Temporades: 1980

Trenta-unena temporada del mundial de Fórmula 1.
Campió del món de pilots: Alan Jones (Austràlia)
Campió del món de constructors: Williams-Ford (Gran Bretanya)
Puntuació: 9-6-4-3-2-1. (5 millors resultats de les primeres 7 curses i 5 millors de les últimes 7). Als constructors comptaven tots els punts.
Normes: Pes mínim de 575 kg. Motors de 3000 cc atmosfèrics o 1500 cc amb compressor. Sense límit de cilindres o cicles.

El 1980 va ser un dels anys àlgids en la guerra entre la federació (FISA) i els equips majoritàriament britànics (FOCA). Els equips FOCA entenien que la federació, presidida pel francès Jean-Marie Balestre, afavoria als equips amb motor turbo (Renault i més endavant Ferrari). Mentrestant la FISA imposava normes per reduir l’efecte terra, amb desqualificacions. Es va arribar al punt de que es va disputar el GP d’Espanya al Jarama, però no va comptar pel mundial. Tot això entrava dins d’un conflicte més global entre la federació i els equips pels drets d’imatge i la direcció del campionat.
Williams seguia tenint el millor disseny, si bé ja no tenien el motor més potent que era el turbo de Renault. Però els monoplaces francesos eren fràgils i Alan Jones, amb cinc victòries, es va endur el mundial. Williams després de molts anys de ser un equip petit, finalment aconseguia els títols de pilots i constructors.
Nelson Piquet es va erigir com el principal rival de l’australià a bord del Brabham amb motor Ford, amb Carlos Reutemann, els pilots de Ligier i René Arnoux com a altres protagonistes.
El 1980 debutaren dos joves que marcarien la dècada. Un, el britànic Nigel Mansell a Lotus, i l’altre, el francès Alain Prost en una McLaren en reconstrucció després de la compra per part de Marlboro i Ron Dennis.
Per la seva banda, Ferrari va tenir un any tant o més lamentable que McLaren, sumant tant sols 8 punts i amb el vigent campió Jody Scheckter no classificant-se per a la cursa de Canadà. El sud-africà es va retirar, i qui també ho va fer va ser Emerson Fittipaldi, després d’anys de lluitar amb l’equip familiar.
Alfa Romeo va sumar els primers punts des del 1951, havent retornat a finals de 1979. Malauradament, Patrick Depailler va morir al volant d’un dels vehicles italians en uns tests a Hockenheim. També Clay Regazzoni, que pilotava per Ensign, va quedar paraplègic en un accident a Long Beach.

Alan Jones a les esses de Watkins Glen.
Curses

Data GP Pole position Guanyador Volta ràpida
13/1 RA Jones (Williams) Jones (Williams) Jones (Williams)
27/1 BR Jabouille (Renault) Arnoux (Renault) Arnoux (Renault)
1/3 SA Jabouille (Renault) Arnoux (Renault) Arnoux (Renault)
30/3 LB Piquet (Brabham) Piquet (Brabham) Piquet (Brabham)
4/5 B Jones (Williams) Pironi (Ligier) Laffite (Ligier)
18/5 MO Pironi (Ligier) Reutemann (Williams) Reutemann (Williams)
29/6 F Laffite (Ligier) Jones (Williams) Jones (Williams)
13/7 GB Pironi (Ligier) Jones (Williams) Pironi (Ligier)
10/8 D Jones (Williams) Laffite (Ligier) Jones (Williams)
17/8 Ö Arnoux (Renault) Jabouille (Renault) Arnoux (Renault)
31/8 NL Arnoux (Renault) Piquet (Brabham) Arnoux (Renault)
14/9 I Arnoux (Renault) Piquet (Brabham) Jones (Williams)
28/9 CA Piquet (Brabham) Jones (Williams) Pironi (Ligier)
5/10 US
Giacomelli (Alfa Romeo)
Jones (Williams) Jones (Williams)
Classificació de pilots

Pilot Equip Punts
1
Alan Jones
Williams-Ford 51
2
Nelson Piquet
Brabham-Ford 47
3
Carlos Reutemann
Williams-Ford 40
4
Jacques Laffite
Ligier-Ford 36
5
Didier Pironi
Ligier-Ford 29
6
René Arnoux
Renault 20
7
Elio de Angelis
Lotus-Ford 20
8
Jean-Pierre Jabouille
Renault 17
9
Riccardo Patrese
Arrows-Ford 15
10
Keke Rosberg
Fittipaldi-Ford 14
11
Derek Daly
Tyrrell-Ford 14
11
John Watson
McLaren-Ford 14
13
Jean-Pierre Jarier
Tyrrell-Ford 9
14
Gilles Villeneuve
Ferrari 4
15
Emerson Fittipaldi
Fittipaldi-Ford 3
16
Alain Prost
McLaren-Ford 3
17
Jochen Mass
Arrows-Ford 3
18
Bruno Giacomelli
Alfa Romeo 3
19
Jody Scheckter
Ferrari 2
20
Héctor Rebaque
Brabham-Ford 2
20
Mario Andretti
Lotus-Ford 1






Classificació de constructors

Equip Punts
1
Williams-Ford
120
2
Ligier-Ford
66
3
Brabham-Ford
55
4
Renault
38
5
Lotus-Ford
14
6
Tyrrell-Ford
12
7
Arrows-Ford
11
8
Fittipaldi-Ford
11
9
McLaren-Ford
11
10
Ferrari
8
11
Alfa Romeo
2





Estadístiques pilots

-Pole positions: 7 (Jones 3, Arnoux 3, Jabouille 2, Pironi 2, Piquet 2, Laffite 1, Giacomelli 1)
-Primera fila: 8 (Arnoux 6, Jabouille 6, Jones 4, Pironi 4, Laffite 3, Piquet 3, Reutemann 1, Giacomelli 1)
-Victòries: 7 (Jones 5, Piquet 3, Arnoux 2, Laffite 1, Pironi 1, Jabouille 1, Reutemann 1)
-Voltes ràpides: 6 (Jones 5, Arnoux 4, Pironi 2, Laffite 1, Reutemann 1, Piquet 1)
-Podis: 11 (Jones 10, Reutemann 8, Piquet 6, Laffite 5, Pironi 5, Arnoux 3, Rosberg 1, de Angelis 1, Fittipaldi 1, Patrese 1, Jabouille 1)
-Voltes liderades: 9 (Piquet 218, Jones 174, Pironi 171, Jabouille 145, Laffite 73, Arnoux 54, Giacomelli 31, Reutemann 22, Villeneuve 1)

Estadístiques constructors

-Pole positions: 5 (Renault 5, Ligier 3, Williams 3, Brabham 2, Alfa Romeo 1)
-Primera fila: 5 (Renault 12, Ligier 7, Williams 5, Brabham 3, Alfa Romeo 1)
-Victòries: 4 (Williams 6, Renault 3, Brabham 3, Ligier 2)
-Voltes ràpides: 4 (Williams 6, Renault 4, Ligier 3, Brabham 1)
-Podis: 7 (Williams 18, Ligier 10, Brabham 6, Renault 4, Fittipaldi 2, Lotus 1, Arrows 1)
-Voltes liderades: 6 (Ligier 244, Brabham 218, Renault 199, Williams 196, Alfa Romeo 31, Ferrari 1)