La temporada 2016 serà la més llarga de la història del mundial de Fórmula 1, i sembla que l’any que ve també tindrem les mateixes 21 curses. Ja sabeu que aquí som fanàtics de l’esport i teòricament com més curses hi hagués millor, però amb tants grans premis, potser s’ha devaluat el valor de les victòries? Hi han massa curses de Fórmula 1?
|
| 21 curses, massa curses? (Copyright: Mercedes AMG F1) |
Com sempre, cal mirar enrere per entendre les coses. Des de l’inici de les curses, a principis del segle XX, el terme “gran premi” era utilitzat per anomenar les curses més importants del calendari. Inicialment només França feia servir el nom, però en el període d’entreguerres molts altres països i esdeveniments van adoptar la denominació i es van començar a organitzar campionats europeus, primer per a constructors i després per a pilots.
Després de la segona guerra mundial, va començar el campionat mundial de Fórmula 1 tal com el coneixem però, al contrari del que passa actualment, hi havia més grans premis que curses al campionat, és a dir, no totes les curses que comptaven amb tots els equips i pilots participants al mundial de Fórmula 1 puntuaven per al campionat. Com a exemples podem posar el BRDC International Trophy a Silverstone que es va disputar durant 30 anys seguits, la carrera de Campions a Brands Hatch (14 edicions) o bé la Copa d’Or a Oulton Park, disputada 19 vegades. Tampoc podem oblidar-nos del campionat Tasman disputat a Austràlia i Nova Zelanda els anys 60, que era pràcticament un campionat d’hivern de Fórmula 1 on participaven gairebé tots els equips i pilots. I per últim i no menys important era habitual que una nova cursa tingués un GP no puntuable l’any abans de la seva entrada al campionat, per comprovar que tot anés bé. Va ser el cas de circuits com Imola, Interlagos, Mèxic, el Jarama o Zeltweg.
Per què explico aquest fet? Bé, amb l’actual expansió del mundial de Fórmula 1 a 21 curses, els pilots actuals corren gairebé tres vegades més curses puntuables que els dels anys 50. Ja Ayrton Senna, Alain Prost i Nigel Mansell corrien el doble de curses del mundial que Juan Manuel Fangio, Alberto Ascari i Stirling Moss, però es que les estadístiques s’esbiaixen cada vegada més.
Aquest cap de setmana Nico Rosberg va obtenir la seva vuitena victòria de la temporada, i alguns, molt ràpids, van mencionar que mai un pilot que havia guanyat 8 curses havia perdut el mundial. Però es que clar, durant 30 anys, entre 1973 i 2003, guanyar 8 curses significava dominar la meitat del mundial, mentre que avui en dia 8 curses són tant sols un terç del campionat.
Per posar un altre exemple, Rosberg (i no es que tingui cap mania contra ell, simplement em va bé d’exemple) té a dia d’avui 22 victòries i zero títols mundial, i és a només 2 victòries de Fangio (amb 5 campionats) i 3 de Jim Clark (amb 2 títols), però això només comptant les curses puntuables pel mundial de Fórmula 1. Si comptem el campionat Tasman i les curses no puntuables, Clark va guanyar 33 curses, que sumades amb les 25 del mundial el col·locarien amb més victòries que Prost.
I no només passa amb les victòries. Si mirem les estadístiques de grans premis disputats, dels 10 primers només Riccardo Patrese no ha disputat curses al segle XXI, quan els campionats han acostumat a tenir 19 o 20 curses. Un exemple clar és comparar Sebastian Vettel i Graham Hill: l’alemany ha disputat gairebé tantes curses com l’anglès, malgrat haver disputat 9 temporades menys de Fórmula 1.
I ja no parlem dels punts…
 |
| Calen circuits buits al campionat? (Copyright: Renault Sport) |
Amb tot això el que vull dir es que a vegades és molt cridaner dir, “Hamilton té el rècord de punts”, o “Rosberg iguala a Fangio en victòries”, o “Button arriba als 300 grans premis”, però s’han de posar les coses en perspectiva. Si volem comparar Rosberg i Fangio, per exemple, hem de tenir en compte que l’alemany ha guanyat l’11% de les curses que ha disputat, mentre que l’argentí va guanyar-ne un increïble 46%. Sense desmerèixer a Rosberg i tenint en compte la diferència de material de la que han disposat durant les seves carreres, a mi personalment m’impressiona més el percentatge de victòries de Hamilton (26,9%), gairebé el mateix o superior al de Jackie Stewart, Senna o Prost.
Per acabar, i contestant a la pregunta que jo mateix em feia, sí, crec que el mundial de Fórmula 1 té massa curses. Crec que l’expansió ha devaluat una mica el valor de guanyar una cursa de Fórmula 1, però això no és d’ara… No em semblava bé que per exemple un país pogués tenir dues curses amb la trampa del nom, i tampoc em sembla bé anar a països perquè paguen una morterada; ja d’aquesta temporada em carregaria Baku, Bahrain, Abu Dhabi, Rússia i potser fins i tot Xina. Pràcticament tots aquests circuits tenen menys públic que el GP d’Espanya, en alguns casos ni la meitat, i aquí considerem menys de 90.000 espectadors gairebé un fracàs!
