el segon dia, els que van del 10 al 33 es tornen a classificar per decidir el seu ordre i després ho fan els de l’1 al 9, decidint-se així la pole i l’ordre de la graella en onze files de 3 cotxes cadascuna.
La cursa durarà 200 voltes, aproximadament uns 800 quilòmetres durant els quals es fan entre 6 i 8 aturades als boxs per repostar etanol i canviar pneumàtics. Aquestes aturades solen coincidir amb els períodes de bandera groga rere el cotxe de seguretat, que a l’IndyCar surt força sovint en cas d’accident, brutícia a la pista o oli deixat per alguna trencadissa. S’ha de tenir en compte també que es pot perdre una volta a la cursa respecte als líders però que els períodes de bandera groga poden ajudar a recuperar-la. S’ha vist més d’un cas on un pilot havia perdut una volta i ha acabat guanyant la cursa.
Els cotxes
L’IndyCar és la categoria més alta de monoplaces als Estats Units i potser la segona en importància després de la Fórmula 1. Tots els equips fan servir el xassís Dallara DW12 com a base, i segons el motor que portin, Chevrolet o Honda, duen l’aerodinàmica dissenyada per aquestes marques, coneguts com “aerokit”. Des que van aparèixer els “aerokits”, Chevrolet ha dominat el campionat, però Honda s’ha mostrat normalment més forta a Indianapolis.
El motor és un V6 biturbo de 2200 cc limitat a 12.000 rpm i arribant a uns 780 CV com a màxim. Si bé de mitjana durant la cursa els cotxes rondaran els 350 quilòmetres per hora, l’any passat es van veure velocitats màximes de 387 per hora.
Tots els cotxes porten pneumàtics Firestone, fan servir etanol com a benzina i duen un indicador digital de la posició en cursa rere el pilot. Quan s’aturen al box, aquest indicador mostra la durada de l’aturada.
Model de l’aerokit Honda per a ovals. |
Durant el campionat IndyCar només 21 cotxes prenen part a totes les curses, però per tradició a Indianapolis sempre n’apareixen 33, mitjançant els mètodes que facin falta. Hi ha 32 pilots confirmats fins ara, amb Juncos Racing encara sense haver nomenat el seu pilot.
Pel que fa als favorits de la cursa, els equips Penske, Ganassi i Andretti son anomenats els “big three” de l’IndyCar, doncs els últims 10 anys s’han repartit tots els títols entre ells. Per a resumir, podríem dir que els integrants d’aquests equips, més els campions IndyCar (Pagenaud, Power, Montoya, Dixon, Kanaan, Bourdais i Hunter-Reay) més els guanyadors de les 500 milles (Montoya, Dixon, Kanaan, Hunter-Reay, Castroneves, Rossi i Lazier) són favorits, si bé Lazier tindrà poques opcions en el seu equip propi.
Però realment és complicat descartar qualsevol dels equips que corren al campionat habitualment. La igualtat és una virtut de l’IndyCar, i tant Alonso com Servià, malgrat ser en cotxes “afegits” als seus respectius equips, poden tenir opcions d’un bon resultat.
Núm.
|
Pilot | País | Equip | Aerokit |
1
|
Simon Pagenaud | F | Team Penske | Chevrolet |
2
|
Josef Newgarden | US | Team Penske | Chevrolet |
3
|
Hélio Castroneves | BR | Team Penske | Chevrolet |
12
|
Will Power | AU | Team Penske | Chevrolet |
22
|
Juan Pablo Montoya | COL | Team Penske | Chevrolet |
4
|
Conor Daly | US | AJ Foyt Racing | Chevrolet |
14
|
Carlos Muñoz | COL | AJ Foyt Racing | Chevrolet |
40
|
Zach Veach | US | AJ Foyt Racing | Chevrolet |
5
|
James Hinchcliffe | CA | Schmidt Peterson | Honda |
7
|
Mikhail Aleshin | RU | Schmidt Peterson | Honda |
77
|
Jay Howard | GB | Schmidt Peterson | Honda |
8
|
Max Chilton | GB | Chip Ganassi Racing | Honda |
9
|
Scott Dixon | NZ | Chip Ganassi Racing | Honda |
10
|
Tony Kanaan | BR | Chip Ganassi Racing | Honda |
83
|
Charlie Kimball | US | Chip Ganassi Racing | Honda |
15
|
Graham Rahal | US | Rahal Letterman Lanigan | Honda |
16
|
Oriol Servià | E | Rahal Letterman Lanigan | Honda |
18
|
Sébastien Bourdais | F | Dale Coyne Racing | Honda |
19
|
Ed Jones | UAE | Dale Coyne Racing | Honda |
63
|
Pippa Mann | GB | Dale Coyne Racing | Honda |
20
|
Ed Carpenter | US | Ed Carpenter Racing | Chevrolet |
21
|
JR Hildebrand | US | Ed Carpenter Racing | Chevrolet |
24
|
Sage Karam | US | Dreyer & Reinbold | Chevrolet |
26
|
Takuma Sato | J | Andretti Autosport | Honda |
27
|
Marco Andretti | US | Andretti Autosport | Honda |
28
|
Ryan Hunter-Reay | US | Andretti Autosport | Honda |
29
|
Fernando Alonso | E | Andretti-McLaren Honda | Honda |
50
|
Jack Harvey | GB | Andretti-Michael Shank | Honda |
98
|
Alexander Rossi | US | Andretti Herta Autosport | Honda |
88
|
Gabby Chaves | COL | Harding Racing | Chevrolet |
91
|
Buddy Lazier | US | Lazier Partners Racing | Chevrolet |
??
|
??? | ? | Juncos Racing | Chevrolet |
Des de sempre ha estat una cursa important. Ja als primers anys, marques com Peugeot, Delage o Mercedes van participar-hi, però potser els anys d’esplendor van ser els 50 i 60, quan en primer lloc puntuava per al campionat mundial de Fórmula 1 i a partir dels 60 equips i pilots de Fórmula 1 hi van començar a anar, iniciant Cooper i Jack Brabham “la revolució del motor al darrere”.
Malgrat tenir noms com Andretti, Foyt o els Unser guanyant-hi, no va ser fins a l’arribada d’Emerson Fittipaldi que la cursa es va internacionalitzar definitivament, arribant a un punt quan Nigel Mansell hi va participar en que la cursa gairebé rivalitzava en popularitat amb la Fórmula 1. Pocs anys més tard les curses de fórmula americanes es van dividir en dos campionats i aquest interès s’ha diluït, però la cursa segueix forta.
Algunes de les curses han quedat a la memòria, com la “virolla i victòria” de Danny Sullivan el 1985, les “505 milles” de Jacques Villeneuve el 1995, o l’accident a l’última corba de JR Hildebrand el 2011.
Les coses es poden torçar ràpidament a les 500 milles… |
Les tradicions i els noms
Les 500 milles son una cursa plena de tradicions. Algunes son prou conegudes, com per exemple la llet del guanyador. Louis Meyer va ser el primer en beure llet com a guanyador el 1933, però no va ser fins el 1956 que l’American Dairy Association va començar a patrocinar la beguda. Emerson Fittipaldi va ser xiulat el 1993 quan va beure suc de taronja de les seves terres en comptes de llet. També el fet d’anomenar Brickyard al circuit degut a que durant anys el traçat era format per totxos. En queda una línia precisament a la línia de meta que els guanyadors besen el dia després de la cursa.
Els dies també tenen noms, com el Fast Friday, l’últim dia d’entrenaments abans de la qualificació, i el Carb Day, l’última estona de lliures abans de la cursa, anomenat així perquè era el dia en que es posaven a punt els carburadors per a les 500 milles.
És també tradició fer una reunió de pilots pública el dia abans de la cursa. Els 33 participants reben un anell commemoratiu, i posteriorment participen en una cercavila en cotxes descapotats pel centre d’Indianapolis.
El dia de la cursa les tradicions abans de començar són molt visibles, des de les habituals de cantar l’himne dels Estats Units i de que passin avions de les forces armades fins a altres com a cançons tradicionals o l’alliberament de globus. És també tradició que famosos donin la sortida a la cursa i condueixin el cotxe de seguretat abans de la sortida.
0.043 – segons, marge més petit de victòria (1992, Unser Jr davant Goodyear)
1 – Graham Hill, únic pilot en haver guanyat la Triple Corona
2 – Hill i Montoya, únics pilots en haver guanyat les 500 milles i el GP de Mònaco.
3 – pilots espanyols que han participat fins ara a la cursa (Pierre de Vizcaya, Fermí Vélez i Oriol Servià)
4 – Victòries de l’equip Andretti (2005, 2007, 2014, 2016)
5 – Pilots en haver guanyat les 500 milles i el mundial de Fórmula 1 (Clark, Hill, Andretti, Fittipaldi i Villeneuve)
9 – pilots que han guanyat la cursa com a debutants. L’últim, Alexander Rossi l’any passat.
13 – minuts, marge més gran de victòria (1913, Goux davant Wishart)
19 – pilots de fora d’Estats Units que han guanyat la cursa.
35 – més participacions, A. J. Foyt
57 – anys, participant més vell (A. J. Foyt, 1992)
71 – Ocasions que els Andretti (Mario, els seus fills Michael i Jeff, el seu nebot John i el seu nét Marco) han participat a Indianapolis, sumant tant sols una victòria.
200 – voltes de la cursa
379,971 – kph de mitjana, rècord de la volta ràpida (1996, Eddie Cheever)
761 – pilots que han participat a la cursa. Mai un Smith (cognom més comú als Estats Units) s’ha classificat per a la cursa.
Oriol Servià durant la cursa de l’any passat. |
La cursa serà retransmesa en directe per Movistar Deportes. La resta de sessions probablement podran ser seguides en directe pel Facebook de l’IndyCar.
-Dimarts 16: 18.00 – 6 hores d’entrenaments lliures
-Dissabte 20: 17.00 – 1 hora d’entrenaments lliures, 18.00 – primer dia de qualificació (6 hores)
-Diumenge 21: 18:00 – segon dia de qualificació (6 hores, en dos grups)
-Diumenge 28: 18.20 – Cursa