14. François Cévert
(Millor resultat: tercer, 1971)
Albert François Cévert Goldenberg va néixer el 25 de gener de 1944, a París, França. El seu pare, Charles Goldenberg, era joier i jueu, i la seva família, d’origen rus, havia arribat a França fugint de la persecució jueva que la Rússia tsarista practicava. Més tard, quan Charles es va casar amb Huguette Cévert es va produir la invasió nazi de França i van decidir inscriure els fills amb el cognom Cévert per no aixecar sospites amb el cognom Goldenberg.
Passada la guerra, els Cévert van tenir una vida còmoda. En François en particular va estudiar molts anys de piano, i no va ser fins als 16 anys que va començar a competir sobre dues rodes amb la Vespa de la seva mare. Als 19 es va comprar una Norton per a si mateix i no va ser fins després de fer el servei militar que va passar-se als cotxes. Als 22 anys va guanyar el “Volant Shell”, que oferia al vencedor un monoplaça Alpine de Fórmula 3. El propi Cévert explicava a la seva autobiografia que abans de la competició va visitar un futuròleg que li va predir que guanyaria el Volant, que seria ric i famós però que no arribaria als 30 anys…
Darrere Peterson a la Fórmula 2
La primera temporada de Fórmula 3 francesa no va anar massa bé. En François tenia massa poca experiència i el xassís Alpine no era el millor. Per a l’any 1968, va canviar l’Alpine per un Tecno i va proclamar-se campió de la categoria, per davant del també futur pilot de Fórmula 1 Jean-Pierre Jabouille. L’equip Tecno oficial va fitxar-lo per a la temporada 1969 de la Fórmula 2. Va obtenir un podi i va ser tercer al campionat, però molt més important, va destacar davant d’algú com Jackie Stewart.
En aquells anys els pilots de Fórmula 1 solien còrrer les curses de Fórmula 2 quan els anava bé, i després d’una cursa al circuit britànic de Crystal Palace, Stewart va comentar al seu cap d’equip Ken Tyrrell que no perdés de vista aquell francès. I dit i fet. Cévert va començar el 1970 de nou amb l’equip Tecno de Fórmula 2, però quan l’equip Tyrrell va tenir una vacant van escollir en François, que en 9 curses va sumar el seu primer punt a la Fórmula 1. Més important que això, va establir una molt bona relació amb Jackie Stewart, que el considerava un probable hereu degut a que Cévert escoltava els seus consells i el respectava en tot moment.
Alt, amb ulls blaus, ben plantat i amb carisma, Cévert solia amenitzar festes i funcions socials tocant el piano i enamorant a diverses noies. Tot i el seu èxit social, Cévert era una persona humil i poc pretensiosa, que tenia clar que no era cap estrella i que encara tenia coses a aprendre en el món de l’automobilisme, al qual tant sols feia 4 anys que hi havia arribat.
Primera i única victòria a Estats Units
El 1971 seria la millor temporada del pilot parisenc. Mentre Stewart guanyava el seu segon títol, Cévert acabava tercer amb 4 podis i guanyava la seva primera cursa al circuit novaiorquès de Watkins Glen. Era només el segon pilot francès en guanyar un gran premi de Fórmula 1, i ho havia fet de manera magistral, conservant millor els pneumàtics que el propi Stewart.
La temporada 1972 va ser una mica més complicada, amb l’equip Lotus més fort que Tyrrell. Tot i així Cévert seria sisè al campionat amb dos podis, i fora de la Fórmula 1 va fer la pole i va ser segon a les 24 hores de Le Mans, compartint un Matra-Simca amb el neozelandès Howden Ganley.
Per a la temporada 1973, Jackie Stewart ja havia decidir que es retiraria, però només ho sabien ell i Ken Tyrrell. El pilot escocès va aconseguir el seu tercer títol a Monza i sentia que Cévert estava preparat per prendre les regnes de l’equip Tyrrell. No en va, el francès havia sumat 7 podis i havia acabat fins a 3 vegades segon darrere de Stewart, al que no gosava atacar per respecte.
Arribant a l’última cursa, a Estats Units, Cévert li va confessar a Stewart que havia rebut una oferta de Ferrari i que potser hauria de marxar, ja que ell i Tyrrell tenien molt bona relació. Stewart no volia dir-li que es retirava, així que va dir-li que s’esperés uns dies a que s’acabés la temporada.
Però Cévert no va arribar ni a final de temporada ni, com va dir el futuròleg, als 30 anys. En els entrenaments de Watkins Glen, el 6 d’octubre de 1973, el pilot francès es va sortir a les Esses i va xocar amb el guarda-rail, que es va aixecar però no es va trencar, causant lesions mortals a Cévert. Diversos pilots van aturar-se però Stewart ja va veure-ho clar quan va veure que Chris Amon li deia que ell no era l’accidentat i li feia el senyal del polze cap avall. Stewart va considerar que el fet de que hi hagués un sot important en aquella part del circuit i del fet que ell prenia la corba en quarta i Cévert en tercera podrien haver contribuït a la sortida de pista del Tyrrell.
Moria així el primer pilot francès important dels anys 70. Després n’arribarien molts més, com Beltoise (que es va casar amb la germana d’en François), Depailler, Arnoux, Jabouille, Laffite, Jarier o Prost, però no va ser fins l’any 1985 que aquest últim aconseguiria el títol mundial per a França. Podria Cévert haver guanyat el títol?
Si s’hagués quedat a Tyrrell, el 1974 Jody Scheckter, en la seva primera temporada completa només es va quedar a 10 punts del campionat. I si se n’hagués anat a Ferrari? Bé, només cal dir que en el seu lloc van fitxar a un jove austríac anomenat Niki Lauda, que seria gran protagonista les quatre temporades següents. Per tant, considerem que si, que d’haver viscut, Cévert hauria pogut ser campió.
