El segon campionat de Jim Clark va ser tant o més dominant que el primer. Per començar victòria a Sud-àfrica. A Mònaco no va ser present perquè era a Indianàpolis guanyant les 500 milles (foto). Després cinc victòries consecutives i tres abandonaments per avaria a les tres últimes curses. Al domini de Clark hi va ajudar el Lotus 33. La nova creació de Colin Chapman millorava el 25 i a més el feia més senzill de mantenir per als mecànics.
La resta d’equips no es va quedar enrere. Sobretot BRM, que amb el P261 va obtenir tres victòries, dues per a Graham Hill i una per a un jove escocès anomenat Jackie Stewart, que a part de la victòria va aconseguir quatre podis més en el seu any de debut.
L’altra victòria de la temporada la va aconseguir Honda. El RA272 havia mostrat bona velocitat però una certa fragilitat, i no va ser fins l’últim GP a Mèxic que Richie Ginther va obtenir el triomf. A més, el seu company, el també estatunidenc Ronnie Bucknum va quedar cinquè a la mateixa cursa.
Pel que fa a l’equip Ferrari, poca cosa. A mesura que va anar passant la temporada, els bòlids campions de 1964 van ser superats per altres equips.
Un d’aquests equips va ser Brabham. L’equip va obtenir sis podis de la mà de Jack Brabham i Dan Gurney, i a més va fer debutar el neozelandès Denny Hulme, amb bons resultats.
Un altre pilot que va sumar els seus primers punts va ser l’austríac Jochen Rindt. Ja havia corregut el GP de casa l’any anterior, però el 1965 ja va córrer com a oficial a Cooper al costat de Bruce McLaren.
| Data | GP | Pole position | Guanyador | Volta ràpida |
| 1/1 | SA | Clark (Lotus) | Clark (Lotus) | Clark (Lotus) |
| 30/5 | MO | G. Hill (BRM) | G. Hill (BRM) | G. Hill (BRM) |
| 13/6 | B | G. Hill (BRM) | Clark (Lotus) | Clark (Lotus) |
| 27/6 | F | Clark (Lotus) | Clark (Lotus) | Clark (Lotus) |
| 10/7 | GB | Clark (Lotus) | Clark (Lotus) | G. Hill (BRM) |
| 18/7 | NL | G. Hill (BRM) | Clark (Lotus) | Clark (Lotus) |
| 1/8 | D | Clark (Lotus) | Clark (Lotus) | Clark (Lotus) |
| 12/9 | I | Clark (Lotus) | Stewart (BRM) | Clark (Lotus) |
| 3/10 | US | G. Hill (BRM) | G. Hill (BRM) | G. Hill (BRM) |
| 24/10 | MX | Clark (Lotus) | Ginther (Honda) | Gurney (Brabham) |
| Pilot | Equip | Punts | |
| 1 |
Jim Clark
|
Lotus-Climax | 54 |
| 2 |
Graham Hill
|
BRM | 40 |
| 3 |
Jackie Stewart
|
BRM | 33 |
| 4 |
Dan Gurney
|
Brabham-Climax | 25 |
| 5 |
John Surtees
|
Ferrari | 17 |
| 6 |
Lorenzo Bandini
|
Ferrari | 13 |
| 7 |
Richie Ginther
|
Honda | 11 |
| 8 |
Mike Spence
|
Lotus-Climax | 10 |
| 8 |
Bruce McLaren
|
Cooper-Climax | 10 |
| 10 |
Jack Brabham
|
Brabham-Climax | 9 |
| 11 |
Denny Hulme
|
Brabham-Climax | 5 |
| 12 |
Jo Siffert
|
Brabham-BRM | 5 |
| 13 |
Jochen Rindt
|
Cooper-Climax | 4 |
| 14 |
Pedro Rodríguez
|
Ferrari | 3 |
| 14 |
Ronnie Bucknum
|
Honda | 3 |
| 16 |
Richard Attwood
|
Lotus-BRM | 2 |
| Equip | Punts | |
| 1 |
Lotus-Climax
|
54 |
| 2 |
BRM
|
45 |
| 3 |
Brabham-Climax
|
27 |
| 4 |
Ferrari
|
26 |
| 5 |
Cooper-Climax
|
14 |
| 6 |
Honda
|
11 |
| 7 |
Brabham-BRM
|
5 |
| 8 |
Lotus-BRM
|
2 |
-Pole positions: 2 (Clark 6, G. Hill 4)
-Primera fila: 8 (Clark 9, G. Hill 6, Stewart 5, Surtees 3, Brabham 2, Ginther 2, Gurney 1, Bandini 1)
-Victòries: 4 (Clark 6, G. Hill 2, Stewart 1, Ginther 1)
-Voltes ràpides: 3 (Clark 6, G. Hill 3, Gurney 1)
-Podis: 10 (Clark 6, G. Hill 6, Gurney 5, Stewart 5, Surtees 3, Bandini 1, Ginther 1, McLaren 1, Brabham 1, Spence 1)
-Voltes liderades: 7 (Clark 349, G. Hill 183, Ginther 67, Stewart 48, Bandini 26, Brabham 9, Surtees 1)
-Pole positions: 2 (Lotus 6, BRM 4)
-Primera fila: 4 (BRM 11, Lotus 9, Ferrari 4, Brabham 3, Honda 2)
-Victòries: 3 (Lotus 6, BRM 3, Honda 1)
-Voltes ràpides: 3 (Lotus 6, BRM 3, Brabham 1)
-Podis: 6 (BRM 11, Lotus 7, Brabham 6, Ferrari 4, Cooper 1, Honda 1)
-Voltes liderades: 5 (Lotus 349, BRM 231, Honda 67, Ferrari 27, Brabham 9)
