Temporades: 1989

El 1989 ja només estaven permesos els motors atmosfèrics de 3500 cc i es va veure un augment en els participants, amb 39 cotxes intentant classificar-se per a 26 places a cada cursa. 29 pilots i 16 constructors van sumar punts, rècord de la història del campionat.
La història del campionat va ser la de la rivalitat d’Ayrton Senna i Alain Prost. Tot va començar amb un malentès a Imola que els dos pilots van solucionar a porta tancada. Però quan un periodista amic de Prost va esbombar els fets, Senna es va sentir traït i a partir d’allí, McLaren va funcionar com dues entitats separades, en una rivalitat que marcaria una època.
Prost es queixava que Honda donava els millors motors a Senna, i Senna considerava que Prost era el millor i l’objectiu a derrotar sempre, en cada sessió, per establir la seva supremacia. De totes maneres, el francès era el favorit quan es va arribar a Suzuka. Senna s’ho havia de jugar tot per mantenir les seves aspiracions i va intentar avançar Prost al triangle Casio, però Prost li va tancar la porta.
Mentre el francès sortia del cotxe, Senna demanava als comissaris que l’empenyessin i va reprendre la marxa per guanyar. Prost va anar a parlar amb els comissaris i aquests van desqualificar Senna per haver usat l’escapatòria tallant una part del circuit per tornar a la pista, fent campió a Prost i deixant a Senna enfurismat.
Val la pena recordar l’emprenyada de Ron Dennis a Monza: un Prost que ja havia fitxat per Ferrari va llençar el seu trofeu de guanyador als tifosi que l’esperaven amb candeletes. Mentre els aficionats es repartien la copa a trossos, un Dennis enfurismat va rebatre el trofeu de constructors als peus de Prost, per reprendre-li l’haver regalat la copa com si els trofeus que representaven l’esforç no signifiquessin res. Anys més tard, Prost va regalar-li una rèplica d’aquella copa a Dennis, però des de llavors McLaren va especificar als contractes que tots els trofeus eren propietat de l’equip…
Darrere d’ells, tant Ferrari com Williams-Renault van estar més a prop de McLaren, guanyant tres curses els italians amb Mansell i Berger i dues els britànics amb Thierry Boutsen. Ferrari a més va incorporar per primer cop el canvi seqüencial amb palanques darrere el volant.
També va debutar un jove francès molt prometedor anomenat Jean Alesi, i Lluís Pérez-Sala aconseguí el primer punt d’un pilot català en 33 anys, amb l’equip Minardi.

Suzuka 1989: Prost ja baixa del cotxe mentre Senna demana que l’empenyin.

-Pole positions: 3 (Senna 13, Prost 2, Patrese 1)
-Primera fila: 4 (Senna 16, Prost 11, Berger 3, Patrese 2)
-Victòries: 6 (Senna 6, Prost 4, Mansell 2, Boutsen 2, Berger 1, Nannini 1)
-Voltes ràpides: 8 (Prost 5, Senna 3, Mansell 3, Berger 1, Patrese 1, Palmer 1, Gugelmin 1, Nakajima 1)
-Podis: 13 (Prost 11, Senna 7, Mansell 6, Patrese 6, Boutsen 5, Nannini 4, Berger 3, Alboreto 1, Cheever 1, Gugelmin 1, Modena 1, de Cesaris 1, Johansson 1)
-Voltes liderades: 9 (Senna 487, Prost 258, Patrese 100, Mansell 73, Boutsen 60, Berger 54, Warwick 4, Nannini 2, Martini 1)