Últimament al paddock dels Grans Premis hi està havent molta discussió sobre la Fórmula 1. Els temes es poden dividir bàsicament en dos: un, l’espectacle esportiu que es dóna sobre la pista, i dos, el govern de l’esport/negoci, comptant com a govern les normatives de la FIA fins al repartiment de diners entre les parts implicades.
Val a dir, abans de res, que pel que podria ser, la Fórmula 1 encara és un espectacle bastant digne. Aquest any, tot i el domini dels Mercedes, diverses curses han estat excitants, i més o menys hi ha estabilitat. Però també crec que hi hauria d’haver un pla a 5, 8 o 10 anys, alguna cosa que donés estabilitat més enllà d’Ecclestone, que no viurà per sempre.
Primer: Què vol ser la Fórmula 1?
La primera cosa que hauria de decidir la Fórmula 1, tenint en compte els temps actuals en els que vivim, es què vol ser. La tradició marca que els cotxes de Gran Premi, des del principi de l’automòbil, són els millors, els més potents i la punta de llança tecnològica. Evidentment, sent com és un esport, s’intenta que la competició a les curses sigui interessant, perquè al final gran part dels diners que entren a l’esport vénen dels drets de televisió. Però tenim un problema. Moltes vegades els dissenyadors es queixen de que les normes són massa restrictives per a innovar i ser rellevants de cara a la tecnologia que va als cotxes de carrer- Només cal veure que el grup Volkswagen (Audi i Porsche) i Toyota, les dues companyies que més cotxes venen al món, prefereixen còrrer a Le Mans (més llibertat tecnològica) o al mundial de ral·lis (cotxes més semblants als que venen). Evidentment la Fórmula 1 no pot fer cotxes semblants als de carrer, així que penso que hauria de donar més llibertat als constructors a l’hora de dissenyar els seus vehicles.
Aquesta premisa, però, té el problema de que augmenta els costs i la dependència dels fabricants, i com ja s’ha vist, els fabricants van i venen i no són fiables ja que poden marxar a cop de decisió en una oficina llunyana. Per altra banda, no facilita que hi hagi equips petits que puguin competir a nivell econòmic amb els fabricants.
Le Mans sembla més innovador que la F1
L’altra opció seria estandarditzar gran part o tot el xassís i tenir motors clients, una mica a l’estil IndyCar o Fórmula 3, és a dir, poca innovació tecnològica però vehicles més similars a tota la graella. D’aquesta manera, es podrien controlar millor els costs i es veurien cotxes més parells a tota la graella. També es reduiria la dependència dels fabricants, fent la Fórmula 1 més accessible per a equips “de veritat”. Aquesta opció, però, podria devaluar la Fórmula 1 i fer-li perdre el lideratge nominal i tecnològic que sempre ha tingut. Què faria Ferrari o gent com Adrian Newey en un campionat on pràcticament no es pogués tocar el cotxe?
Haig de reconèixer que jo tampoc tinc clar que hauria de ser la Fórmula 1. Però si tinc clares coses que s’haurien de millorar, sigui quin sigui el model, així que passem a la segona part…
Segon: coses que ha de millorar la Fórmula 1, sí o sí
1. El repartiment del pastís
Actualment, dels drets televisius, un 50% va cap als equips, repartits de manera més o menys equitativa respecte a la posició que queda un equip, a part de tractes alternatius que va fer Ecclestone amb Ferrari, Red Bull, Mercedes, McLaren i Williams. La resta va cap a Formula One Management (FOM) i una petita part a la FIA. (Un dia ho explicaré més en detall). Jo canviaria el repartiment dels diners, donant-ne la majoria als equips i repartint-los per igual amb una petita proporció basada en la classificació, per igualar les prestacions econòmiques a l’estil Premier League. Ara mateix el sistema F1 s’assembla més al de la Lliga BBVA, on Madrid i Barça reben molts més diners que la resta d’equips de Primera Divisió, cosa que fomenta les distàncies esportives.
Interlagos és un circuit clàssic que dóna bones curses.
2. Els circuits i el cost de tenir un GP
Actualment, els circuits estan sent dessagnats per tenir un Gran Premi. Exemple claríssim el tenim al Circuit de Catalunya. Preus molt alts si els comparem amb el sou mitjà d’un català o espanyol. Però és que els circuits han de posar les entrades així perquè és l’únic mitja d’ingressos que tenen. La FOM controla la publicitat als circuits (excepte a Mònaco) així que el circuit no pot obtenir ingressos per aquesta banda. A més, molts GPs depenen d’ajudes de governs regionals o estatals per tirar endavant degut a les condicions que demana Ecclestone, que fa servir a països de dubtosa credibilitat (Bahrain, Rússia, Abu Dhabi, Azebaidjan) que li paguen el que vulgui per collar als circuits clàssics, que acaben pujant les entrades o deixant de tenir GP. Incomprensiblement no hi ha GP a França, el bressol dels Grans Premis. Els circuits d’Alemanya perden calés cada any i ara és Monza l’amenaçada per Ecclestone.
3. Còrrer als millors circuits
Lligat amb el punt 2, la proliferació de països que paguen el que sigui per tenir un gran premi ha fet que s’hi construïssin circuits a tort i a dret, tots fets pel mateix arquitecte, Hermann Tilke. Per exemple, el circuit d’Austin. De fet no és un mal circuit, però no hi havia circuits a Estats Units que se n’havia de fer un de nou? I després hi han els circuits que no són del tot dignes. Circuits com el d’Abu Dhabi o el de València… Interlagos serà vell i les instal·lacions necessiten una renovació, però el circuit mai decep. Igual que Mont-real, o Suzuka, tres circuits no dissenyats ni per Tilke ni després de 1990.
A part, crec que s’ha exagerat en l’aplicació d’escapatòries d’asfalt. La intenció primera era per evitar cotxes que volquessin i es clavessin a la grava, dificultat la sortida del pilot, però crec que no estaria malament repensar-se el tema. Les tanques de protecció actuals fan molt bé la seva feina, i a més, en pluja l’asfalt no frena res, com vam veure aquest cap de setmana. Per no parlar de tot el tema dels límits de la pista, problema que amb grava, deixaria d’existir.
Els equips de GP2 ho tenen magre per pujar a la Fórmula 1
4. Que funcioni l’ascensor
Per a mi, una de les millors èpoques de la Fórmula 1 varen ser finals dels 80 i principis dels 90, que de fet va ser quan vaig començar a aficionar-me als GPs. Llavors, principalment hi havia Ferrari com a fabricant i els equips feien el seu xassís i usaven motors Honda, Ford, Renault, fins i tot existia gent com John Judd o Brian Hart que feien els seus propis motors. Aquest sistema, amb motors relativament poc complicats, promocionava també el fet que equips de la llavors F3000 intentessin donar el salt a la Fórmula 1. De fet, equips com Jordan (ara Force India), Minardi (ara Toro Rosso) o Toleman (ara Lotus) van pujar a la Fórmula 1 d’aquesta manera, cosa que els equips actuals de la GP2 ni es plantegen pels elevats costs que hi ha. Hi havia també més cotxes, a les curses en corrien 26 i se n’intentaven classificar 30, i fins i tot alguns anys hi havia pre-qualificació perquè 36 o 38 cotxes volien participar a les curses. Jo crec que no estaria malament tenir graelles de 28 o 30 cotxes i amb uns costs més baixos, cosa que fomentaria també les oportunitats per a joves pilots que avui en dia s’han de conformar amb ser pilots de proves i pilotar un o dos dies l’any.
5. I per últim, escoltar l’aficionat
Una de les grans polèmiques d’aquesta temporada és la norma que donarà punts dobles a la última cursa de l’any, a Abu Dhabi. Principalment les queixes s’han centrat en que sembla injust que Abu Dhabi valgui més que les altres curses, però el que més xoca és que els constructors, motoristes i la FOM van decidir la norma i a cap d’ells els va semblar una bajanada, cosa que indica poca connexió amb el món real. No estic demanant aquí que cada normativa sigui votada a referèndum mundial per internet (que es podria fer), però si que quan es decideixen aquestes normatives es podrien comentar a sectors de la premsa, pilots, per calibrar una mica la recepció que podrien tenir. Dels equips no en podem dependre perquè cadascun mira pels seus interessos.
També crec que s’ha d’intentar facilitar les coses. A la GP2, hi ha pneumàtic dur, i tou. I punt. No n’hi ha quatre tipus que van canviant a cada gran premi. Personalment tampoc m’agrada la norma del DRS, ja que em sembla massa arbitrari i normalment quan algú es atrapat per un altre cotxe, no pot fer-hi res. Em sembla molt més justa la manera de l’IndyCar amb el Push-to-pass: un botó que dona 10 segons de potència extra i que el pots fer servir unes 15 vegades per cursa, tant per atacar com per defensar. Crec que a vegades el DRS facilita massa l’avançament.
O el tema de les sortides aturades amb el Safety Car proposat per l’any que ve. No seria més fàcil posar els vehicles de dos en dos i quan s’encengués el semàfor fer una sortida llançada?
La F1 pot prendre algunes coses de l’IndyCar, com les resortides
Sou lliures d’estar d’acord amb mi o no, però això si, us encoratjo a que en parleu i comenteu com creieu que hauria de ser la Fórmula 1!
