Jenson Alexander Lyons Button va néixer el 19 de gener de 1980. El seu pare, John, havia corregut en curses de ral.licross, i va anomenar el seu fill en honor d’un amic danès que també hi competia, Erling Jensen. Però com que a Gran Bretanya hi havia una marca de cotxes anomenada Jensen Motors, en John i la Simone varen decidir canviar la e per una o, donant així Jenson.
Els pares es van separar quan en Jenson tenia 7 anys, però en Jenson viuria amb son pare, tot mantenint una bona relació amb la mare i amb les seves tres germanes. En John li havia regalat un kart a en Jenson i el petit ja no pensava en res més. Tot i que en John va muntar un petit negoci de reparació de motors de kart, els diners no sobraven, però en Jenson va guanyar i guanyar i guanyar. A saber: Campió cadet britànic (1990 i 91). Campió Open britànic (1991, 92 i 93). Campió junior TKM britànic (1992). Campió italià ICA (1995) I el 1997, campió Europeu Super A.
Amb aquestes credencials, el 1998 va debutar en monoplaces, guanyant amb Haywood Racing la Fórmula Ford britànica, el Fórmula Ford Festival i també el premi McLaren Autosport BRDC al pilot britànic més prometedor. La temporada següent, amb l’equip Promatecme, va quedar tercer al campionat britànic de Fórmula 3, havent guanyat tres curses.
A finals de 1999, McLaren li va oferir un test que formava part del premi Autosport, i Alain Prost el va convidar a provar un dels seus monoplaces al Circuit de Catalunya. No ho va fer malament, quedant a tant sols un segon de Nick Heidfeld, el pilot titular.
Per Nadal, Frank Williams el va trucar. Alex Zanardi marxava de l’equip i volien organitzar una mena de prova entre Button i el brasiler Bruno Junqueira. En Jenson va convèncer l’equip i es va transformar en el pilot anglès més jove en debutar a la F1, als 20 anys.
Tot i els dubtes sobre la seva inexperiència, la veritat es que Button es va assentar bé a la Fórmula 1. Generalment a prop del seu company Ralf Schumacher, Button va sumar 12 punts (sent el pilot més jove en puntuar llavors) i va quedar vuitè al campionat. Probablement l’únic error gros va ser xocar a Monza amb el Safety Car; però val a dir que les accelerades i frenades de Michael Schumacher al davant de la fila també hi van tenir a veure.
Però Williams tenia a Juan Pablo Montoya contractat i per al 2001 li havien de fer lloc. Així doncs, Button va ser enviat a Benetton, i Williams es va reservar una opció pels seus serveis.
El 2001 va ser un any dolent. Button, com era normal en un jove de 21 anys, havia començat a gastar-se els diners i la premsa anglesa el va criticar. A sobre, el Benetton B201, un cotxe fet esperant a que Renault prengués possessió de l’equip el 2002, va ser un desastre. Button tant sols es va classificar una vegada entre els deu primers, i només va obtenir 2 punts en tot l’any.
Malgrat tot, es va quedar a l’equip, i amb Jarno Trulli de company, les coses varen millorar.
Button gairebé va obtenir el seu primer podi a Malàisia, però la suspensió es va trencar a l’última volta. En Jenson va marcar punts regularment, sumant-ne 14 i quedant setè al campionat, però Flavio Briatore el va fer fora per posar en el seu lloc a Fernando Alonso. Briatore va ser criticat, i ell va contraatacar dient que “Button és un playboy mandrós”.
Williams no va exercir l’opció que tenia sobre Button i BAR-Honda va ser el seu destí. Amb un Jacques Villeneuve hostil com a company, Button va fer una temporada consistent, a pesar de l’accident als entrenaments de Mònaco que el va deixar inconscient uns moments i el va impedir córrer aquella cursa.
A finals d’any Villeneuve va ser despatxat i juntament amb Takuma Sato els BAR quedaren quart i sisè a Suzuka, culminant un bon any. Button va ser novè amb 17 punts.
Per al 2004, amb el domini de Ferrari i la baixa forma de Williams, McLaren i Renault, BAR va pujar a segon equip. Button no va guanyar cap cursa, però va aconseguir la seva primera pole position i 10 podis, quedant tercer al mundial darrere els Ferrari de Schumacher i Rubens Barrichello. Però a meitat d’any, Button va fitxar per Williams. BAR va protestar, dient que tenien contracte amb vigor amb el pilot, i la Contract Recognition Board va decidir que Button correria el 2005 amb BAR i el 2006 i següents amb Williams.
Així doncs, el 2005 Button va seguir a BAR. La temporada no va ser tant positiva, amb molts problemes de fiabilitat, i a sobre l’equip es va perdre dues curses a causa de l’escàndol dels dipòsits amagats, que propiciaven que el cotxe poguès córrer sota el pes mínim.
A la segona meitat les coses van millorar, amb una pole a Canadà i punts regulars que el van deixar novè amb 37 punts. De nou, Button havia d’anar a Williams per a la temporada següent, però Honda havia anunciat l’intenció de comprar BAR i a Button li semblava més atractiva aquesta opció que no pas un equip Williams sense el suport de BMW. Al capdavall, i per 18 milions de lliures, Williams va deixar que Button seguís a Honda.
El primer any de Honda com a equip va ser positiu. Es va fitxar a Rubens Barrichello com a company de Button. A pesar d’algunes avaries de motor, Button va aconseguir una pole a Austràlia i també la seva primera victòria, després de 115 curses, a Hongria. Sortint catorzè, Button va aprofitar les condicions per recollir els fruits quan Fernando Alonso es va sortir a causa d’un problema amb una roda.
Va acabar l’any sisè, amb 56 punts i havent sumat més punts que ningú en les últimes sis curses.
Però la temporada 2007 va ser un desastre, més recordat per la decoració de la Terra del RA107 que no pels resultats. De fet, Super Aguri, que feia servir el RA106 de 2006 actualitzat, tant sols va obtenir 2 punts menys que Honda. Aixó si, Button va obtenir els sis punts d’Honda.
El 2008 no va ser millor. Aquest cop Barrichello va aconseguir un podi sota la pluja a Silverstone, mentre que Button tant sols aconseguiria 3 punts a Montmeló. L’arribada de Ross Brawn a l’equip preveia un millor 2009, però llavors Honda, amb l’excusa de la crisi mundial, va plegar.
L’equip estigué a punt de desaparèixer. Al capdavall Brawn, Nick Fry i altres es varen fer càrrec de la situació, i tot just van arribar a l’últim test, on van procedir a ser els més ràpids.
El doble difusor va ajudar a l’avantatge que Brawn GP va gaudir als primers GPs, però Williams i Toyota també el tenien i no van dominar al nivell que Button va dominar, guanyant 6 de les 7 primeres curses.
Un cop els altres equips van recuperar terreny, Button tant sols va obtenir dos podis més, però va saber administrar l’avantatge que tenia per guanyar el mundial amb un equip que gairebé no arriba ni a córrer la primera cursa.
A finals d’any va quedar clar que Mercedes compraria l’equip, però Button va optar per fitxar per McLaren.
Molts varen pensar que Button es ficava a la boca del llop anant a enfrontar-se a Lewis Hamilton a casa de Lewis Hamilton, però els que deien que Hamilton es menjaria Button amb patates han hagut de retractar-se.
En el seu primer any junts, 2010, tant Hamilton com Button varen lluitar pel títol, i la diferència va estar en els entrenaments, on Button no solia classificar tant bé. En Jenson va quedar cinquè amb 2 victòries.
Però al 2011 Button va ser clarament el líder de l’equip. Malgrat aconseguir les mateixes victòries que Hamilton (3), va ser molt més consistent i va ser tercer amb 12 podis, tot just darrere dels Red Bull i lluitant per la segona posició fins a l’última cursa.
Fa unes temporades, costava creure que Button pogués aconseguir un títol. Ara, no ens estranyaria gens que n’aconseguís un altre, i a la majoria del públic no li desagradaria. És un dels pilots més amables de la graella, que ha sabut madurar i corregir els excessos de joventut. És també un triatleta digne, i sembla haver trobat estabilitat amb la Jessica.
Veurem si en Jenson opta de nou al títol aquest 2012. El seu pilotatge suau i de tracte exquisit amb les gomes l’ajudarà.
