Fernando Alonso Díaz va néixer el 29 de juliol de 1981 a Oviedo. El seu pare treballava en una factoria d’explosius per a les mines asturianes, mentre que la mare treballava a un centre comercial. Al pare, José Luís, li agradaven les curses i va construir un petit kart per a la germana d’en Fernando, Lorena, que tenia 8 anys. Però a la Lorena no li feia massa gràcia el tema dels karts, i el seu germà de 3 anyets va ser el receptor del cotxe…
Un cop ja va començar a competir i a guanyar, els Alonso van veure que tot sols no podrien finançar la carrera d’en Fernando i que la cosa només podria tirar endavant si el jove seguia guanyant curses. És així com en Fernando va entrar en contacte amb Josep i Genís Marcó, propietaris de Genikart, que el van ajudar a competir a nivell europeu.
Entre els anys 1988 i 1990, va ser campió tres cops d’Asturies, dos de Galícia i un del País Basc. Del 1993 al 1996 va ser quatre vegades campió júnior espanyol i un cop campió mundial, i els anys 1997 i 1998 va ser campió Inter-A espanyol (2 cops) i italià (una vegada).
A finals de 1998, Adrián Campos, ex-pilot de Fórmula 1 i que era propietari d’un equip a l’Euro Open by Nissan, va oferir un test a Alonso. En tres dies l’asturià va igualar els temps de Marc Gené, que havia estat el campió de l’especialitat. Campos no s’ho va pensar i va fitxar Alonso.
Al seu primer intent, Alonso va guanyar el títol per tant sols un punt davant Manuel Giao, amb 6 victòries i 9 pole positions. La victòria en aquell certamen li va valdre un test amb Minardi, on va ser tant sols 4 dècimes més lent que Gené, i bastant més ràpid que els altres pilots que Minardi va fer debutar aquell dia.
Alonso va passar a la Fórmula 3000 amb l’equip Astromega i el patrocini de Telefónica. Inicialment no va sumar cap punt fins a la setena prova, però va acabar la temporada amb un segon lloc a Hongria i una victòria dominant a Spa.
Els grans caps de la Fórmula 1 es van interessar per aquest jove pilot. Fins i tot Jean Todt. Però el més ràpid va ser Flavio Briatore, que el va fitxar com a pilot de proves i el va col.locar a Minardi una temporada.
Aquell 2001, però, Minardi va estar a punt de desaparèixer. Salvat a última hora per Paul Stoddart, l’equip va arribar a Austràlia amb els cotxes a mig muntar. Però a pesar de conduir el pitjor cotxe de la graella, Alonso es va classificar regularment un o dos llocs per sobre d’on li tocava, superant sempre els Arrows i Prost i de tant en tant deixant en rídicul algun BAR o Benetton. No va puntuar, però va deixar la seva empremta.
Briatore va considerar pujar a Alonso a Renault ja el 2002, però el pilot espanyol es va passar l’any fent de pilot de proves. Finalment, Jenson Button va marxar a BAR i Alonso va ocupar el lloc de l’anglès. El Renault R23 era un bon cotxe i tant aviat com a la segona carrera, a Malàisia, Alonso va fer la pole i va sumar el seu primer podi, un tercer lloc. Va tornar a ser tercer a Brasil (on va patir un accident espectacular quan la cursa ja es va declarar sota bandera vermella) i segon a Montmeló, on l’eufória i l’Alonsomania es va desbocar per primer cop.
Alonso va anar puntuant regularment fins que a Hongria va fer pole i victòria, doblant a Michael Schumacher i convertint-se en el pilot més jove en guanyar una cursa. Alonso va ser sisè al mundial amb 55 punts.
El 2004 les coses varen ser un pèl més difícils. Schumacher i Ferrari varen dominar amb mà de ferro, i a més Jarno Trulli, company d’Alonso a Renault, va plantar més cara, arribant a guanyar fins i tot a Mónaco. Va ser a Mónaco precisament on Alonso va viure una de les seves primeres polèmiques, al col.lisionar al túnel mentre intentava doblar un Ralf Schumacher que no s’apartava.
La relació de Trulli amb Briatore es va anar deteriorant i aquell va ser substituït per Jacques Villeneuve, però ni un ni l’altre van plantar massa problemes a Alonso, que va ser el líder de facto a la segona meitat, sumant quan podia. La millor cursa segurament va ser el GP de França, on Alonso va fer la pole però va ser superat a la cursa per un Schumacher que va fer 4 aturades. Tot i no guanyar cap cursa, el pilot espanyol va quedar quart a la classificació.
Per a la temporada següent Giancarlo Fisichella seria el company a Renault i el canvi en el reglament dels pneumàtics, que havien de durar tota la cursa, va acabar amb el domini de Ferrari. Les dues promeses més fermes, en Fernando a Renault i Kimi Räikkönen a McLaren, van prendre el protagonisme. Al capdavall, els dos varen guanyar 7 curses, però la superior fiabilitat del R25 va decantar la balança cap al pilot espanyol. Alonso es va proclamar el campió més jove de la història al GP de Brasil, i en les dues últimes curses va confirmar també el títol de constructors per a la Régie.
El 19 de desembre de 2005, Alonso va anunciar que fitxava per McLaren per a la temporada 2007. Així doncs, li quedava un any amb Renault. El rival tornava a ser Schumacher i Ferrari, i en general, la temporada va ser bastant més tensa. A Hongria, va ser penalitzat per bloquejar durant els entrenaments lliures i, quan sota la pluja, semblava lles per guanyar, la femella de la roda del darrere esquerra no va quedar ben collada i el Renault es va sortir de la pista.
A Itàlia, després de ser penalitzat injustament per obstruir a Felipe Massa, va patir un trencament de motor, i a la Xina, problemes als boxes i amb la tàctica de cursa varen fer que critiquès durament el seu equip.
Però al Japó Schumacher va rebentar motor, i tot va quedar gairebé sentenciat perquè Alonso guanyés el títol al Brasil, cosa que va aconseguir amb un segon lloc. Alonso ja era el bicampió més jove de la història.
En Fernando va arribar a McLaren en un període en el qual feia més d’un any que no guanyaven una cursa. El seu company seria Lewis Hamilton, anglès protegit de Ron Dennis des dels seus dies de kàrting. El MP4/22 va resultar ser un molt bon cotxe i Alonso va guanyar amb ell la seva 
segona cursa a McLaren. Tot semblaven flors i violes, però quan Alonso va guanyar a Mònaco, Hamilton es va queixar de que no l’havien deixat lluitar per la victòria.
En Fernando sentia que pel seu estàtus com a bicampió, mereixia un tracte preferent, mentre que en Dennis desitjava donar les mateixes oportunitats a Hamilton. Després d’una victòria sota la pluja a Alemanya, va arribar el GP d’Hongria.
A causa d’un error, Alonso va estar aturat al box durant els classificatoris més estona del compte, propiciant que Hamilton, que esperava darrere seu, no pogués fer cap més volta llançada. Els Hamilton es van queixar a la FIA, que va penalitzar Alonso. Segons sembla, Alonso va amenaçar a Ron Dennis de revel.lar secrets del cas de l’espionatge de McLaren a Ferrari, però de seguida va retirar l’amenaça. Dennis va acabar portant les noves proves a la FIA ell mateix, i l’escuderia va ser desqualificada del mundial de constructors, si bé els pilots van mantenir els seus punts per haver col.laborat en l’investigació.
A aquelles alçades Alonso ja se sentia ben sol a McLaren, tot i que va tenir opcions fins al final. Pole i victòria a Itàlia, es va sortir al Japó, però quan Hamilton va fer el mateix a la Xina, tot va quedar obert a Brasil. A la segona corba d’Interlagos, Hamilton va sortir-se intentant avançar Alonso per fora, i poc després un problema elèctric va fer que l’anglès tant sols acabés a la setena posició. En Fernando va ser tercer darrere Räikkönen, que es va emportar el títol, i Massa, i al mundial també va acabar tercer, a un punt del pilot finlandès.
De mutu acord Alonso va deixar McLaren i va tornar a Renault, però l’equip no era tant competitiu com abans. Malgrat tot, el 2008 Alonso va guanyar dues curses, una, el famós GP de Singapur de l’accident de Nelsinho Piquet, i l’altre, el GP de Japó. Després d’una segona meitat molt meritòria, Alonso va ser cinquè al mundial.
Però el 2009 no seria tant bo. El nou R29 no corria massa, el KERS no va aportar l’avantatge promès, i Alonso tant sols va aconseguir un podi, precisament a Singapur. També va fer una pole, a Hongria, però va perdre una roda després de la primera aturada.
Aquell any, Alonso va acabar a la novena posició al mundial.
Ferrari havia patit un any igual de dolent i va decidir pagar la rescisió de Räikkönen i fitxar Alonso, que de seguida va guanyar a Bahrain. Tot i un inici de temporada un pèl decepcionant, l’Scuderia es va recuperar. Hi va haver polèmica, també, quan al GP d’Alemanya Ferrari va conminar a Felipe Massa a deixar-se passar per Alonso (les ordres d’equip estaven -en teoria- prohibides), però després de 3 victòries més a Itàlia, Singapur i Corea, tot semblava llest per al tercer títol del Nano.
Sebastian Vettel, Mark Webber i en menor grau Lewis Hamilton també tenien opcions a l’arribar a Abu Dhabi, i Ferrari va decidir cobrir amb l’estratègia a Webber, mentre Vettel liderava còmodament. Aixó va propiciar que tant Webber com Alonso quedéssin lluny del pilot alemany, que va celebrar el títol mentre Alonso maleïa la seva sort i Vitaly Petrov.
La temporada 2011 no va ser propicia per a l’Scuderia. Malgrat que Alonso va guanyar a Silverstone, va obtenir deu podis i va lluitar fins al final per a la segona posició del mundial, el Ferrari 150º Italia no va donar la talla. El 2012 va ser diferent, i realment Alonso va merèixer el campionat amb un cotxe que, sobretot a l’inici del mundial, era bastant inferior. Però Sebastian Vettel el va acabar derrotant per tres punts.
El 2013 i el 2014 van ser marcats pel domini de Red Bull i Mercedes respectivament, i després d’un 2014 dolent pel que acostumava a ser Ferrari, Alonso va decidir marxar al nou projecte de McLaren-Honda. La primera temporada va ser bastant desastrosa, i Alonso només va poder sumar 11 punts amb un cinquè lloc com a millor resultat.
Separat de la que va ser la seva dona durant cinc anys, Raquel del Rosario; actualment sortint amb la periodista Lara Álvarez i de moment sense descendència, Alonso confia a que McLaren li proporcioni un cotxe per poder lluitar, un cop més, pel seu tercer títol mundial.
En resum, i tenint en compte que encara està en actiu, Alonso és un dels millors pilots dels últims 20 anys, i podria perfectament tenir 4 títols a la butxaca. És un pilot que, a part de posar-hi mig segon de la seva part, normalment ajuda bastant a millorar el cotxe del que disposa. Es podria dir que és un home similar a Alain Prost: molt bon pilot, molt bo en la posada a punt, i amb un cert hàbit per les “rajades” quan les coses no li van bé; si bé és cert que últimament s’ha moderat molt en les seves crítiques a l’equip.
Has fet els mateixos comentaris que fan tots els alonsitas, com dir que ell millora el cotxe. Quan ha tingut un cotxe guanyador a guanyat i quan no, no. Aixì de senzill. Algú va dir que Alonso feia els cotxes guanyadors i els babaus heu seguit dient aquesta frase creient-vos-la vosaltres mateixos.
Un gran pilot, per descomptat, però no li donem més mèrit del que es mereix.
A part com a persona, deixa molt que desitjar. La culpa sempre es dels demés i quan guanya es merit seu i no li deu res a ningú.
Anònim, m'agradaria contestar-te pel teu nom, però com que mantens l'anonimat, doncs res. Si és de babaus tenir una opinió, doncs tots som babaus perquè d'opinions, com el forat al cul, tots en tenim una.
Estaré encantat de contestar-te els comentaris sobre la resta de campions del món.