Nelson Piquet Souto Maior va nèixer el 17 d’agost de 1952 a Rio de Janeiro, Brasil. El seu pare, Estácio Gonçalves Souto Maior, era un important polític brasiler, i al passar a ser ministre de sanitat, el 1960 va portar la família a viure a Brasília. A la seva joventut Estácio Souto Maior havia destacat en el tennis i quan en Nelson també va demostrar tenir afinitat per la raqueta, el seu pare el va encoratjar, essent un dels millors tennistes de Brasil amb 12 anys.
Amb 14 anys Nelson Souto Maior va prendre part en la seva primera cursa de kàrting, però com que no volia que el seu pare ho sapigués, s’inscrivia a les curses com a Nelson Piket.
Dos anys més tard, n’Estácio va enviar en Nelson a Califórnia a una escola de tennis, però l’adolescent cada cop tenia més ganes de competir en circuits i menys de colpejar pilotes grogues.
L’afició de -ara ja si- Nelson Piquet per les curses va crèixer al mateix temps que Emerson Fittipaldi començava a despuntar per Europa. Piquet va ser campió brasiler de kàrting els anys 1971 i 1972, i tot i que els seus pares volien que estudiés a l’universitat, Piquet va deixar-la havent-hi passat tant sols un any. Amb 20 anys Piquet es va vendre el cotxe que tenia i es va comprar un Formula Vee, i l’any 1977 va guanyar el títol.
Aconsellat per Fittipaldi, el 1978 va arribar a Gran Bretanya per disputar els dos campionats britànics de Fórmula 3. Amb 13 victòries en 26 curses, Piquet va guanyar un dels títols i va quedar subcampió en l’altre. Els equips de Fórmula 1 de seguida varen veure que aquell era un pilot que calia seguir, i ja aquella mateixa temporada va disputar cinc grans premis de Fórmula 1. L’alternativa li va donar Ensign; després va disputar 3 curses amb un McLaren privat i a l’última cursa de l’any va ser fitxat per l’equip Brabham de Bernie Ecclestone. El seu millor resultat va ser un novè lloc a Monza, amb el McLaren.
Així doncs, per al 1979 Piquet formava equip amb el bicampió del món Niki Lauda. El BT48 amb motor Alfa Romeo era de tot menys fiable, i el pilot brasiler va haver de retirar-se en diverses curses quan tenia opció de punts. Tant sols va poder sumar 3 punts, suficients per quedar quinzè al campionat. Però de sobte, al penúltim GP de l’any, Lauda va decidir plegar, i Piquet es va trobar com a líder de l’equip, amb tot just una temporada a les esquenes.
A la temporada següent, amb el BT49 i el motor Ford, les coses anaren molt millor. Piquet obtingué la seva primera pole i victòria al GP d’Estats Units Oest, i amb dues victòries més i sis podis va quedar subcampió darrere Alan Jones, que pilotava un Williams. Els FW07 de Jones i Reutemann tornaren a ser els grans rivals l’any 1981, però aquest cop Piquet es va endur el seu primer títol, de nou amb tres victòries. Reutemann tenia les de guanyar a l’últim GP de l’any disputat a Las Vegas però es va desinflar, i un Piquet amb febre va aconseguir quedar cinquè i prendre-li el títol a l’argentí.
Bernie Ecclestone havia vist que els motors turbo eren el futur immediat de la categoria i va signar amb BMW. Els quatre en línia de la casa bavaresa eren molt potents però també detonaven amb gran facilitat durant el 1982, cosa que no va permetre a Piquet lluitar gaire. Malgrat tot, va aconseguir una victòria i va quedar en la onzena posició, amb 20 punts. El moment més famós de la temporada va ser la seva col.lisió a Hockenheim amb el doblat Eliseo Salazar. Amb els cascs posats, Piquet va empènyer Salazar, tot i que després va saber que al seu motor BMW no li quedava massa vida.
A la temporada 1983 la FIA va suprimir l’efecte terra. Renault, amb Alain Prost, va dominar la primera part de l’any, però el desenvolupament de Brabham i una nova gasolina de Wintershall varen donar l’avantatge a Piquet, que tornà a coronar-se amb 3 victòries i 8 podis. Un dels moments culminants va ser la col.lisió dels dos contrincants a Holanda. Prost va forçar un interior i va empènyer Piquet fora, però el Renault tampoc va poder continuar.
Per a la temporada 1984 el motor BMW donava més de 800 cv, però també era menys fiable, i Piquet no va poder fer res contra els McLaren-TAG dominants de Prost i Lauda. Tot i obtenir nou pole positions, Piquet només obtingué dues victòries i el cinquè lloc al campionat. La potència del motor BMW va seguir augmentant per a l’any 85, però el xassís no era tant competitiu. Piquet va guanyar una cursa i va quedar vuitè a la classificació general.
Durant aquells temps Piquet havia pensat en retirar-se, cansat de tant viatjar, però Niki Lauda el va convèncer de comprar-se un avió privat. Així, Piquet va gaudir més del seu temps, que incloïa navegar pel Mediterrani sempre al costat de diverses dones. De fet, és l’únic campió del món a qui li van nèixer dos fills de dues mares diferents a la mateixa setmana…
Però tot aixó valia diners. Piquet va demanar 2 milions de dòlars a Ecclestone per renovar per al 1986, i quan Ecclestone es va horroritzar i Frank Williams n’hi va oferir 3, el brasiler no va dubtar.
Els Williams-Honda havien estat protagonistes del final de temporada anterior i tornarien a ser igual de competitius el 1986, però l’equip va veure’s afectat per l’accident que va deixar paralític a Frank Williams. Piquet guanyaria quatre curses aquell any. Un altre fet destacat va ser la rivalitat de Piquet amb el seu company Nigel Mansell. Piquet insultava Mansell i també la seva dona per desestabilitzar-lo, i també li feia bromes pesades, com robar tot el paper de vàter que va trobar quan va saber que Mansell tenia diarrea.
Però la batalla interna va afavorir Prost, que en un GP d’Austràlia dramàtic, es va emportar el títol per davant dels dos pilots de Williams. A la temporada següent, el McLaren de Prost ja no era tan competitiu i malgrat que Mansell va guanyar sis curses contra les tres de Piquet, aquest últim es va emportar el campionat i acte seguit, va fotre el camp, cansat de Mansell i del que percevia com tracte de favor de l’equip cap a l’anglès.
El seu destí per a 1988 va ser l’equip Lotus, però tot i tenir el motor Honda, l’equip de Norfolk començava el seu declivi definitiu. En un any dominat al complet per McLaren, Piquet nomès va aconseguir 3 podis, acabant sisè amb 22 punts. Pitjor va ser 1989; l’equip va perdre a Honda i es va haver de conformar amb un motor Judd. Els entrenaments eren desastrosos, i fins i tot no es va classificar a Bèlgica, però a les curses Piquet feia servir la seva astúcia per a sumar 12 punts i acabar a la 8a posició.
L’any 1990 Piquet va ser fitxat per Benetton. Flavio Briatore li va fer un contracte per dos anys molt relacionat amb els resultats que obtingués, i val a dir que especialment la primera temporada Piquet va obtenir un bon pot, al guanyar les dues últimes curses de la temporada i quedar tercer del mundial amb 43 punts.
Però el 1991 la seva motivació va començar a baixar. Va obtenir una victòria amb sort a Canadà quan a l’última volta Mansell va aturar-se davant seu, però l’aparició de Michael Schumacher va convèncer-lo de deixar la Fórmula 1 als 39 anys. Aquell últim any Piquet aconseguiria 26,5 punts per a quedar sisè.
El 1992 Piquet va intentar-ho a les 500 milles d’Indianàpolis. Havia demostrat ser competitiu però als entrenaments va patir un accident duríssim al picar de cara contra el mur. A part d’una commoció cerebral, el pilot brasiler va patir greus lesions a les cames. A les mans del doctor Terry Trammell, Piquet va salvar-se de l’amputació d’un dels seus peus, però va estar un any recuperant-se. Les 500 milles de 1993 varen ser el seu retorn, tot i que va haver d’abandonar la cursa per problemes mecànics.
A partir d’aquí, amb una petita dificultat per caminar normalment, Piquet va competir ocasionalment per a BMW en curses de resistència i a Brasil en curses de turismes. L’any 1994 va fundar l’empresa Autotrac, una companyia que dóna serveis de localització per GPS a camions de transport. La cosa li va anar prou bé, i quan el seu fill Nelsinho va començar a córrer, Piquet va muntar l’equip Piquet Sports, que va seguir la carrera del fill fins a la GP2.
Quan Piquet Jr. va fitxar per Renault vam veure sovint al pare pels paddocks, però desprès de l’escándol de Singapur Nelsinho se’n va anar a córrer a la NASCAR, encara amb el patrocini d’Autotrac.
Avui en dia Piquet viu a Brasília i porta diversos negocis. Ha tingut 7 fills amb diverses dones, i segurament aquest aspecte “poc seriós” de la seva vida personal, així com la seva faceta bromista, fan que a vegades no se l’anomeni quan es parla de grans pilots. A Piquet realment ser famós li importava poc, el que li agradava era passar-s’ho bé a la vida, i si passar-s’ho bé era dir que a Ayrton Senna no li agradaven els homes o tirar-se un pet a la cara d’un mecànic, doncs així era. Potser no s’aplicava del tot quan pilotava, però certament ha viscut una vida divertida…
