El retorn del kaiser
Segurament, un dels aspectes que més criden l’atenció és veure que farà Michael Schummacher després de 3 anys d’inactivitat i amb la nova generació de pilots pràcticament 20 anys més jove que ell. Podrà el Michael aguantar el ritme dels seus anys d’or? Com funcionarà la seva relació amb Mercedes?
Ningú sap massa perquè ha tornat. La veritat és que avui dia és, destacadament, el pilot més exitós de la història d’aquest esport. Què dirà la gent d’ell si el Mercedes no dóna per més que un vuitè lloc? Pensaran potser que aquell Ferrari anava sol? Personalment penso que molt convençut ha d’estar amb el projecte de Mercedes per haver tornat.
Alonso a Ferrari
Schummacher torna i no ho farà a Ferrari… aquest cop qui pilotarà els cotxes del Caballino Rampante serà l’asturià Fernando Alonso, satisfent per fi una incansable professor de periodistes que predicaven aquest fitxatxe desde, atenció, 2005. El fitxatxe del Fernando per l’equip Ferrari ha generat una imatge de “galàctic” a l’estil Cristiano Ronaldo. Ha estat el fitxatxe de la temporada, amb el perdó de Mihcael Schummacher, i s’esperarà molt d’ell. Complirà les expectatives? No ho sé, però per mi és el màxim aspirant al títol , tot i que crec que no brillarà fins a partir de la quarta carrera. Hi haurà uns dies d’adaptació, i més ara que pràcticament no es poden fer tests.
El duel de les nacions
La veritat és que la F1 sembla que s’hagi converit en una espècie d’olimpiades del motor. Els equips s’estan organitzant per nacions. Mercedes té a Rosberg i a Schummacher, Mclaren a Button i a Hamilton, i Ferrari… Ferrari és l’equip dels llatins (Italians, Espanyols i Brasilers). Serà interessant veure qui s’imposa en aquesta lluita.
Els catalans
Pere Martinez de la Rosa i Jaume Alguersuari. De nou, dos catalans a la Fórmula 1. Ámbdos estan en equips decents, sobretot el Pedro que, gràcies al seu talent i experiència, penso seriosament que ens pot sorprendre amb més d’un podi. No deixeu de seguir-los; aquí no ho farem. Per cert, una curiositat, els tres Espanyols de la Fórmula 1 tots duran motor Ferrari.
Els repostatges
Els més veterans sempre han dit que amb això dels repostatges hi vam perdre. No obstant això, la veritat és que a mi no m’ha agradat la decisió de suprimir-los. D’aquesta manera, la Fórmula 1 perd pràcticament el factor estratègic, vessant de l’esport que mai va desagradar-me i que trobava que feia l’esport especial.
Ara els pilots s’ho jugaran tot a la pista, i el resultat de la carrera dependrà més d’ells. La veritat és que això queda molt bonic, però veurem què passa en Grans Premis com el de Mònaco o Hongria on es gairebé impossible avançar. El que sí està clar és que la Pole Position guanya molt protagonisme i serà molt més transcendent del que ho era fins ara. S’ha acabat allò de buscar els pesos per veure qui va més descarregat! Ara el primer de la Pole és el qui ha anat més ràpid, quelcom que sembla obvi, però, fins fa poc, no sempre era així. Éra difícil saber qui havia set el millor en una sessió de classifiació.
Hamilton – Alonso
I no només ells dos, què tal Hamilton – Michael Schummacher? o Alonso – Scummacher? i Button -Hamilton? Tenim una temporada amb duels la mar d’interessants, amb rivals que són això: rivals. Recomeno la lectura del meu article “La Fórmula 1 recupera els seus duels” per més sobre el tema.
Campions en pista
Jenson Button, Lewis Hamilton, Fernando Alonso i Michael Schummacher. 4 campions en pista, tots en cotxes presumiblement punters. Amb ells s’hi ajunten tres pilots amb moltes ganes també de fer-se amb el títol: són Felipe Massa, Robert Kubica i el brillant Sebastian Vettel. Aquest any hi haurà molt talent a la pista, molts galls al galliner, molta set d’èxits. Tothom voldrà guanyar! Qui ens hi falta? Kimi Räikkonen.