Qui havia de dir que l’escuderia italiana tornaria a guanyar una cursa de Fórmula 1 després de gairebé dos anys de sequera.
Sembla que, almenys per aquesta cursa, les mesures dràstiques preses pel nou cap d’equip de Ferrari comencen a donar esperances als Tifossi de cara a fer un bon paper aquesta temporada.
I és que Maurizio Arrivabene ha esbandit molta gent de l’equip i ha canviat molt la manera de treballar. És un home carismàtic que es guanya el personal estant molt a sobre seu, intentant donar una bona imatge de cohesió que potser hagués convingut la temporada passada. Però no tot és per quedar bé de portes enfora, sinó que, interiorment, s’ha notat un gran canvi que, al cap i a la fi, es tradueix en forma de resultats. La temporada passada Ferrari ja va començar un pas enrere respecte els equips punters, que es podria assemblar a la situació actual de McLaren (ves per on, l’equip on ara hi viu Fernando Alonso).
|
| Gairebé 2 anys des de l’última victòria de Ferrari aconseguida per Alonso |
Ara bé, no tot prové del monoplaça i del treball dels mecànics sinó que també hi fa molt el senyor que té el valor de tancar-se al cockpit, asseure’s al seient i agafar el volant d’un cotxe pel qual ningú donava ni un duro la temporada passada. Aquest és Sebastien Vettel que, si bé alguns el tractaran d’oportunista i diran que ha estat de sort, jo crec que és un gran pilot i que acabarà d’arrodonir aquesta revifada de l’Scuderia. Ja va apuntar maneres al Gran Premi inaugural de la temporada, creuant la meta tercer; més de mig minut després que arribessin els dos Mercedes. La prova que aquest SF15-T funciona d’allò més bé és que fins i tot Räikkönen ha sabut adaptar-s’hi sense gaires problemes; ja es veurà fins quan dura la màquina de gelats que li han instal·lat perquè se senti com a casa…
