Nico Rosberg va convertir-se l’any 2016 en el segon fill de pilot campió del món de Fórmula 1 que aconseguia repetir la gesta del seu pare. A diferència de la família Hill, el pare va poder acompanyar el seu fill fins al cim.
Nico Erik Rosberg va néixer el 27 de juny a Wiesbaden, Alemanya, país natal de la seva mare Sina. Només 4 dies abans, el seu pare Keke havia guanyat el GP de Detroit amb Williams. En Nico té la doble nacionalitat, finlandesa i alemanya, però sempre ha corregut a l’escena internacional sota la bandera germànica (considerant que a Alemanya hi ha més suport econòmic per als pilots) i de fet, el seu pare va decidir no ensenyar-li finès al seu fill, considerant que altres llengües li serien més útils. Avui en dia Rosberg parla anglès, alemany, italià, francès i castellà.
Rere les curses i les activitats del seu pare com a pilot, cap d’equip i mànager de pilots, Rosberg va viure a Mònaco i Eivissa, i ja als sis anys va iniciar-se al karting. En aquells anys va coincidir amb un altre jovenet de la seva edat anomenat Lewis Hamilton, del qual va ser company d’equip l’any 2000.
Rosberg va fer el salt als monoplaces el 2002 en el sí de l’equip del seu pare, el Team Rosberg, sota el nom de VIVA Racing a la Fórmula BMW alemanya. Va guanyar el títol amb 9 victòries, 2 pole positions, 1 volta ràpida i 13 podis.
Com a premi, a finals de 2002 va convertir-se en aquell moment en el pilot més jove en provar un Fórmula 1 als 17 anys, amb l’equip Williams-BMW. Però la Fórmula 1 encara estava lluny. Seguint amb l’equip familiar, Rosberg va debutar a la Fórmula 3 Euroseries l’any 2003. Va obtenir una victòria i va ser vuitè en una temporada on homes com Christian Klien, Robert Kubica o Lucas di Grassi també debutaven al campionat. Una segona temporada a la Fórmula 3 va donar tres victòries però només el quart lloc a la classificació, només un punt per davant de Hamilton, que debutava aquella temporada a la categoria. Williams va decidir fitxar-lo com a pilot de proves a finals de 2004.
Rosberg va passar a l’equip ART per al debut del campionat GP2, que substituiria la Fórmula 3000 el 2005. Lluitant principalment contra Heikki Kovalainen, Rosberg va guanyar el títol amb 5 victòries, 4 pole positions, 5 voltes ràpides i 12 podis, cosa que va proporcionar-li el debut a la Fórmula 1 amb Williams.
El jove alemany va puntuar al debut a Bahrain i va marcar la volta ràpida, convertint-se en el pilot més jove en aconseguir-ho. Rosberg mantindria el rècord durant 10 anys, fins que Max Verstappen li va arrabassar. La resta de la temporada, amb el motor Cosworth, va ser difícil. Rosberg va aconseguir només 4 punts i es va emportar el sobrenom de “Britney” quan va impactar per darrere al seu company Mark Webber a Brasil.
Webber va marxar de Williams el 2007 i Rosberg va quedar com a líder d’un equip llegendari però que no passava pels seus millors moments. Alexander Wurz i Kazuki Nakajima van ser els companys de Rosberg en els anys amb motor Toyota, i el pilot alemany va ser generalment superior, culminant en un 2009 en el que va sumar 34,5 punts per zero del seu company d’equip.
Els anys de Williams van acabar amb un total de 2 podis i 2 voltes ràpides. Ja abans del final de la temporada 2009 Rosberg havia anunciat la seva marxa de l’equip i quan Mercedes-Benz va anunciar que retornava a la Fórmula 1 com a constructor (havent comprat l’equip Brawn), el seu primer fitxatge va ser en Nico.
Però el segon pilot fitxat per la marca de l’estrella va ser ni més ni menys que Michael Schumacher. L’heptacampió tornava al mundial en mig d’una gran expectació, però en mig d’una temporada dominada per Red Bull, McLaren i Ferrari, els pilots de Mercedes van ser setè i novè al campionat, amb Rosberg pràcticament doblant la quantitat de punts de Schumacher i sumant els tres únics podis de l’equip.
Les coses van estar més igualades el 2011. Rosberg va tornar a acabar setè amb Schumacher només 13 punts darrere seu, però cap dels dos va aconseguir ni un podi i fins i tot Schumi va aconseguir un 4t lloc per dos cinquens d’en Nico.
El 2012 Rosberg va aconseguir les seves primeres pole i victòria a la Xina, però amb només un podi més i dues voltes ràpides va quedar en el novè lloc, això si, de nou doblant gairebé en punts a Schumacher, tretzè. Semblava que Mercedes anava enrere, però es preveien canvis al futur.
 |
| (Copyright: Mercedes AMG F1) |
El primer de tots va ser la retrobada amb Lewis Hamilton. L’anglès, campió del món al 2008 i amb 21 victòries fins aquell moment, va ser titllat de boig per deixar McLaren, però va encertar-la. El 2013, últim any de la normativa de motors V8, Mercedes va començar a progressar i va acabar en el segon lloc del mundial de constructors. Rosberg va guanyar dues curses a Mònaco i Silverstone, va sumar tres pole positions i quatre podis, quedant sisè a 18 punts de Hamilton.
Més canvis arribarien el 2014. Es passava als motors V6 turbo de 1600 cc, i la feina de Mercedes va donar els seus fruits.
Entre 2014 i 2016 la marca alemanya va dominar quasi per complet la Fórmula 1, però per sort va deixar competir als seus pilots sense pràcticament ordres d’equip, i la relació d’amistat de Rosberg i Hamilton va ressentir-se. Mentre Rosberg era més corporatiu i company d’equip, Hamilton era més agressiu en batalla. El 2014 l’alemany va liderar gran part del mundial mentre el seu company patia algunes avaries. Les polèmiques van començar a Mònaco quan Hamilton va acusar-lo de sortir-se de la pista deliberadament durant l’entrenament classificatori per assegurar-se la pole position, i van continuar a Spa quan els dos pilots es van tocar. Però finalment dos problemes mecànics a Singapur i Abu Dhabi van posar fi a les esperances de títol de Rosberg, que malgrat tot va assegurar-se el subcampionat amb 5 victòries, 11 pole positions, 5 voltes ràpides i 15 podis.
La temporada 2015 va ser més complicada per a Rosberg. Encara va ser el principal rival de Hamilton per al títol però mai va liderar el campionat i fins i tot va veure perillar el subcampionat envers Sebastian Vettel. Quan Hamilton va assegurar-se el títol a falta de tres curses a Austin, havia guanyat 10 curses per les 3 de Rosberg, que si més no va recuperar el segon lloc guanyant les tres últimes curses del mundial. Personalment havia estat un gran any amb el naixement de la seva filla Alaïa, fruit del seu matrimoni l’any anterior amb Vivian Sibold, però esportivament havia estat una temporada força dura.
Rosberg va decidir esforçar-se més que mai el 2016, i va començar amb 4 victòries consecutives mentre el seu company patia alguna avaria i començava la temporada més a poc a poc. Després de sengles col·lisions a Montmeló i Àustria, Hamilton va recuperar el liderat al juliol però Rosberg va tornar a la primera posició ja abans de que el seu company patís l’avaria a Malàisia que el va deixar quasi sense opcions. Tot i això, el títol no va decidir-se fins a la última cursa, on Rosberg va proclamar-se campió amb el mateix número que el seu pare (el 6) i amb 9 victòries, 8 pole positions, 6 voltes ràpides i 16 podis.
Només cinc dies després d’aconseguir el títol, Rosberg va sorprendre al món anunciant la seva retirada de la Fórmula 1 als 31 anys. L’alemany va justificar la seva decisió dient que no estava disposat a esforçar-se com ho havia fet el 2016 i que tenia ganes de dedicar-se a la seva família, afegint que era una decisió que havia començat a madurar a mitja temporada.
Com Damon Hill abans que ell, Rosberg no va ser considerat en el seu moment el millor pilot de la seva generació. Però sumant al seu talent l’esforç i la dedicació, Rosberg i Hill van ser mereixedors dels seus títols.
 |
| (Copyright: Mercedes AMG F1) |
