Alonso a Indy: una guia ràpida de les 500 milles

Ja fa unes setmanes des que Fernando Alonso va anunciar la seva intenció de no còrrer el GP de Mònaco per anar-se’n a Estats Units a disputar les 500 milles d’Indianàpolis. Avui, dia 3 de maig, Alonso és precisament a Indy per fer un test privat (que podreu veure en directe al Facebook d’IndyCar a partir de les 15.30), i aprofitant l’avinentesa i conscients que no tothom segueix l’IndyCar, procedirem a explicar una mica les dades més importants que s’han de saber per a estar preparats per seguir les 500 milles el dia 28 de maig.
Abans de res, però, mencionar que el nostre Oriol Servià fa gairebé 20 anys que corre als Estats Units. El 2005 va obtenir la seva única victòria al que era llavors la Champ Car, i aquest any disputarà per novena vegada les 500 milles. Servià ha acabat la cursa 7 vegades i sempre entre els 12 primers, amb una quarta posició com a millor resultat el 2012. És possible que altres mitjans descobreixin les 500 milles aquest any, però a Fórmula 1 en Català ja fa anys que seguim el pilot català. No podem parlar d’ell al dedicar-nos a la F1, però com a catalans res ens agradaria més que veure Servià guanyant la cursa!

Indy: la cursa més gran del món?

La cursa
Un avantatge que tenen les 500 milles sobre altres curses del món es que els pilots tenen fins a 37 hores d’entrenaments lliures abans de la cursa repartits en 7 dies. Pot semblar un nombre exagerat, però el fet es que abans encara hi havia més dies. Hem de ser conscients que durant molts anys més de 50 cotxes intentaven classificar-se  per a la cursa i per tant els lliures duraven dues setmanes. I la qualificació es feia en dos caps de setmana però actualment es fa en un de sol, conscient l’organització de la dificultat d’ocupar un mes sencer d’automobilisme amb una sola cursa.
Així doncs, Fernando Alonso tindrà moltes hores de proves per acostumar-se al pilotatge a l’oval. 
El circuit fa 2 milles i mitja, o 4 quilòmetres, i té quatre corbes iguals a esquerres, peraltades a 9º d’inclinació. Evidentment escrit així pot semblar fàcil, però les velocitats en cursa solen arribar als 350 quilòmetres per hora de mitjana i el vent i les turbulències dels altres cotxes fan que gairebé cap volta sigui igual a l’anterior.

La qualificació és una de les particularitats de les 500 milles. Fa anys, a l’haver-hi més cotxes que llocs a la graella, hi havia el “Bump Day” (literalment “dia d’empènyer”) on els pilots podien sortir totes les vegades que volguessin per entrar a la graella i fer fora el pilot que fos últim.
Avui en dia, però, la falta de cotxes fa que amb prou feines s’arribi a tenir el número tradicional de 33 vehicles a la pista. Al contrari que a la Fórmula 1, els cotxes marquen el seu temps fent la mitjana de quatre voltes seguides a l’oval. Durant el primer dia de qualificació es decideix qui ocuparà els llocs del primer al novè i del desè a l’últim, i el segon dia, els que van del 10 al 33 es tornen a classificar per decidir el seu ordre i després ho fan els de l’1 al 9, decidint-se així la pole i l’ordre de la graella en onze files de 3 cotxes cadascuna.


La cursa durarà 200 voltes, aproximadament uns 800 quilòmetres durant els quals es fan entre 6 i 8 aturades als boxs per repostar etanol i canviar pneumàtics. Aquestes aturades solen coincidir amb els períodes de bandera groga rere el cotxe de seguretat, que a l’IndyCar surt força sovint en cas d’accident, brutícia a la pista o oli deixat per alguna trencadissa. S’ha de tenir en compte també que es pot perdre una volta a la cursa respecte als líders però que els períodes de bandera groga poden ajudar a recuperar-la. S’ha vist més d’un cas on un pilot havia perdut una volta i ha acabat guanyant la cursa.
També, com és habitual als ovals, si plou no hi ha cursa, així que podria ser o bé ajornada fins al dilluns o si s’ha complert més de la meitat de la cursa seria aturada i donats els resultats com a definitius.

Els cotxes

L’IndyCar és la categoria més alta de monoplaces als Estats Units i potser la segona en importància després de la Fórmula 1. Tots els equips fan servir el xassís Dallara DW12 com a base, i segons el motor que portin, Chevrolet o Honda, duen l’aerodinàmica dissenyada per aquestes marques, coneguts com “aerokit”. Des que van aparèixer els “aerokits”, Chevrolet ha dominat el campionat, però Honda s’ha mostrat normalment més forta a Indianapolis. 

Els cotxes fan 513,1 cm de llarg i 200 cm d’amplada, pesen 701 kg, tenen canvi seqüencial amb palanques rere el volant però no direcció assistida.
El motor és un V6 biturbo de 2200 cc limitat a 12.000 rpm i arribant a uns 780 CV com a màxim. Si bé de mitjana durant la cursa els cotxes rondaran els 350 quilòmetres per hora, l’any passat es van veure velocitats màximes de 387 per hora.
Tots els cotxes porten pneumàtics Firestone, fan servir etanol com a benzina i duen un indicador digital de la posició en cursa rere el pilot. Quan s’aturen al box, aquest indicador mostra la durada de l’aturada.

Model de l’aerokit Honda per a ovals.

Els rivals

Durant el campionat IndyCar només 21 cotxes prenen part a totes les curses, però per tradició a Indianapolis sempre n’apareixen 33, mitjançant els mètodes que facin falta. Hi ha 32 pilots confirmats fins ara, amb Juncos Racing encara sense haver nomenat el seu pilot.
Pel que fa als favorits de la cursa, els equips Penske, Ganassi i Andretti son anomenats els “big three” de l’IndyCar, doncs els últims 10 anys s’han repartit tots els títols entre ells. Per a resumir, podríem dir que els integrants d’aquests equips, més els campions IndyCar (Pagenaud, Power, Montoya, Dixon, Kanaan, Bourdais i Hunter-Reay) més els guanyadors de les 500 milles (Montoya, Dixon, Kanaan, Hunter-Reay, Castroneves, Rossi i Lazier) són favorits, si bé Lazier tindrà poques opcions en el seu equip propi.
Però realment és complicat descartar qualsevol dels equips que corren al campionat habitualment. La igualtat és una virtut de l’IndyCar, i tant Alonso com Servià, malgrat ser en cotxes “afegits” als seus respectius equips, poden tenir opcions d’un bon resultat.

En cursiva: cotxes que no disputen el campionat sencer
En negreta: ex-pilots de Fórmula 1

Núm.
Pilot País Equip Aerokit
1
Simon Pagenaud F Team Penske Chevrolet
2
Josef Newgarden US Team Penske Chevrolet
3
Hélio Castroneves BR Team Penske Chevrolet
12
Will Power AU Team Penske Chevrolet
22
Juan Pablo Montoya COL Team Penske Chevrolet
4
Conor Daly US AJ Foyt Racing Chevrolet
14
Carlos Muñoz COL AJ Foyt Racing Chevrolet
40
Zach Veach US AJ Foyt Racing Chevrolet
5
James Hinchcliffe CA Schmidt Peterson Honda
7
Mikhail Aleshin RU Schmidt Peterson Honda
77
Jay Howard GB Schmidt Peterson Honda
8
Max Chilton GB Chip Ganassi Racing Honda
9
Scott Dixon NZ Chip Ganassi Racing Honda
10
Tony Kanaan BR Chip Ganassi Racing Honda
83
Charlie Kimball US Chip Ganassi Racing Honda
15
Graham Rahal US Rahal Letterman Lanigan Honda
16
Oriol Servià E Rahal Letterman Lanigan Honda
18
Sébastien Bourdais F Dale Coyne Racing Honda
19
Ed Jones UAE Dale Coyne Racing Honda
63
Pippa Mann GB Dale Coyne Racing Honda
20
Ed Carpenter US Ed Carpenter Racing Chevrolet
21
JR Hildebrand US Ed Carpenter Racing Chevrolet
24
Sage Karam US Dreyer & Reinbold Chevrolet
26
Takuma Sato J Andretti Autosport Honda
27
Marco Andretti US Andretti Autosport Honda
28
Ryan Hunter-Reay US Andretti Autosport Honda
29
Fernando Alonso E Andretti-McLaren Honda Honda
50
Jack Harvey GB Andretti-Michael Shank Honda
98
Alexander Rossi US Andretti Herta Autosport Honda
88
Gabby Chaves COL Harding Racing Chevrolet
91
Buddy Lazier US Lazier Partners Racing Chevrolet
??
??? ? Juncos Racing Chevrolet

La història
La cursa de les 500 milles d’Indianapolis és coneguda arreu del món. És un dels esdeveniments automobilístics més antics del món, amb la seva primera edició disputada l’any 1911. Només s’ha deixat de disputar durant la Primera i la Segona Guerra Mundials, i aquest any serà l’edició 101 de la cursa. El traçat té 235.000 seients permanents i es poden arribar a vendre 400.000 entrades per a zones de pelouse i acampada, cosa que el converteix en el recinte esportiu més gran del món.
Des de sempre ha estat una cursa important. Ja als primers anys, marques com Peugeot, Delage o Mercedes van participar-hi, però potser els anys d’esplendor van ser els 50 i 60, quan en primer lloc puntuava per al campionat mundial de Fórmula 1 i a partir dels 60 equips i pilots de Fórmula 1 hi van començar a anar, iniciant Cooper i Jack Brabham “la revolució del motor al darrere”.
Malgrat tenir noms com Andretti, Foyt o els Unser guanyant-hi, no va ser fins a l’arribada d’Emerson Fittipaldi que la cursa es va internacionalitzar definitivament, arribant a un punt quan Nigel Mansell hi va participar en que la cursa gairebé rivalitzava en popularitat amb la Fórmula 1. Pocs anys més tard les curses de fórmula americanes es van dividir en dos campionats i aquest interès s’ha diluït, però la cursa segueix forta.
Algunes de les curses han quedat a la memòria, com la “virolla i victòria” de Danny Sullivan el 1985, les “505 milles” de Jacques Villeneuve el 1995, o l’accident a l’última corba de JR Hildebrand el 2011.

Les coses es poden torçar ràpidament a les 500 milles…

Les tradicions i els noms

Les 500 milles son una cursa plena de tradicions. Algunes son prou conegudes, com per exemple la llet del guanyador. Louis Meyer va ser el primer en beure llet com a guanyador el 1933, però no va ser fins el 1956 que l’American Dairy Association va començar a patrocinar la beguda. Emerson Fittipaldi va ser xiulat el 1993 quan va beure suc de taronja de les seves terres en comptes de llet. També el fet d’anomenar Brickyard al circuit degut a que durant anys el traçat era format per totxos. En queda una línia precisament a la línia de meta que els guanyadors besen el dia després de la cursa.
Els dies també tenen noms, com el Fast Friday, l’últim dia d’entrenaments abans de la qualificació, i el Carb Day, l’última estona de lliures abans de la cursa, anomenat així perquè era el dia en que es posaven a punt els carburadors per a les 500 milles.
És també tradició fer una reunió de pilots pública el dia abans de la cursa. Els 33 participants reben un anell commemoratiu, i posteriorment participen en una cercavila en cotxes descapotats pel centre d’Indianapolis.
El dia de la cursa les tradicions abans de començar són molt visibles, des de les habituals de cantar l’himne dels Estats Units i de que passin avions de les forces armades fins a altres com a cançons tradicionals o l’alliberament de globus. És també tradició que famosos donin la sortida a la cursa i condueixin el cotxe de seguretat abans de la sortida.

Les estadístiques

0.043 – segons, marge més petit de victòria (1992, Unser Jr davant Goodyear)
1 – Graham Hill, únic pilot en haver guanyat la Triple Corona
2 – Hill i Montoya, únics pilots en haver guanyat les 500 milles i el GP de Mònaco.
3 – pilots espanyols que han participat fins ara a la cursa (Pierre de Vizcaya, Fermí Vélez i Oriol Servià)
4 – Victòries de l’equip Andretti (2005, 2007, 2014, 2016)
5 – Pilots en haver guanyat les 500 milles i el mundial de Fórmula 1 (Clark, Hill, Andretti, Fittipaldi i Villeneuve)
9 – pilots que han guanyat la cursa com a debutants. L’últim, Alexander Rossi l’any passat.
13 – minuts, marge més gran de victòria (1913, Goux davant Wishart)
19 – pilots de fora d’Estats Units que han guanyat la cursa.
35 – més participacions, A. J. Foyt
57 – anys, participant més vell (A. J. Foyt, 1992)
71 – Ocasions que els Andretti (Mario, els seus fills Michael i Jeff, el seu nebot John i el seu nét Marco) han participat a Indianapolis, sumant tant sols una victòria.
200 – voltes de la cursa
379,971 – kph de mitjana, rècord de la volta ràpida (1996, Eddie Cheever)
761 – pilots que han participat a la cursa. Mai un Smith (cognom més comú als Estats Units) s’ha classificat per a la cursa.

Oriol Servià durant la cursa de l’any passat.


Horaris (hora catalana)

La cursa serà retransmesa en directe per Movistar Deportes. La resta de sessions probablement podran ser seguides en directe pel Facebook de l’IndyCar.

-Dilluns 15: 18.00 – 6 hores d’entrenaments lliures (inclou Rookie Orientation)
-Dimarts 16: 18.00 – 6 hores d’entrenaments lliures
-Dimecres 17: 18.00 – 6 hores d’entrenaments lliures
-Dijous 18: 18.00 – 6 hores d’entrenaments lliures
-Divendres 19: 18.00 – 6 hores d’entrenaments lliures (Fast Friday)
-Dissabte 20: 17.00 – 1 hora d’entrenaments lliures, 18.00 – primer dia de qualificació (6 hores)
-Diumenge 21: 18:00 – segon dia de qualificació (6 hores, en dos grups)
-Dilluns 22: 18.00 – 6 hores d’entrenaments lliures
-Divendres 26: 17.00 – 1 hora d’entrenaments lliures (Carb Day)
-Diumenge 28: 18.20 – Cursa