Crònica GP d’Hungria: Guanyadors i Perdedors

Auuuuuuuuuuuuuuuuuur!


No ho entenc. No entenc la casuística del GP d’Hungria. No entenc com el circuit a priori més avorrit del calendari (ja que no gaudeix de l’aura de diamant brillant esbojarrat de Mònaco), sempre deixi una empremta tan palpable per la resta del campionat. Tots recordem, qui més qui menys el que va succeir al 2007 amb la inmolació de McLaren amb l’acció que ja vàrem recordar a la Prèvia del GP. Tothom recorda el que va passar l’any passat amb el lamentable accident de Felipe Massa, o aquell GP en el que Pedro Martínez de la Rosa gairebé va pujar a l’esglaó més alt del podi amb un McLaren.

I crec que per sort i per desgràcia, molta gent recordarà aquest GP d’Hungria de 2010.

I és que per mí, i més que mai ha sigut un GP en el que hi ha hagut molts,

GUANYADORS i PERDEDORS,

I com que ha sigut un GP d’herois i de villanos, els farem una repassada. Per començar farem una repassada gràfica als guanyadors:

Super Mark


En primer lloc Mark Webber, aturem-nos a pensar… guanyador de QUATRE Grans Premis aquesta temporada i és que la resta de candidats en porten dos cadascú. Mark Webber, ja ha fet el cangur al podi fins a quatre ocasions aquesta temporada, i no tinc cap mena de dubte que ho farà de nou, sobretot després de veure el tracte perfecte que va donar al seu Red Bull, aguantant 40 girs (el doble que la resta) amb els penumàtics tous. Una de dues: o la superioritat dels Red Bulls era inimaginable, o Mark Webber va veure la moreneta. O una entremig de les dues. La seva mala sortida es va veure afavorida per un Safety Car que semblava que l’hagués perjudicat fatalment. Al mur de Ferrari, contant temps parcials i voltes no s’ho podien creure i és que els de Maranello… varen acariciar de nou la victòria amb un cotxe coix.

Aires de “crec en mí”.


En segon lloc Fernando Alonso, invocant aquella Imola 2005 on va aguantar a Michael Schumacher 9 voltes, Fernando afavorit per la penalització de Sebastian Vettel i en part pel Safety Car, ha aguantat un nombre increïble de voltes les embestides del jove Alemany. Tenint en compte que el Red Bull era més d’un segon més veloç que el Ferrari, crec que Vettel ho hagués pogut intentar tot i que només hagués sigut… en aparença. Ferraristes del món: la remuntada és possible! Bravo Fernando.

I pensar que l’any passat em va firmar una gorra d’en Schumi de Ferrari…

En tercer lloc… Rubens Barrichello. Ai qui ho diria que un antic company, a qui vas defensar a capa i espasa durant sis anys, cubrint-li les espatlles algun dia intentaria enterrarte dins un mur de formiguó…ai qui ho diria, el Rubens el diumenge, en una situació digne de màrtir, sense voler-ho va convertir-se en un heroi etern. La seva valenta acció, s’ha convertit en la definitiva derrota del primer dels villans…

Ningú havia merescut més del que té fins ara.

En quart lloc i amb una menció especial: Pedro Martínez de la Rosa. No sé si mireu “La Sexta”, jo per desgràcia no puc mirar TV3 a Madrid i haig d’empassar-me tots els talls publicitaris. Doncs bé a “La Sexta”, no paren de repetir i de preguntar-li al Pedro si, tot i la desgràcia evident que l’ha perseguit fins ara “es diverteix”, si “s’ho passa bé”; té gracia com ho repeteixen. Doncs bé aquesta vegada, ja us dic jo que SÍ. Ara, li varen tornar a preguntar.

Jo no dic que pengi el casc, el que sí que podria fer es canviar els colors.


El “kaiser”, Michael Shumacher és sens dubte el primer dolent. Em venen ganes de llençar l’enciclopedia il·lustrada que tinc seva. Si ja és prou desgraciat acabar sempre bastant per darrere del teu company d’equip a qui vas robar el número a principi de temporada. Que passi el que va passar no té paraules. Ja sé que molta gent no estarà totalment d’acord amb mí però crec que Michael Schumacher és troba molt i molt sol, la F1 ha canviat i no ho accepta. El Michael ja no és troba en una situació d’imposar la seva voluntat, ni a la Fórmula 1 ni tan sols (per molt que em pesi) dins del seu propi equip. De moment Ross Brawn i Norbert Haugh el segueixen defensant cegament (hipócritament). Veurem quan perden la paciència en un món on pilots com Karun Chandhok o Sebastien Bourdais s’han quedat sense seient a la lleugera.

Castigat mirant cap a la paret!


El segon dolent: Sebastian Vettel. Per molt jove que siguis no et pots comportar com un capullo. I altanto, jo no ho dic que ho sigui, sinó que s’ha comportat com a tal, la seva rabieta al fer el drive-through, la seva falta d’educació amb els seus rivals i els seus morros a les rodes de premsa em comencen a tocar les pilotes de sobremanera. Mira que m’havia agradat el nano. Per si fos poc, segueix creient “que ell havia de guanyar. Que ha estat sempre més ràpid que Webber” i que ara després del Fernando, és l’objectiu d’un complot de la FIA… en fí.

Hi ha hagut altres jugades com la mala sort de Lewis que gràcies a Déu ha capgirat el mundial, cinc classificats entre 20 punts, a menys d’una cursa de distància. Això és fantàstic. Ja ho veurem. Gràcies mal auguri! Mal auguri també l’ha patit el Jaume que no ha pogut completar ni una sola volta al circuit. O la de Robert Kubica a l’accident al pit-lane o la roda voladora assassina de Rosberg. Jo nois, m’ho vaig passar de puta mare. Llàstima que no n’encertés ni una a la SuperPorra! Per cert, i em sap greu posar-ho tan avall, l’Ivan ens ha fet un vídeo espectacular de la increïble sèrie APM+F1, us el deixo a continuació, a que no endevineu de què es tracta?




I ara, els nostres estimats semàfors, que aquesta vegada venen sense explicació, ja que ja l’hem fet:

Mark Webber.
Fernando Alonso.
Rubens Barrichello. I és que crec que aquests tres pilots es mereixen el verd, més que ningú altre o cap escuderia.

Mclaren: Han caigut… de sobte en terra de ningú.Force India: Em sorprèn la baixada de nivell.

Felipe Massa: Tot i la seva recuperació i per molt que plori pel que va passar a Alemanya, segueix a un nivell molt inferior que el Fernando.


Michael Schumacher.

Michael Schumacher.
Michael Schumacher.

Un comentari a “Crònica GP d’Hungria: Guanyadors i Perdedors

  1. Absolutament d'acord amb l'analisis.

    Estic encantat amb el mundial que estem tenint. És el mundial de la justicia. S'està fent justicia amb molts pilots (tant en positiu com en negatiu).
    Des del meu punt de vista la F1 ha superat una etapa en que Ferrari era absolutament dominadora tècnicament parlant per sobre de totes les coses. Per una F1 on veiem més les qualitats dels pilots. Des del meu punt de vista pilots com en Michael, Hamilton, Vettel no es mereixen el tracte que han tingut. El primer directtament no es merix tans mundials, és un gran pilot ràpid i m'atgrada en pista pero ni ha estat ni sera mai el millor com apuntarien els seus 7 mundials. Ha tingut na actidud molt arrogant fatxenda y dolenta al llarg de tota la seva carrera. Fent fora de la pista a rivals directes per guanyar mundials y entenent sempre les normes per el seu beneficis.

    El cas de Hamilton i Vettel és diferent. ambdós són pilots joves amb molt talent que ja han guanyat i/o guanyaran mundials, pero no són millors que altres pilots.
    De fet com s'esta demostrant pilots amb poques oportunitats en aquest circ estant tenint bons resultats ara que hi ha més equips competitius. Podem veure com en Mark, De la Rosa o en kobaishy estant fent grans temporades. Pilots que el circ de la F1 no els ha donat mai la volada que es mereixien. No entendre mai com pilots com en Hamilton o en Vettel ,de talent inegable per altre banda, sels ha tractat com campions abans de encendre ni tan sols els motors.
    Visca la justícia
    Mark això és teu

Comments are closed.