Ens hem despertat aquest matí amb la mala notícia de la mort de Justin Wilson. El pilot britànic, que havia corregut per a Minardi i Jaguar a la Fórmula 1, va ser colpejat per el morro del cotxe accidentat de Sage Karam durant la cursa de IndyCar diumenge, al circuit de Pocono. El pilot, ja inconscient després del cop, va picar lleugerament amb la paret. Ràpidament els metges el van extreure i va ser portat en helicòpter al Lehigh Valley Hospital de Cedar Crest, on va morir ahir a la tarda americana, matinada catalana.
Justin Boyd Wilson va néixer a Sheffield, Anglaterra, el 31 de juliol de 1978. Després dels anys formatius de kàrting, va guanyar la primera carrera que va disputar l’any 1994, essent en aquell temps el primer pilot de 16 anys en guanyar una cursa de monoplaces al Regne Unit. Va participar fins al 1997 a la Formula Vauxhall quedant-ne subcampió amb l’equip de Paul Stewart. A la temporada següent va ser campió de la Fórmula Palmer Audi, campionat creat per l’ex-pilot Jonathan Palmer (pare d’en Jolyon), que seria el seu mànager en els anys propers.
Campió de la Fórmula 3000 l’any 2001
Wilson va pujar a la Fórmula 3000, l’antecessora de la GP2, el 1999 amb Astromega. La primera temporada només va aconseguir dos punts. Per al 2000 va canviar cap a l’equip Nordic Racing, aconseguint dos podis i finalment el títol de campió l’any 2001 amb tres victòries, per davant d’homes com Mark Webber o Sébastien Bourdais.
Ja aquell 2001 Wilson va provar quatre dies amb Jordan, però el problema de la seva alçada començava a aparèixer. El metre i 93 centímetres de l’anglès no era fàcil d’encabir enlloc, i per exemple Minardi no va poder comptar amb ell la temporada 2002 degut a aquest problema. Wilson va dedicar l’any 2002 a les World Series by Nissan corrent amb l’equip espanyol Racing Engineering, quedant quart i sumant dues victòries.
L’any 2003 Minardi va dissenyar un cotxe on hi cabia el pilot i a més Jonathan Palmer es va inventar el programa Invest In Wilson, on aficionats podien comprar “accions” d’en Justin per un mínim de 680 euros. Se suposava que amb els anys i els diners que Wilson aconseguís es retornaria el doble de la inversió però al 2010 la companyia, a part de pagar les despeses del pilot, tenia pèrdues.
Sigui com fos, Wilson va debutar al 2003, convertint-se en un dels pilots més alts de la història a la Fórmula 1. Les primeres curses amb Minardi, que tenia el pitjor cotxe de la graella, van ser dures, amb un onzè a Montmeló essent el seu millor resultat amb l’escuderia de Faenza. Sortosament a mitja temporada va ser fitxat per l’equip Jaguar per substituir Antônio Pizzonia, i Wilson va sumar el seu primer i únic punt a la Fórmula 1, quedant vuitè a Indianapolis.
Wilson davant de Pizzonia, a qui substituiria.
Per al 2004 Jaguar va optar per Christian Klien com a company de Mark Webber, i Wilson se’n va anar a fer les Amèriques. Primer amb Conquest Racing i després amb RuSPORT, Wilson va participar a la Champ Car en els últims quatre anys de la categoria, aconseguint dos subcampionats i quatre victòries, essent potser el rival més consistent del dominador Sébastien Bourdais.
Quan la Champ Car va ser absorbida per la IRL l’any 2008, creant la nova IndyCar, Wilson també va passar al nou campionat. El primer any el va disputar amb el llegendari equip Newman/Haas/Lanigan, guanyant una cursa, però la resta de temporades el seu paper va ser més el de “matagegants”, corrent amb equips modestos com Dreyer & Reinbold (2010 i 2011) o Dale Coyne (2009 i 2012-14). Amb l’últim equip encara va aconseguir un parell de victòries, però no podia lluitar consistentment al capdavant.
Celebració de victòria estil Texas
Per a aquest any Wilson havia decidit no renovar amb Coyne i esperar una millor oportunitat, que li va arribar quan Andretti Autosport li va oferir el seu quart cotxe a mitja temporada, així com alguna cursa de la Fórmula E. Wilson havia quedat segon el 2 d’agost a Mid-Ohio i de nou estava fent un bon paper a Pocono quan el fatídic accident va ocórrer.
Justin Wilson tenia 37 anys, estava casat i tenia dues filles, a més d’un germà petit, Stefan, amb qui va arribar a compartir equip en una cursa d’IndyCar l’any 2013.
Segurament el que destacava més d’ell era la seva enorme alçada que probablement va limitar les seves oportunitats a la Fórmula 1, però els que l’han tractat coincideixen a destacar que era una bona persona, un home molt educat que mai tenia una mala paraula per a ningú, posant-lo com a prova de que no necessàriament s’ha de ser un tipus egocèntric i amb instint assassí per tenir èxit en aquest esport. A més, va ser un exemple de superació: no només la seva alçada li presentava problemes sinó que també tenia dislèxia. De fet, solia col·laborar amb ONGs sobre la malaltia per mostrar que es pot arribar lluny malgrat tot.
Fent broma amb els 33 cm de diferència entre ell i Sam Bird.
Com a reflexió final, segurament la mort del pilot de Sheffield tornarà a posar el focus en els monoplaces descoberts i la viabilitat o no d’algun tipus de coberta per a protegir millor als pilots. Wilson portava un casc de les últimes especificacions. com els que es van establir després de l’accident de Felipe Massa, però no va ser suficient. Reforçar més el casc sembla complicat; es pot fer un casc molt resistent però a dins el cap pot aguantar fins a cert punt i no més. Tampoc es poden assegurar millor les peces dels cotxes; especialment el morro ha de ser fàcil de substituir i no pot quedar lligat com les rodes amb cables irrompibles. Si més no, que la tragèdia serveixi per avançar més encara en seguretat.
