110 anys del RACC i 100 de la Penya Rhin: automobilisme internacional a Catalunya

Aquest 2016 es compleixen dues efemèrides importants de l’automobilisme català. Per una banda, el Reial Automòbil Club de Catalunya compleix 110 anys, i per l’altra, la Penya Rhin compliria 100 anys. Les dues entitats han estat cabdals en la organització de les curses més importants al nostre país, així que recordarem la seva tasca.

És prou conegut que gairebé al mateix temps que es va començar a popularitzar l’automòbil, van començar a aparèixer les primeres curses de cotxes. Primerament van ser curses d’una ciutat a una altra, reconeixent-se la París-Rouen de 1894 com la primera de la història. En aquells últims anys del segle XIX i primers del segle XX van aparèixer les competicions i organitzacions que, d’alguna manera o altra, són l’embrió de les competicions actuals. El 1902 es va fundar l’American Automobile Association que va començar a gestionar les curses del que avui coneixem com a IndyCar. El 1903, va aparèixer el Real Automóvil Club de España, organitzador dels grans premis al Jarama, el 1904 es crea l’Association Internationale des Automobile Clubs Reconnus (AIACR), precursora de l’actual FIA, el 1906 es disputa el primer Grand Prix a França i es crea l’Automòbil Club de Barcelona, que 4 anys després passaria a ser el RACC i finalment el 1916 apareix la Penya Rhin.

Inicis del RACC

Fundat el 1906 per el doctor Enric Cera, Josep Suitas, Joan Ponsa, Joan Reynes, Josep Bertrand, Marcel·lí Jorba i el pintor Ramon Casas (que faria diversos cartells per a les curses que organitzaven), el Club inicia la seva activitat com a entitat per defensar els interessos dels automobilistes que cada cop anaven en augment.

Gairebé al mateix temps, s’ocupa de l’organització de proves esportives. En aquest sentit durant molts anys el RACC va fer el paper actual de la Federació Catalana d’Automobilisme. De fet, entre 1940, any de fundació de la Federació i els anys 80 els presidents del RACC també ho solien ser de la Federació, i aquesta usava les seus del Club fins que ja cap a finals del segle XX la Federació va operar de manera més autònoma.

La primera cursa a Catalunya (i a la península Ibèrica) és organitzada el 1908 en un circuit entre Sitges, Vilanova i Sant Pere de Ribes. Anomenada Copa Sportsmen’s Club, va ser seguida (amb el circuit ampliat fins a Canyelles) per la Copa Catalunya, que es va disputar tres anys seguits, si bé al 1910 la prova passa a disputar-se al triangle de 14 km format entre Mataró, Vilassar de Mar i Argentona.

El 1913 el RACE espanyol va organitzar el primer Gran Premi d’Espanya, en un circuit de 300 quilòmetres entre Madrid i Segovia.

El RACC va organitzar també de 1916 a 1920 la Volta a Catalunya, precursora dels ral·lis actuals.

Apareix la Penya Rhin

Als anys 10 del segle XX va obrir un establiment anomenat Cafè de l’Or del Rhin. Notables barcelonins, com els germans Molins o els Armangué, s’hi reunien i comentaven les peripècies de la vida, centrant-se en els esports i particularment el motor. Conversant el 1916 sobre les possibilitats dels vehicles d’alguns dels presents van acabar organitzant una carrera seguint el circuit de Sitges. La cursa va acabar sent coneguda per molta gent i 56 vehicles de diferents tipus van presentar-s’hi.

Aquesta cursa, principalment motociclista, va seguir fent-se anualment. El 1918 es va canviar de circuit, corrent entre el Vendrell, Banyeres del Penedès i l’Arboç. L’any següent apareixerien la categoria de cotxes i el 1920 es va disputar pels volts de Cardedeu.

El 1921 és també un any important. La Penya Rhin disputa el seu primer Gran Premi de voiturettes al circuit entre Vilafranca, els Monjos i la Múnia, cursa en la que participaria el posteriorment famós Tazio Nuvolari el 1923, mentre que comença també el trofeu Armangué de motos al circuit entre Tarragona, la Secuita i Vallmoll.

Aquell any 1923 s’inaugura també el circuit de Sitges-Terramar, primer circuit permanent a l’estat espanyol i tercer a Europa. Tirat endavant per un dels germans Armangué al costat d’una urbanització del mateix propietari, va rebre el segon Gran Premi d’Espanya, però aviat va patir problemes econòmics, tot i que s’hi van seguir disputant curses durant els anys 30.

Les curses de Vilafranca havien estat també Campionat d’Espanya, però a mitjan anys 20 tant el Campionat com els grans premis espanyols se’n van anar al circuit de Lasarte, al País Basc, organitzats pel RACE. La Penya va seguir organitzant curses com la pujada a l’Arrabassada, i el 1933 obre el circuit de Montjuïc amb nous Grans Premis Penya Rhin, si bé el Gran Premi d’Espanya seguia al nord. Però tant a Montjuïc com a Lasarte hi venien els principals pilots i equips de l’època, com Achille Varzi o Rudolf Caracciola amb els Alfa Romeo i Mercedes, en el que s’anomena la primera edat d’or de l’automobilsme a Europa. Però l’esclat de la Guerra Civil i posteriorment la Segona Guerra Mundial ho van aturar tot.

El vell Autòdrom de Sitges-Terramar, actualment. (Copyright: Jordi Domènech)

Després de les guerres

En acabar el conflicte internacional el 1945, i tot i l’escassetat de vehicles i materials, ja es tornen a disputar curses i el 1946 ja es disputa quelcom semblant a una temporada com les d’abans de la guerra. La Penya Rhin ja havia pensat en el circuit de Pedralbes anys abans, i a punt va estar de fer-se realitat el 1936, però la guerra no va permetre-ho. El 1946 les curses internacionals van tornar aquest cop a la Diagonal en un circuit rapidíssim. Aviat els grans noms de l’automobilisme tornaven a Barcelona, però el gran premi va viure tantes curses (1946, 48, 50, 51 i 54, aquestes dues últimes puntuables pel campionat mundial de Fórmula 1) com cancel·lacions (1947, 49, 52, 53 i 55). Precisament l’última d’aquestes cancel·lacions, arrel del gravíssim accident de les 24 hores de Le Mans de 1955 va significar el final de la Penya Rhin com a organitzadora d’events, afectada per la tragèdia francesa i també per una falta de joventut a la Penya que volgués tirar endavant la organització de curses.

No va ser fins a finals dels 60 que l’automobilisme de primer nivell tornaria a Catalunya. El 1965 es va disputar una cursa de Fórmula 3 a Montjuïc, el 1966 es va disputar el primer GP de Barcelona – Trofeu Joan Jover de Fórmula 2, i un any després a Madrid s’inaugurava el circuit del Jarama. A partir de 1968 i fins l’any 1975 els dos circuits s’alternaven en la disputa del gran premi de Fórmula 1, a Madrid organitzat pel RACE i a Barcelona pel RACC, i quan no tenien Fórmula 1 es disputava cursa de Fórmula 2.

Però l’accident de Rolf Stommelen l’any 1975 va posar punt i final a les curses de monoplaces a Montjuïc.

Una placa al costat del museu Olímpic recorda el circuit de Montjuïc. (Copyright: Jordi Domènech)

Els circuits moderns

Entre Montjuïc i el Circuit de Catalunya les coses van canviar molt. Quan es va inaugurar el Circuit el 1991, la Fórmula 1 i la Fórmula 2 havien corregut principalment a Jerez, circuit inaugurat el 1986. Però Jerez, una mica com el Jarama, era un circuit relativament petit per als Fórmula 1. A més, el disseny del Circuit de Catalunya aviat va provar-se com ideal per als equips per a provar els cotxes, i a part d’alguna visita ocasional de la F1 i la F3000 a Jerez, el campionat mundial s’ha quedat a Montmeló, avui acompanyat per la GP2, successora de la F3000 i la Fórmula 2 original.

El RACC és un dels pocs organitzadors de grans premis actuals que ja existia abans de la pròpia Fórmula 1, i amb el Circuit, impulsat durant els anys 80 pel propi Club i per les institucions, s’ha aconseguit que definitivament l’automobilisme de màxim nivell sigui sempre a Catalunya, sense alternances o cancel·lacions.

També es vàlid mencionar la feina que el RACC anat fent amb els pilots joves, tant de cotxes com de motos en aquests últims anys. Evidentment hi ha hagut més èxit al motociclisme (germans Espargaró, germans Márquez, Àlex Rins…) però també val la pena destacar els pilots de cotxes (Àlex Palou, Dani Juncadella, Miquel Molina, Àlex Riberas…) que han seguit els passos dels primers pilots RACC com van ser Carlos Sainz, Marc Gené o Pedro de la Rosa.

El Circuit de Barcelona-Catalunya s’ha convertit en la casa de l’automobilisme català. (Copyright: Jordi Domènech)