Tercera temporada del mundial de Fórmula 1.
Campió del món de pilots: Alberto Ascari (Itàlia)
Campió del món de constructors: no es disputava encara
Puntuació: 8-6-4-3-2, i 1 per la volta ràpida. (4 millors resultats). Es podia compartir cotxe i repartir-se els punts.
Normes: Sense límit de pes. Motors de 2000 cc atmosfèrics o 750 cc amb compressor, sense límit de cilindres o cicles. A Indianapolis, motors de 4500 cc atmosfèrics o 3000 cc amb compressor.
La temporada 1952 va viure el primer gran canvi normatiu de la nova Fórmula 1. De fet, el canvi estava previst per a la temporada 1954, en que es va decidir adoptar motors de 2500 cc sense sobrealimentació, i fins al 1953 s’havia de córrer amb els cotxes actuals de 1500 cc sobrealimentats o 4500 cc sense.
Però només Ferrari tenia cotxes competitius d’aquesta mena. Els Gordini estaven molt lluny i els BRM ni tant sols estaven a punt, així que els organitzadors van decidir fer els Grans Premis sota la normativa Fórmula 2. D’aquesta manera es va aconseguir que les graelles estiguessin ben plenes, però igualment Ferrari, amb el 500, va dominar de manera exagerada, i en particular un pilot: Alberto Ascari.
Ascari va començar el campionat no corrent a Suïssa per participar a les 500 milles d’Indianàpolis (foto), que eren, amb diferència, la cursa que més premi econòmic tenia. Va haver d’abandonar en el que seria l’última participació seriosa d’un equip europeu fins l’any 1961. Ja tornat dels Estats Units, Ascari va guanyar totes les curses restants, aconseguint així el màxim de punts possibles.
El seu rival hauria d’haver estat el vigent campió, Juan Manuel Fangio, però l’argentí es va lesionar una vèrtebra en una cursa no puntuable a Monza i no va poder córrer cap Gran Premi.
Pel que fa als demés, només Gordini i Maserati van presentar una mica d’oposició al domini tirànic de Ferrari, amb el debutant britànic Mike Hawthorn destacant també al volant d’un Cooper-Bristol.
Ascari va començar el campionat no corrent a Suïssa per participar a les 500 milles d’Indianàpolis (foto), que eren, amb diferència, la cursa que més premi econòmic tenia. Va haver d’abandonar en el que seria l’última participació seriosa d’un equip europeu fins l’any 1961. Ja tornat dels Estats Units, Ascari va guanyar totes les curses restants, aconseguint així el màxim de punts possibles.
El seu rival hauria d’haver estat el vigent campió, Juan Manuel Fangio, però l’argentí es va lesionar una vèrtebra en una cursa no puntuable a Monza i no va poder córrer cap Gran Premi.
Pel que fa als demés, només Gordini i Maserati van presentar una mica d’oposició al domini tirànic de Ferrari, amb el debutant britànic Mike Hawthorn destacant també al volant d’un Cooper-Bristol.
Ascari vencent a Gran Bretanya.
Curses
| Data | GP | Pole position | Guanyador | Volta ràpida |
| 18/5 | CH | Farina (Ferrari) | Taruffi (Ferrari) | Taruffi (Ferrari) |
| 30/5 | 500 | Agabashian (KK) | Ruttman (Kuzma) | Vukovich (KK) |
| 22/6 | B | Ascari (Ferrari) | Ascari (Ferrari) | Ascari (Ferrari) |
| 6/7 | F | Ascari (Ferrari) | Ascari (Ferrari) | Ascari (Ferrari) |
| 19/7 | GB | Farina (Ferrari) | Ascari (Ferrari) | Ascari (Ferrari) |
| 3/8 | D | Ascari (Ferrari) | Ascari (Ferrari) | Ascari (Ferrari) |
| 17/8 | NL | Ascari (Ferrari) | Ascari (Ferrari) | Ascari (Ferrari) |
| 7/9 | I | Ascari (Ferrari) | Ascari (Ferrari) | Ascari (Fer)/González (Mas) |
Classificació de pilots
| Pilot | Equip | Punts | |
| 1 |
Alberto Ascari
|
Ferrari | 36 |
| 2 |
Giuseppe Farina
|
Ferrari | 24 |
| 3 |
Piero Taruffi
|
Ferrari | 22 |
| 4 |
Rudi Fischer
|
Ferrari | 10 |
| 5 |
Mike Hawthorn
|
Cooper-Bristol | 10 |
| 6 |
Robert Manzon
|
Gordini | 9 |
| 7 |
Troy Ruttman
|
Kuzma-Offenhauser | 8 |
| 8 |
Luigi Villoresi
|
Ferrari | 8 |
| 9 |
Froilán González
|
Maserati | 6,5 |
| 10 |
Jim Rathmann
|
Kurtis Kraft-Offenhauser | 6 |
| 11 |
Jean Behra
|
Gordini | 6 |
| 12 |
Sam Hanks
|
Kurtis Kraft-Offenhauser | 4 |
| 13 |
Ken Wharton
|
Frazer Nash-Bristol | 3 |
| 13 |
Duane Carter
|
Lesovsky-Offenhauser | 3 |
| 13 |
Dennis Poore
|
Connaught-Francis | 3 |
| 16 |
Alan Brown
|
Cooper-Bristol | 2 |
| 16 |
Art Cross
|
Kurtis Kraft-Offenhauser | 2 |
| 16 |
Paul Frère
|
HWM-Alta | 2 |
| 16 |
Maurice Trintignant
|
Gordini | 2 |
| 16 |
Eric Thompson
|
Connaught-Francis | 2 |
| 16 |
Felice Bonetto
|
Maserati | 2 |
| 22 |
Bill Vukovich
|
Kurtis Kraft-Offenhauser | 1 |
Estadístiques pilots
-Pole positions: 3 (Ascari 5, Farina 2, Agabashian 1)
-Primera fila: 10 (Farina 7, Ascari 6, Taruffi 4, Manzon 3, Trintignant 2, McGrath 1, Agabashian 1, Linden 1, Villoresi 1, Hawthorn 1)
-Victòries: 3 (Ascari 6, Taruffi 1, Ruttman 1)
-Voltes ràpides: 4 (Ascari 6, Taruffi 1, Vukovich 1, González 1)
-Podis: 12 (Ascari 6, Farina 4, Taruffi 3, Fischer 2, Villoresi 2, Behra 1, Hanks 1, Rathmann 1, Ruttman 1, Manzon 1, Hawthorn 1, González 1)
-Voltes liderades: 8 (Ascari 349, Vukovich 150, Taruffi 46, Ruttman 44, González 36, Farina 16, McGrath 6, Behra 1)
Estadístiques constructors
-Pole positions: 2 (Ferrari 7, Kurtis Kraft 1)
-Primera fila: 4 (Ferrari 18, Gordini 5, Kurtis Kraft 3, Cooper 1)
-Victòries: 2 (Ferrari 7, Kuzma 1)
-Voltes ràpides: 3 (Ferrari 7, Kurtis Kraft 1, Maserati 1)
-Podis: 6 (Ferrari 17, Kurtis Kraft 2, Gordini 2, Kuzma 1, Cooper 1, Maserati 1, )
-Voltes liderades: 5 (Ferrari 411, Kurtis Kraft 156, Kuzma 46, Maserati 36, Gordini 1)
