Crònica GP d’Abu Dhabi: El Crepuscle dels Campions

En moltes ocasions quan em poso davant de l’ordinador per escriure una Crònica han succeit tantes coses que no sé per on començar. Avui, és una d’aquelles ocasions, començarem citant al guanyador de la prova:

“En una ocasió em vareu posar verd perquè no somrieia i avui serà el mateix”

Si senyores i senyors, Kimi iceman Räikkönen ha tonat i per un moment, encara que sigui només per un moment, encetem de nou aquell discurs que vàrem abandonar a mitja temporada: Vuit guanyadors diferents aquesta temporada. Ara el debat es centra en els dos únics candidats al títol, guanyadors també a la seva manera en el dia d’avui, Fernando Alonso a nivell “local” després de tornar a firmar una excel·lent cursa -només beneficiant-se com tothom de l’abandó de Hamilton- i Sebastian Vettel, per un humil servidor veritable guanyador d’avui.

Els tres guanyadors d’avui.

És per això que avui aquest tres homes han format un dels podis més merescuts que recordo en la història recent de la Fórmula 1 i és que si els tres han guanyat a la seva manera, avui, d’alguna manera o altra hem tingut moltes curses dins d’una mateixa cursa. Hem tingut la cursa de Vettel, la del Fernando, la del Hamilton… ¡totes tant diferents! Hem tingut tres sortides gràcies als dos Safety Cars que alguns han agrait molt més que d’altres.

Anem per parts. En primer lloc ens centrarem en el guanyador. Kimi Räikkönen, guanya a l’escenari on es va despedir de la Fórmula 1 per primera vegada quan Ferrari el va desnonar en pos de Fernando Alonso. Després d’aquella victòria a l’aliè i extrany GP de Bèlgica per davant del Force India de Giancarlo Fisichella. Avui Kimi Räikkönen ha pogut posar la cirereta a la seva gran temporada i ha recollit una mica d’esperança a un equip Lotus que segons el propi Kimi viu moments difícils, ja sigui en l’aspecte anímic de l’equip en general o financer, Kimi s’ha queixat obertament d’una suposada crisi i ha demanat canvis a l’equip. La seva temporada podríém dir que ha acabat avui, és a dir, ha fet tot el que se suposava que havia de fer i ara ja està totalment exclòs de la lluita pel campionat. Sembla que el que ha pasat amb aquest Lotus -que és un gran cotxe- són dues coses. En primer lloc crec que l’equip mai s’ha cregut que pogués guanyar i lluitar pel campionat, cosa que han fet i millor que McLaren precisament i segon, crec que l’equip no té la “infraestructura” per guanyar, cosa similar al que succeeix amb Sauber o fins i tot Williams, equips que puntualment han sigut capaços d’arribar a la cúspide i que per A o per B no s’ho acaben de creure. M’agradaria doncs destacar finalment la brillant cursa de Kimi i el seu desmelene dient coses per ràdio com ara: “deixeu-me en pau que sé el que faig” o a la roda de conferència: “a la gent diferent li agrada fer coses diferents” i “avui farem una festassa“. Ha madurat doncs Kimi?

Passem als altres dos guanyadors, als que aquest GP no es quedarà senzillament com una anècdota, Vitelo i el Fer. Avui Fernando tenia una oportunitat d’or per intentar treure un bon grapat de punts a Sebastian, que sortia des del pit-lane. Però ai l’as! Non val saper a chi ha fortuna contra o en català: ja pots conduir així de bé nano que si a sobre de tenir un cotxe pitjor el teu rival sorteja tots els infortunis amb una flor impressionant… poca cosa podrem fer: remuntar tres miserables punts. El Fernando es queda doncs a 10 punts del Vettel. I és que semblava ser el cap de setmana d’infortuni del Vettel després de sortir últim pel problema de la mostra de benzina però carai… entre la doble remuntada espectacular (la primera i la segona després del primer Safety Car) i tota la sort que ha tingut amb els dos Safety Cars (just en el moment precís) i amb no punxar ni trencar l’aleró amb el seu toc matiner. Ha sigut espectacular la sort de Sebastian amb el segon Safecty Car: Just després d’entrar al box per segona vegada (l’únic de capçalera de cursa), recuperant gratis més de 20 segons i tantíssimes posicons amb respecte el Fernando. Cursa per enmarcar doncs de Vettel que per fí, ha protagonitzat un gran resultat sense passejar-se des de la Pole Position.

Pel que fa el Fernando doncs això, non mollare mai, “hem lluitat fins a l’últim revolt” i així ha sigut de veres! No et rendeixis nano que potser tondràs a tenir una mica de sort, i és que el Fernando no guanya des del Juliol. Avui, de nou, i com ens té acosumats ha fet una cursa de 10. En primer lloc i com és costum amb la brillant primera volta adelantant a Webber i Button, impressionant. En segon lloc, aguantant l’embestida de Jenson Button durant tantes i tantes voltes a l’últim tram i en tercer lloc rebentant tots els registres i intentant l’impossible al final de la cursa per superar a Räikkönen. Durant 10 voltes el Fernando ha tret 0.2 segons com un metrònom al Lotus de  Kimi, i amb una volta més s’hagués posat a tir de DRS i haguéssim tingut un final èpic, dels de traca. Finalment el Fernando ha quedat a 0.8 de Räikkönen. El botí de 3 punts doncs, deixa un regust amarg a Maranello.

I si el GP té un perdedor amb majúscules aquest és sens dubte Lewis Hamilton. “Estic destrossat” ha dit, el pobre home deu estar veritablement fet pols -si no fos pel dineral que cobra esclar-. Tenia la victòria coll avall amb un monoplaça superior i un ritme demoledor i al final gairebé a l’últim terç de la cursa la injecció de benzina ha dit prou. Camí al box, tranquil, ha saludat als homes del mur, conscient de que ja no hi ha res a fer i no hi ha futur amb McLaren, fora de la lluita del títol el pobre anglès té molta feina per davant si el ritme dels Mercedes segueix la tendència que porta. 

I de la resta, doncs avui no en parlem! Que ja hem parlat massa! M’agradaria doncs abans de passar als semàfors, fer una pausa per recordar que la cursa que hem vist avui ha sigut sense exagerar espectacular, increïble, trepidant. Tots els elements que fan de la Fórmula 1 un esport/espectacle tan apassionant han estat sobre la pista i ens han acompanyat en aquesta muntanya russa que poc te a envejar a la que a pocs centenars metres del circuit hi ha al Ferrari World, jo he patit més que si hagués pujat a la de debó!

Quins nervis per anar-nos-en a Austin! Salut i benzina! 

Narin Karthykeyan,