Crònica Gp de Malàisia: Button guanya la segona carrera més curta de la història

Lamentable. Aquesta és la millor paraula per descriure el que ha estat el Gran Premi més curt de la història de la formula 1. Lamentable en el sentit que no veia una situació similar des de la carrera a Indianàpolis on només van sortir sis cotxes. Lamentable en el sentit que m’he vist estafat pel fet de veure sols poc més de mitja carrera, i si hagués anat a Singapur pràcticament demanaria que em tornessin els diners.

Òbviament, no dono les culpes a les persones que han decidit no reinciar la carrera, la qual cosa em sembla que era l’opció més lògica, sinó al beneit que se li ha acudit fer una carrera a les cinc de la tarda en un país on, amb una precisió mil·limètrica, a les sis de la tarda cauen pluges torrencials. Sí senyors, el responsable d’això, com no podria ser d’una altre manera, és Bernie Ecclestone, un coi de vell que, tot hi tenir calers per a 10 generacions, sembla que no es cansa de fer més i més calers en detriment dels fans d’aquest esport. Si us plau, Bernie, jubile’t, compre’t una casa a les Maldives i no apareguis més, dedique’t al golf que n’estic segur que se’t dona millor que dirigir la Fórmula 1.

Tot hi poder veure sols la meitat de les voltes, aquestes han estat la mar d’interessants. Els dominadors de la carrera han estat de nou els mateixos que van ser-ho a Albert Park. Sembla que, avui per avui, els “equips difussor” + Red Bull estan per sobre de la resta. La carrera començava amb un sortida on, aquesta vegada si, el KERS s’ha notat. Alonso ha remuntar l’absurda xifra de 6 places portant el cotxe més carregat de la graella de sortida. En aquesta escalada de posicions en la sortida el seguien tots els pilots KERS: Räikkonen, Hamilton i Massa en detriment dels pilots no-KERS. Però, després de la sortida, Rubens Barrichello, sense KERS, ha passat a Alonso amb una facilitat abrumadora.

Després d’això, el Fernando ha format un important tren darrere seu, que ha acabat format dos grups molt diferenciats, el dels 4 primers i el de la resta. L’asturià ha anat perdent posicions progressivament, en part per la quantitat de pes que duia a sobre seu en forma de combustible. La jugada d’Alonso hauria set perfecte si, en la volta en que anava a entrar a box, no hagués comés una errada fatal que l’ha deixat fora dels 5 primers.

Més absurda però, ha estat l’errada que han fet amb Kimi Räikkonen. Sota cap concepte pots muntar pneumàtics de pluja extrema sinó està plovent. A cada volta perdràs 20 segons i amés, en el supòsit que plogui, ja hauràs trinxat els pneumàtics i hauràs d’entrar a canviar-los de nou. Ferrari ha de tallar molts caps per a tornar a fer estratègies decents. Aquest any estic segur que, almenys de moment, tenen el pitjor equip d’estrategues del campionat, i errades així ho demostren. Per part de Räikkonen, trobo pèssima l’actitud que ha mostrat al canviar-se abans que es decidís anular la carrera. Noi, cobres el que cobres… Estic segur que això li passarà factura, a Itàlia li diran de tot.

El Gran Premi ha acabat amb un guanyador merescut, Jenson Button, que ja porta 15 punts. El segueixen un, consistent com sempre, Nick Heidfel, que ha realitzat sols una parada, i llavors els dos Toyota.

M’agradaria felicitar al Jenson. Tothom reconeix el mèrit de Ross Brawn, però la veritat és que l’anglès ha fet dues carreres molt bones, perfectes de fet, i no ens n’hem d’oblidar.

Bernie Ecclestone hauria d’eclipsar aquest semàfor per raons òbvies, però deixar Ferrari fora d’aquest semàfor seria absurd. Pilots, màquines, estrategues, tot falla a Maranello.

Williams: de nou, molt fort al principi, però a la carrera s’ha anat desinflant.
BMW: Dues cares de la moneda, molt bé Heidfel, avaria per a Kubica.

Brawn GP i Jenson Button: Aquesta temporada crec que estaran abonats al verd.
Toyota: Han pogut demostrar el que a Austràlia no van poder fer per la penalització.
Mark Webber: Molt bona carrera, aquest any sembla que està destinat a ser l’any dels “iaius”